El govern de Marta Ferrés menteix obertament als veïns i veïnes de Sabadell sobre el soterrament de la Ronda Nord (Quart Cinturó).

Aquesta setmana s’ha fet pública la proposta del govern de la ciutat respecte el traçat del Quart Cinturó per la ciutat. El projecte contempla el soterrament de la major part del tram, una operació que tothom sap que és inviable. I l’alcaldessa Marta Farrés també era conscient que és una proposta irreal abans d’anunciar-la. Dos dies abans de fer pública la proposta del soterrament, la Generalitat ja havia sortit públicament dient que és una opció inviable i d’uns costos desmesurats. En definitiva, una estratègia comunicativa per rentar-se les mans de cara als veïns i veïnes dels barris del nord que no volen ni sentir a parlar que els passi una autopista per la porta de casa. 

Sigui com sigui, la Crida per Sabadell té clar que no cal entrar a discutir opcions i traçats: el Quart Cinturó no s’ha de fer, encara que es digui Ronda Nord o B-40. És un projecte caduc que respon a un model de mobilitat arcaic i hereu de les polítiques “desarrollistas” del passat. L’aposta que necessita la ciutat és una forta inversió en transport públic de qualitat, amb freqüència i comoditat i capaç de competir amb el vehicle privat. Un model de mobilitat més sostenible, que redueixi les emissions tòxiques que afecten directament a la salut de les persones i que contribueixi a aturar les conseqüències de l’emergència climàtica. El traçat que hauríem d’estar discutint és dels dels FGC fins a Castellar i Matadepera, els d’uns carrils de prioritat per autobús que ens connectin amb més eficàcia amb els municipis veïns i amb Barcelona, els dels carrils bici de la ciutat i, amb urgència, hauríem d’estar invertint en solucionar el desastre de rodalies. El debat hauria de ser com connectar amb més eficàcia els polígons de la ciutat i la comarca i com exigim a les grans empreses que posin més recursos per garantir els drets dels seus treballadors i treballadores també en termes de transport. Hem de millorar el transport urbà i interurbà, però no a costa de deixar-nos-hi la vida respirant més fum.

Sigui com sigui, i més enllà de les opcions de mobilitat, cal pensar també en com reduir la necessitat de la mateixa. Com generar ciutats amables que garanteixen la majoria dels serveis a prop de casa, que prioritzin els desplaçaments a peu i en bicicleta, que redueixin la circulació de cotxes sobretot a les zones residencials i escolars i en com revertir el model de ciutat grisa i del fum per a poder parlar d’una ciutat verda i saludable, una ciutat que tingui perspectiva de futur. És en això on haurien d’anar a parar els 200 milions d’euros que es volen destinar al Quart Cinturó, i no en asfalt, ciment i més grisor.


Oriol Rifer

Regidor de la Crida per Sabadell i membre de la Campanya Contra el Quart Cinturó – CCQC