Necessitem veure'ns les cares. Sobre la necessitat d’espais de trobada
7 octubre 2022
Un dia d'estiu de juliol, diverses persones parlaven per un grup de whatsapp improvisat, sobre la necessitat de quedar de manera presencial i posar sobre la taula les demandes veïnals del barri. Hi havia ganes, interès, temes a parlar, ordre del dia i sobretot un conjunt de persones disposades a veure's la cara, trobar-se, per aportar i construir un barri digne on viure. En aquesta perfecta equació, només faltava un element per tal que el resultat sigui perfecte: el lloc de trobada. Els procediments burocràtics, la falta de mobiliari per reunir-se a la plaça i falta d'espais disponibles pressionen al grup de veïns i veïnes a reunir-se al bar cèntric del barri.
No és una situació excepcional, són diferents les entitats i associacions a Sabadell que fa anys es troben en una llista d'espera que només creix i que difícilment donarà una resposta immediata i a mida de les demandes veïnals. Les limitacions d'espais i els llargs anys d'espera responen un sistema que especula amb els locals i els habitatges i les nostres vides un sistema que ens vols separats i a distància per tal d'impedir poder veure'ns les cares i créixer de manera crítica i col·lectiva.
La falta d'espais comuns respon a una mancança de voluntat política, no només en la falta de destinació de recursos per la construcció d'espais compartits, però també en la lentitud i falta d'informació a l'abast per tal de poder sol·licitar sales o equipaments. No habilitar ni facilitar espais provoca desmobilització a la població i debilita els vincles comunitaris. Sort que a la nostra ciutat, comptem amb una ciutadania forta i resilient que dóna resposta a la incapacitat de l'administració i s'autoorgantiza per tal de continuar construint una Sabadell critica, forta i capaç d'evitar els entrebancs administratius.
Reclamar més espais de trobada és defensar tenir una vida digna, una vida allunyada de l'individualisme i l'egoisme, una vida en la qual podem tenir llocs on després de la nostra jornada laboral, poder riure, plorar, compartir amb els nostres iguals les lluites i les victòries diàries amb les quals construirem la defensa dels nostres barris. Reclamar espais comuns i espais de trobada, no és exigir nous drets, és recuperar un dret que estem perdent a causa de la mercantilització dels espais i el clientelisme de partits polítics que obstaculitzen i alenteix l'accessibilitat a espais de trobada a aquelles entitats que són crítiques amb ells.
Aquell dia solejat de juliol tot i les dificultats amb les quals es van trobar els veïns i veïnes, van poder veure’s les cares, van poder explicar les seves perspectives sobre el barri, van poder parlar de les mancances i aspectes a millorar. En definitiva, van poder organitzar-se per cercar solucions a qüestions que afecten les seves vides i d’aquí la importància d’espais comuns: en poder organitzar-nos per dirigir les nostres pròpies vides.