La cultura ha de ser martell, no mantell per les vergonyes

Entre els anys 2013 i 2015, molta gent va prendre consciència del paper que els bancs havien tingut en la crisi econòmica i social. Buscant maximitzar els beneficis, els bancs van asfixiar les famílies, provocant una onada de desnonaments. A més, les retallades en sanitat, educació i serveis públics es van associar amb el rescat bancari - com era-. Aquest rescat va tenir un cost públic altíssim —un preu que vam pagar entre totes—, mentre els bancs seguien deixant caure les famílies i traslladant deliberadament actius immobiliaris a fons voltors. 

Aquesta setmana, Marta Farrés ha anunciat, al costat de Josep Oliu, president del Banc Sabadell, un acord perquè la casa Grau sigui la Casa de la cultura, del qual no s’han donat detalls. A més, la Fundació 1859 Caixa Sabadell, amb el patrocini del BBVA, ha presentat una pista de patinatge per Nadal.

Des de la Crida, hem reivindicat que la Casa Grau esdevingui un espai cultural obert a tota la ciutat i les entitats, amb l’objectiu que generi espais de treball entre tècnics i entitats que precisament ajudin a descentralitzar  la cultura de Sabadell i donar un protagonisme destacat a la llengua catalana. Però el PSC, que al seu moment va votar en contra d’aquesta proposta, ja tenia un acord tancat amb el Banc Sabadell, del qual no va dir res al Ple.

Els detalls són importants. Saber qui paga i qui mana és essencial per entendre si la ciutat té control sobre aquest equipament o si es queda en un segon pla, com ja ha passat en altres ocasions. Recordem casos com el del Museu del Gas, que es va tancar pocs anys després d’obrir i el qual ara casualment ha comprat l’Ajuntament, o el de la pista d’atletisme, que inicialment havia de ser un projecte de país, però que de sortida costava dos centenars de milers d’euros anuals en manteniment a Sabadell.

Aquest acords són una estratègia de rentat d’imatge per als bancs. Bancs que, recordem, continuen posant traves per cedir pisos buits, aturar desnonaments o assumir responsabilitats en la crisi de l’habitatge. Han participat de la venda massiva de pisos a fons voltors - quan no hi participen directament!-. Aquests fons, com Blackstone, Cerberus o Azora han redoblat l’especulació sobre l’habitatge i han agreujat l’escalada de preus.

Ser acrític amb el sector bancari no només és irresponsable amb la ciutadania, sinó que contribueix a reescriure la memòria col·lectiva d’una crisi econòmica encara recent. És imprescindible mantenir viu el record del mal que s’ha fet i lluitar perquè no es repeteixi.

Per això, us demano que feu visible la lluita per l’habitatge i us encoratjo a reclamar solucions reals des de tots els espais possibles. Aquest dissabte, unim-nos a la manifestació a Barcelona per exigir la regulació dels lloguers i posar fi a l’especulació amb un dret fonamental. Som-hi totes! Dissabte 23 de novembre: S'ha acabat. Abaixem els lloguers. A les 17h a Plaça universitat de Barcelona.

I com deia Bertolt Brecht “L'art no és un mirall per reflectir la realitat, sinó un martell per donar-li forma”. Que la cultura sigui crítica i mai ens empenyi a amagar la realitat.

Anna Lara Llonch

Regidora de la Crida per Sabadell