QUAN TOT SIGUI PRIVAT, ESTAREM PRIVATS DE TOT

La privatizació del servei deixa en mans d’empreses un pilar social fonamental com és l’educació dels infants de zero a tres anys

Article d’opinió de Mireia Duran i Passola (Candidata número 6 a les municipals del 2023)

Sabadell té una xarxa de només onze llars d’infants municipals i una que depèn de la Generalitat, això vol dir que l’oferta està per sota de les mil places. Aquesta quantitat, amb el fet que la Generalitat hagi subvencionat primer I2 (infants de dos i tres anys), i que el curs vinent s’ampliarà a  I1 (infants d’un i dos anys), obre encara més el ventall de famílies que es quedaran sense plaça, famílies que si fins ara no hi tenien accés per falta de recursos i de beques, amb la gratuïtat podrien optar a una plaça. Per tant, es fa evident que l’oferta és més que precària i que cal que l’ajuntament posi fil a l’agulla amb caràcter urgent per ampliar-la.

Una de les principals problemàtiques que tenim és que des del govern actual es contempla l’educació de 0 a 3 anys com un pàrquing d’infants que permet la conciliació familiar, però s’obvia que la conciliació no s’ha de demanar als centres educatius sinó a les empreses, perquè conciliar vol dir dedicar-se temps i dedicar-lo a la família enlloc de focalitzar-ho només en la feina. No podem obviar que neuroeducadors de prestigi com David Bueno de la Universitat de Barcelona, destaquen aquesta etapa com a bàsica en els aprenentatges que, tot i que no els recordem, són de vital importància en la nostra formació com a persones. 

Una altra problemàtica que patim és que, partint d’aquesta mirada del mandat actual, l’ajuntament manté en mans externes la gestió dels centres educatius municipals (eufemisme de privatització), és a dir, la competència directa municipal es trasllada a través d’un concurs de licitació (que enguany ha estat impugnat per la quantitat d’errors que contenia gràcies a la precipitació -van anar tard, molt tard-), a empreses privades o cooperatives amb el seu corresponent benefici empresarial. 

Això vol dir que les dues empreses que actualment es reparteixen el pastís de Sabadell obtenen beneficis d’un pilar social fonamental com és l’educació dels infants de zero a tres anys, per tant, la mirada esbiaixada que ens venen entorn la no viabilitat econòmica dels serveis s’esfondra per si mateixa. En resum: l’ajuntament renuncia a la responsabilitat pública del servei i la privatitza. 

Les conseqüències d’aquesta externalització són molt greus, perquè implica que les treballadores d’un sector feminitzat i molt precari passen a dependre del conveni ras espanyol -aquell que parla de guarderies, espai on es guarden els infants-  que retalla els seus drets de manera abusiva, ja que està molt per sota dels convenis municipals. Tampoc existeix un conveni propi de la Generalitat (que convindria, i molt) per unificar criteris a Catalunya. 

I què implica aquesta externalització? Agafeu-vos fort que venen corbes:

• Calendaris anuals inacabables: des de setembre fins finals de juliol d’enguany sense climatització als mesos d’estiu, o bé el servei d’aparcament sense cap remordiment durant els dies puntuals al voltant de reis per anar a comprar, etc.). Les conseqüències d’aquests calendaris afecten també la formació dels professionals, ja que si treballen de setembre a juliol no poden instruir-se en horari laboral, en canvi l’exigència i la pressió social sobre els educadors és implacable i el desprestigi del sector és flagrant. 
• Ràtios inassumibles: la ràtio és la proporció d’infants que té cada adult de referència. Actualment a Sabadell és de vuit infants per mestra en l’etapa de lactants, tretze infants en la d'entre un i dos anys i vint infants en la d’entre dos i tres anys. Us ho podeu imaginar? Infants que, evidentment, són absolutament depenents i que porten bolquers.
• Falta de recursos per atendre els infants amb NEE (necessitats educatives especials). A l’hospital Taulí tenim el CDIAP, un centre de desenvolupament infantil i atenció precoç que funciona amb efectivitat. Això vol dir que cada vegada augmenta més la detecció i diagnosi d’infants que presenten alteracions i/o signes de risc en el seu neurodesenvolupament des de molt petits. Amb bon criteri, la recomanació a les famílies en aquests casos és que els infants socialitzin i estiguin estimulats des de les llars d’infants. Per tant, cada vegada hi ha més infants que, evidentment, no són autònoms per si mateixos i mereixen una mirada amb cura i respecte, amb qualitat educativa i pedagògica..
• Precarietat laboral per inestabilitat de les plantilles, salaris i categories laborals inferiors, que afecten directament a famílies i infants.

Si a tot això hi sumem que els equipaments són municipals però que en traspassen tota la gestió a les empreses, resulta que ningú vol assumir-ne les millores, els canvis estructurals, la manca de recursos, etc. El resultat ja us el podeu imaginar, no cal que us ho expliquem, oi? És evident que el retorn a la municipalització permetria una major efectivitat i una major qualitat que l’externalització o privatització ni vol ni pot assumir perquè, com ja he esmentat, han de treure’n beneficis.

Altres ajuntaments, alguns d’ells amb el mateix color polític que el de Sabadell, ja han municipalitzat les llars d’infants i han creat una xarxa que abasta tota la població. On està el govern progressista i feminista que l’alcaldessa ens ven? No perdem de vista que ens trobem davant un sector feminitzat i precaritzat, per tant, quines respostes ens dona aquest govern? Com diu la campanya de França en favor dels serveis públics, “quan tot sigui privat, estarem privats de tot”.