La Crida presenta una moció a Junta de Portaveus perl’embargament d’armes i la suspensió de cooperació militar amb Israel.
19 de març 2024
La Franja de Gaza està sotmesa des de fa 16 anys a un insuportable bloqueig que ha desamparat les condicions de vida de la seva població.
-
Amb el 97% d’aigua no potable
-
el 56% de la població vivint en extrema pobresa
-
un 64% d’atur juvenil
-
i el 80% depenent d’ajuda internacional.
Aquest bloqueig ha creat una crisi humanitària que afecta cada aspecte de la vida quotidiana dels habitants de Gaza.
-
han estat assassinades més de 10.000 persones, entre elles més de 4.000 infants.
-
almenys 7 esglésies i 11 mesquites han sofert danys greus pels bombardejos
-
Aproximadament el 45% dels habitatges de Gaza han estat destruïts o danyats
-
a l’igual que més de 200 centres d’ensenyament
-
20 hospitals
-
20 instal·lacions d’aigua, sanejament i higiene
-
11 forns de producció de pa han estat completament destruïts.
L'ordre d'evacuació d'1,4 milions de palestins i palestines del nord de Gaza i la intenció de traslladar la població palestina al Sinaí és un acte il·legal i un acte de neteja ètnica que es dona des del 1948 de forma continuada.
El marc jurídic de l’Estat sobre el control del comerç exterior, la posició comuna de la UE 2008/944/PESC i el tractat sobre el comerç d’armes estableixen deures i obligacions per a tots els Estats.
El govern d’Israel pot continuar cometent crims contra la humanitat gràcies a la complicitat internacional. Necessitem que la comunitat internacional, que les administracions públiques, partits polítics i els seus dirigents estiguin a l’alçada de les circumstàncies i activin totes les mesures diplomàtiques, econòmiques i polítiques per aturar el genocidi.
Moció de la Crida per Sabadell a junta de portaveus a favor de l’embargament d’armes i per la suspensió de cooperació militar amb Israel.
Des del passat 7 d’octubre Israel bombardeja la població palestina de la Franja de Gaza de forma indiscriminada. Des d’aleshores han estat assassinades més de 10.000 persones, entre elles més de 4.000 infants. Almenys el 45% dels habitatges de Gaza han estat destruïts o danyats, més de 200 centres d’ensenyament, 20 hospitals, 20 instal·lacions d’aigua, sanejament i higiene, i almenys 7 esglésies i 11 mesquites han sofert danys greus pels bombardejos i 11 forns de producció de pa han estat completament destruïts.
L’assassinat de població civil per part de Hamàs no pot justificar de cap manera els bombardejos indiscriminats i el càstig col·lectiu del govern d’Israel sobre la Franja de Gaza. Tots els atacs contra la població civil constitueixen crims de guerra i han de ser perseguits i jutjats pel Tribunal Penal Internacional. Com va dir el Secretari General de les Nacions Unides no podem ignorar que els fets del passat 7 d’octubre es produeixen en un context on el poble palestí fa més de cinquanta anys que està sotmès a un règim asfixiant d’ocupació.
La Franja de Gaza està sotmesa des de fa 16 anys a un insuportable bloqueig que ha depauperat les condicions de vida de la seva població. Amb el 97% d’aigua no potable, el 56% de la població vivint en extrema pobresa, un 64% d’atur juvenil, i el 80% depenent d’ajuda internacional. Aquest bloqueig ha creat una crisi humanitària que afecta cada aspecte de la vida quotidiana dels habitants de Gaza. L’enduriment del bloqueig i l’aplicació d’un setge sobre la Franja amb el tall de subministraments bàsics com ara aigua, llum, combustible, aliments i medicines mentre Israel bombardeja és molt més greu que un crim de guerra, és un crim contra la humanitat, que l’exfiscal general del Tribunal Penal Internacional ha qualificat de crims de genocidi.
L'ordre d'evacuació d'1,4 milions de palestins i palestines del nord de Gaza i la intenció de traslladar la població palestina al Sinaí és un acte il·legal i un acte de neteja ètnica. Una acció que no és nova sinó que des de 1948 els governs d’Israel han utilitzat de forma continuada, durant els anys cinquanta, el 1967, i des d’aleshores als territoris ocupats mitjançant la revocació de residències, demolicions d’habitatges, desnonaments, etc.
Actualment, la UNRWA registra 5,9 milions de persones refugiades de Palestina les quals Israel nega el seu dret al retorn reconegut per la resolució 194 de l'Assemblea General de les Nacions Unides.
La política de colonització i ocupació impulsada pels governs d’Israel ha imposat un sistema de despossessió, segregació i fragmentació que ha degradat la vida i els drets humans de la població palestina. A més a més, la violència dels colons i de l’exèrcit israelià a Cisjordània s’ha tornat endèmica i té per objectiu aniquilar i expulsar la població palestina, només aquest any han assassinat a prop de 300 palestins a Cisjordània, molts d’ells menors d’edat.
