“La crisi actual no és cap estafa, és l’essència del Capitalisme”

Les argumentacions de Josep Manel Busqueta van servir per contextualitzar l’actual situació de crisi en la xerrada “Banca i Misèria”, organitzada per la Crida

En el marc de la campanya contra les entitats financeres, engegada per la Crida per Sabadell fa uns mesos, l’organització rupturista va realitzar ahir la xerrada “Banca i Misèria”, al Centre Cívic de Sant Oleguer, amb l’assistència de més de cinquanta persones. La taula rodona va comptar amb les ponències de Josep Manel Busqueta, pastisser, economista i exdiputat de la CUP-Crida Constituent; Sandra Alcaide, militant de la PAHC de Sabadell i Jordi Calvo, membre del Centre Delàs d’Estudis per la Pau. La xerrada tenia com a objectiu desemmascarar la naturalesa devastadora del sistema financer i del capitalisme en la vida de les classes populars.

Josep Manel Busqueta va fer una àmplia exposició del desenvolupament del sistema capitalista al llarg dels darrers segles per a demostrar que la lògica de les relacions socials i productives capitalistes es basen tan sols en la recerca de la màxima obtenció de beneficis. Segons Busqueta, la darrera crisi capitalista iniciada l’any 2007 “tan sols representa la fi d’un model per tal d’aconseguir-los que s’emmarca en un procés constant de reproducció i reestructuració del sistema”. Així, segons el membre del Seminari d’Economia Crítica Taifa “la crisi actual no és cap estafa sinó la pròpia essència del Capitalisme”. Busqueta va explicar l’orígen d’aquesta darrera crisi inherent al propi sistema amb l’ofensiva iniciada durant la dècada dels vuitanta per a mercantilitzar drets socials bàsics com l’habitatge, la sanitat, l’educació o les pensions alhora que s’implementava una aposta de financiarització i creditització de l’economia que ha acabat abocant a l’exclusió i al sobreendeutament a les clases treballadores i populars. Per Busqueta, doncs, “el Capitalisme no és reformable, cal transformar la societat a partir d’unes relacions que no es basin en l’explotació i l’obtenció de beneficis”.

Sandra Alcaide va explicar com ha estat precisament aquest “sobreendeutament i precarietat laboral sistèmiques les que han condemnat a milions de persones a l’exclusió residencial a l’estat espanyol”. Alcaide va recordar les xifres “de la vergonya” amb més de 500.000 execucions hipotecàries des de l’esclat de la crisi, la mitjana de 35 desnonaments diaris a Catalunya, i en el cas de Sabadell, els 10.000 pisos buits de la ciutat mentre a la ciutat es produeixen una mitjana de 5 desnonaments diaris. “L’any 2015, la PAHC de Sabadell va aturar 77 desnonaments” va reivindicar Alcaide, que també va posar sobre la taula que “el 80% dels casos que arriben a la PAHC són de BBVA”. Segons Alcaide “només a través de l’empoderament social i l’autoorganització popular podem combatre les entitats financeres i el capitalisme; la desobediència, l’assemblearisme i l’assessorament sol·lectiu són els nostres pilars fonamentals per arribar allà on les administracions no poden o no volen fer-ho”. Finalment Alcaide va posar en valor la campanya de l’Obra Social en què la PAH okupa pisos buits en mans de bancs per a retornar-los la seva funció social.

Finalment Jordi Calvo va explicar com els bancs participen del negoci de la guerra a través de les seves inversions en armament. Calvo va recordar que “el 73% de l’activitat de la indústria militar depèn del finançament dels bancs i que moltes de les entitats financeres són accionistes de les pròpies empreses armamentístiques”. Segons Calvo “El BBVA és l’entitat que encapçala la llista d’inversions a empreses armamentístiques a l’estat espanyol, mentre Caixabank i Banc Sabadell van invertir en armament espanyol destinat a la guerra de Líbia”.