La Crida per Sabadell presenta una campanya per denunciar que l’actual crisi sociosanitària aguditzarà les desigualtats socials

La campanya “Triem la vida” posa èmfasi en la necessitat d’aplicar mesures valentes des de l’administració i de mobilitzar-se als carrers per defensar els drets de totes

La crisi de la Covid-19 ha aguditzat la situació d’emergència social, fent més evidents que mai unes desigualtats socials que ja existien. L’objectiu d’aquesta campanya és donar a conèixer la dimensió de l’impacte social de la pandèmia i plantejar la necessitat de treballar totes juntes per generar solucions col·lectives a aquest problema col·lectiu.

Aurora Murillo, portaveu de la Crida, ha exposat que: “Les persones que més estan patint les conseqüències de la crisi són aquelles que ja tenien feines precàries, les que ja tenien problemes per pagar el lloguer, les que ja tenien dificultats per alimentar als seus infants. La classe treballadora és sempre la que paga amb més duresa les conseqüències d’una crisi.”

A aquest fet clar sumar-li que les problemàtiques que ja afectaven abans a les dones (les pitjors condicions laborals, la sobrecàrrega de tasques domèstiques i de cures o la violència masclista, entre d’altres) s’han aguditzat. La crisi està tenint també un impacte especialment dur en les persones migrants i racialitzades, en especial les que no tenen papers i no han pogut optar a cap suport per part de les institucions.

Sanitat 100% pública, de qualitat i a l’abast de tothom

Aquesta crisi sanitària ha fet més evident una situació que ja veníem denunciant: els repetits atacs contra la sanitat pública tenen un greu impacte sobre les treballadores de l’àmbit i sobre el conjunt de la població. S’han posat de relleu les deficiències del model sanitari de concertació público-privada, les insuficiències provocades per les retallades pressupostàries i la importància de molts sectors professionals feminitzats i precaritzats (neteja, auxiliars d’infermeria, geriatria, atenció domiciliària, etc.).

Una de les mesures específiques que vam proposar en el nostre pla de xoc és la municipalització del Servei d’Atenció Domiciliària (SAD) per garantir la qualitat del servei i les condicions laborals de les seves treballadores.

Xus Merino, treballadora de l’Hospital Parc Taulí, ha declarat que: “No només cal revertir les retallades sinó que cal bolcar més recursos que mai a la sanitat pública. La sanitat privada i concertada han de desaparèixer per obrir el camí a una sanitat 100% pública, de qualitat i a l’abast de tothom. Ens hi va la vida i ens hi van els nostres drets. Amb la nostra salut i la nostra feina no s’hi juga.

Renda bàsica universal i #RegularitzacióJa

L’aturada econòmica per l’estat d’alarma està tenint uns efectes socials demolidors, amb centenars de milers de contractes suspesos temporalment i molts d’altres rescindits definitivament. Com ja va passar a la crisi del 2008, l’increment de l’atur tindrà repercussions directes en la vida de les persones. S’està fent evident que moltíssima gent no pot ni menjar, i per tant, tampoc pot pagar l’habitatge ni les despeses energètiques d’aquest. Per aquest motiu considerem l’exigència de la Renda Bàsica Universal com un element clau perquè totes les persones gaudeixin dels drets bàsics que qualsevol hauria de tenir garantits.

Una proposta concreta exposada al nostre pla de xoc és la d’augmentar la dotació municipal actual en suport alimentari (incloent el menjar fresc) i complementar els ajuts alimentaris amb materials específics segons les necessitats.

Míriam Ferràndiz, ex-regidora de la Crida, explica que: “La Renda Garantida de la Generalitat o el Ingreso Mínimo Vital estan molt lluny de ser suficients. La Renda Bàsica Universal que defensem va molt més enllà de les mesures que s’han anat aplicant fins a dia d’avui: s’ha de poder garantir les necessitats bàsiques de tota la població. I això inclou a les persones que no tenen papers. Per tant, cal permetre la regularització immediata de totes les migrants.”

Aire net i espai per a les persones. Recuperem la ciutat

Durant els darrers mesos s’ha vist com la dràstica reducció en la mobilitat en vehicles privats han comportat una baixada notable de la contaminació atmosfèrica. Alhora, s’ha percebut amb molta claredat com la ciutat no està pensada per a les persones, provocant moltes dificultats en el moment en que més ho necessitem.

Durant les darreres setmanes hem insistit en la necessitat de mesures com la pacificació de l’Eix Central (de nord a sud) i també dels eixos cívics interns del barris,  o l’ampliació de totes les voreres que són massa estretes com per que els vianants hi puguin transitar amb comoditat i seguretat i que incompleixen, de fet, el codi d’accessibilitat o la necessitat de més carrils bici.

Maties Serracant, geògraf i regidor de la Crida, defensa que: “Durant el mandat anterior es va iniciar un procés per transformar Sabadell en una ciutat pensada per a les persones. Un procés que és imprescindible que segueixi endavant. Necessitem una ciutat que respecti les necessitats dels infants, amb voreres amples i molts més espais verds. Necessitem reduir de forma urgent els nivells de contaminació, minimitzant l’ús del cotxe privat, potenciant al màxim el transport públic i fent que es pugui arribar a tot arreu en bici o caminant. No es tracta d'un caprici, la situació d’emergència climàtica no ens deixa una altra sortida. Ens hi va la salut i ens hi va la vida.”

Triem la vida

És evident que sense les retallades en sanitat pública (i la seva privatització), amb unes lleis laborals elaborades per la defensa dels drets de les treballadores, amb polítiques d’habitatge dissenyades per garantir el dret a disposar-ne per damunt del lucre, amb un model econòmic respectuós amb el medi ambient, l’anomenada crisi del Covid19 s’hagués afrontat d’una forma diferent i possiblement estaria tenint un impacte menor sobre les persones.

Murillo ha conclòs afirmant que: “Les mesures que s’estan aplicant des del govern municipal de Sabadell, des de la Generalitat i des de l’Estat no són més que pedaços. La única forma real i efectiva de sortir d’aquesta crisi és iniciar un profund procés de transformació social. Cal que ens arremanguem totes i construïm plegades una ciutat i una societat a la qual la vida de les persones sigui el més important.”