Els relators de Nacions Unides sobre els drets humans als Territoris Ocupats, Amnistia Internacional i Human Rights Watch han conclòs que el sistema d’ocupació colonial imposat pels governs d’Israel constitueixen crims de persecució i apartheid contra el poble palestí. La comunitat internacional ha expressat en múltiples ocasions la seva preocupació per la vulneració sistemàtica del dret internacional. Israel no només ha incomplert sistemàticament totes les resolucions de Nacions Unides que l'insten a posar fi a l’ocupació, garantir el retorn dels refugiats i respectar els drets humans del poble palestí, sinó que a més a més ha bombardejat instal·lacions de Nacions Unides a la Franja de Gaza, ha assassinat a més de 50 dels seus treballadors i ha denegat els visats i l’entrada als directors de les principals agències humanitàries i relators de Drets Humans de l’ONU. El desafiament d’Israel a l’ONU és una amenaça al principal organisme multilateral creat pel manteniment de la pau i la garantia dels Drets Humans al món després de la II Guerra Mundial.
Davant dels crims contra la humanitat d’apartheid i genocidi la comunitat internacional té l'obligació legal de no proporcionar cap mena d'ajuda a fets internacionalment il·lícits. La comunitat internacional té l’obligació d’activar tots els mecanismes diplomàtics, econòmics i polítics per fer complir les resolucions de Nacions Unides i el dret internacional.
La Convenció per a la Prevenció i la Sanció del Delicte de Genocidi pretén prevenir i castigar el crim de Genocidi. No permet cap justificació ni cap circumstància atenuant respecte de les accions que constitueixen genocidi.
La Convenció sobre el Genocidi subratlla l'imperatiu de prevenir o aturar un genocidi en curs i deixa clar que la inacció dels Estats que formen part del tractat, inclosos tercers Estats, converteix aquests mateixos Estats en responsables de l'incompliment dels seus deures en virtut del dret internacional en relació amb el genocidi. Com a tal, qualsevol Estat que encoratgi i recolzi les accions d'Israel, inclòs el trasllat forçós de civils i altres crims de guerra, pot incórrer a més a més en responsabilitat legal.
Les administracions públiques tenen l’obligació i la responsabilitat d’aplicar totes les diplomàtiques, econòmiques i polítiques per evitar els crims contra la humanitat i fer respectar els drets humans. El respecte els drets humans constitueix una norma de conducta mundial aplicable també a totes les empreses, on sigui que operin i siguin quins siguin la mida, el sector, el context operacional, la propietat i l’estructura que tinguin. El marc jurídic català i espanyol tenen mecanismes per tal que les administracions públiques puguin supervisar i garantir les seves obligacions internacionals de drets humans.
El marc jurídic de l’Estat sobre el control del comerç exterior, la posició comuna de la UE 2008/944/PESC i el tractat sobre el comerç d’armes estableixen deures i obligacions per a tots els Estats. L’Article 6.1 i 6.3 estableix que un Estat part del tractat no autoritzarà cap transferència d’armes convencionals si en el moment de l’autorització té coneixement del fet que les armes o elements podrien utilitzar-se per cometre crims de genocidi, crims contra la humanitat, infraccions greus dels Convenis de Ginebra de 1949, atacs dirigits contra béns de caràcter civil o persones civils protegides com a tals, o altres crims de guerra tipificats en els acords internacionals dels quals formi part.
L'embargament militar s'ha aplicat en altres ocasions com a mesura de pressió perquè els Estats respectin els drets humans. L’any 1977, el Consell de Seguretat de l'ONU va aprovar per unanimitat la Resolució 418, que imposava un embargament d'armes obligatori a Sud-àfrica com a mitjà de pressió al govern sud-africà perquè posés fi a l'apartheid. L'embargament va durar fins al cap de les primeres eleccions democràtiques de 1994. Més recentment, la mateixa UE va imposar el 31 de juliol de 2014 sancions contra Rússia, inclòs un embargament d'armes, mitjançant l'adopció de la Decisió 2014/512/PESC del Consell, i el Reglament (UE) núm. 833/2014 del Consell. Posar fi al comerç d’armes amb un estat que vulnera de manera sistemàtica el Dret Internacional Humanitari i el Dret Internacional dels Drets Humans és una obligació per la credibilitat internacional de la UE.
El govern d’Israel pot continuar cometent crims contra la humanitat gràcies a la complicitat internacional. Necessitem que la comunitat internacional, que les administracions públiques, partits polítics i els seus dirigents estiguin a l’alçada de les circumstàncies i activin totes les mesures diplomàtiques, econòmiques i polítiques per aturar el genocidi.
