SABADELL, CAPITAL DE LA CULTURA POPULAR

Diumenge matí. Molt d’hora. Avui hi ha sortida. Toca carregar cotxes i camió. Al local. Però també a casa de l’una i de l’altra. Perquè al local certes coses no es poden quedar que es fan malbé i d’altres no hi caben. Aviat caldrà fer algunes reparacions i mirar de renovar la indumentària. Ja fa temps que en parlem. Però la colla va justa de diners. I l’any que ve fem anys rodons i volem fer alguna cosa gran, ja ho veurem. La sortida d’avui és una mica lluny, però és com jugar a casa, ja fa molt temps que hi anem. El tracte, com sempre, immillorable. La sortida, un èxit. Tothom satisfet i, amb la feina feta, recollida i cap a casa. Qui es queda què? Nosaltres anem al local, qui té claus?. Vigileu que és de nit i ja no us hi veureu al magatzem. Hem d’endreçar-lo, un dia algú es fotrà de cap. Recordeu que dimarts tenim reunió.   

Sí, el 2024 serem Capital de la Cultura Catalana. Sens dubte un reconeixement i honor per la ciutat. Però quina serà la realitat de les colles i entitats de la ciutat el 2025, 2026, 2027…? I com estem avui? 

A Sabadell tenim un patrimoni associatiu de cultura popular i tradicional que ni nosaltres mateixos ens creiem. De pràcticament tots els racons de la ciutat, apareix alguna colla de gegants o de diables i bruixes. Tenim castellers, esbart, sardanes, bastoners i trabucaires. Per si no fos poc, en els últims anys, hem incrementat de tal manera el bestiari que podem fer un seguici festiu varis cops l’any. I sembla que el ball de gitanes ha tornat per quedar-se. Totes aquestes colles i iniciatives deuen la seva existència al treball i dedicació de centenars de veïns i veïnes que decideixen dedicar el seu temps lliure a la cultura i a l’enriquiment social. Lluny de cansar-se’n, s’organitzen per donar vida a la ciutat, des de les festes majors de cada barri, amb cercaviles de referència com la de Gràcia, a celebracions pròpies o grans esdeveniments com el Cebafoc o el Sabadell Festa i Tradició. 

Aquesta realitat és imprescindible per entendre Sabadell i la seva gent. Forma part de l’ADN de la ciutat i és una de les formes més genuïnes de fer i portar cultura al carrer. Però també és una eina de socialització, de xarxa entre persones, de punt de trobada. I una ciutat, una comunitat, es construeix així. Compartint objectius comuns. Trobar-se, conèixer-se i establir lligams és sinònim de capital social i, per tant, d’oportunitats, de benestars i de seguretat. Perquè quan ens ajuntem pensem col·lectivament, ens organitzem i reivindiquem allò que ens sembla just.  

Davant de tot això, cal revertir d’una vegada per totes el deute que té Sabadell amb la nostra cultura popular i tradicional. A la ciutat hi ha desenes d’espais buits municipals sense projectes concrets previstos que podríem ser cedits a les entitats. Les colles han de poder assajar en espais dignes i dins de la ciutat, al seu barri de referència. De la mateixa manera, se’ls ha de facilitar l’accés a recursos materials sense traves i  agilitzar els tràmits burocràtics que exigeix l’ajuntament per a fer qualsevol acte per petit que sigui. L’administració local ha de posar les seves eines a la disposició de les entitats per garantir-ne el seu creixement i la seva salut. 

La Ciutat de la Cultura pels anys que vindran, hauria de ser la que prioritza la ciutat viva a la ciutat dormitori. La que pugui lluir el seu patrimoni amb el mateix orgull que ho fa ara però per camins més planers i amb els recursos i el reconeixement que mereix.