Per tot això proposem els següents ACORDS:
PRIMER ACORD.- Exigir un alto el foc immediat a Gaza, imposat i garantit per l'ONU, l’entrada i el lliurament de quantitats suficients d'ajuda i socors humanitari, inclosos aliments, aigua, combustible i subministraments mèdics; sense que aquesta ajuda no estigui condicionada i arribi a totes les zones de Gaza; i posar en marxa els mecanismes necessaris per garantir la protecció de l'ONU per la població palestina als Territoris Palestins Ocupats (TPO), amb major urgència per als 2,3 milions de civils atrapats sota setge a Gaza, incloent-hi la fi del setge i el bloqueig il·legal i la prevenció de la neteja ètnica en tot els TPO, inclosa Cisjordània i Jerusalem Est.
SEGON ACORD.- Denunciar tots els atacs contra la població civil i exigir el respecte al Dret Internacional Humanitari i activar els mecanismes eficaços de l'ONU per a posar fi i castigar els crims de guerra, de lesa humanitat, de genocidi i apartheid, perquè els seus autors i facilitadors rendeixin comptes.
TERCER ACORD.- Reconèixer que l'ocupació colonial i l'apartheid són les causes estructurals del conflicte i que la comunitat internacional ha d'actuar i fer complir les resolucions de les Nacions Unides, el dret internacional i els drets humans com a garantia per la construcció d’una pau justa i duradora.
QUART ACORD.- Exigir al Govern d’Espanya mitjançant carta a la presidència i al Ministeri d’Afers Exteriors que compleixi amb les obligacions estipulades al dret internacional i imposi un embargament de comerç i armes i que suspengui la cooperació militar amb Israel, inclosa la suspensió de les exportacions de material de defensa i doble ús, la denegació de noves llicències d'exportació, les importacions d’armament israelià, l’accés a finançament I+D militar de la UE, la cooperació universitària i tecnològica en l’àmbit militar, entre d’altres, i recuperi la justícia universal per a impedir la impunitat dels crims de guerra, lesa humanitat i genocidi, els cometi qui els cometi, així com incrementar el suport d'Espanya al Tribunal Penal Internacional en la seva investigació en curs sobre la situació a Palestina.
CINQUÈ ACORD.- Demanar al govern d'Espanya emprengui totes les mesures diplomàtiques necessàries per aturar els bombardejos i el setge contra la Franja de Gaza, inclòs un programa de sancions contra el govern d'Israel i els seus responsables i la suspensió de relacions diplomàtiques amb l'Estat d'Israel fins que no compleixi amb el Dret Internacional i les resolucions de les Nacions Unides.
SISÈ ACORD.- Que l’Ajuntament de Sabadell treballarà perquè els seus òrgans i entitats no realitzaran cap acte o omissió que contribueixi a perpetuar l’ocupació israeliana dels Territoris Palestins Ocupats, o que comporti el reconeixement de la colonització il·legal israeliana dels Territoris Palestins Ocupats, ni contribueixi a l’espoli, explotació, destrucció i/o esgotament de les riqueses i recursos naturals palestins, incloses les terres i l’aigua, o les posin en perill, ni tampoc que contribueixi a l’espoli, destrucció i/o suplantació del patrimoni històric, artístic, cultural i/o científic dels palestins, o els posi en perill.
SETÈ ACORD.- Que l’Ajuntament de Sabadell estudiarà les mesures necessàries per incloure una clàusula d’obligació contractual de caràcter essencial en tots els contractes públics municipals pel compliment del Dret Internacional Humanitari i que exclogui, per tant, als licitadors, subcontractistes, empreses filials, empreses interposades i/o cadenes de proveïdors que proveeixin equips i / o serveis als assentaments d'Israel construïts als territoris ocupats (inclòs Jerusalem Est), a la construcció i manteniment del mur i als llocs de control als territoris ocupats (inclòs Jerusalem Est); Estiguin implicades en l'explotació il·legal d'Israel dels recursos naturals palestins, proveeixin equips i serveis per als militars israelians, cossos de seguretat o sistema de presons, i que s'utilitzin per mantenir el bloqueig il·legal de la franja de Gaza ocupada, demolir habitatges palestins o per emprar la força o empresonar als palestins en violació de la llei internacional; desenvolupin altres operacions financeres, inversions, compres, contractacions, així com altres activitats econòmiques que vagin en contra del Dret Internacional dels Drets Humans i/o del Dret Internacional Humanitari en els assentaments israelians construïts als territoris ocupats (inclòs Jerusalem Est).
VUITÈ ACORD.- Notificar dels acords anteriors a Meritxell Serret i Aleu, Consellera del Departament d’Acció Exterior i Unió Europea de la Generalitat de Catalunya; Pere Aragonès i Garcia, President de la Generalitat de Catalunya; Pedro Sánchez Pérez-Castejón, President del Govern d’Espanya; José Manuel Albares Bueno, Ministre d'Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació espanyol; Rodica Radian-Gordon, Embajadora de Israel en España; Josep Borrell i Fontelles, Alt representant de la Unió Europea per a Afers exteriors i Política de Seguretat; António Guterres, Secretari General de les Nacions Unides.