Carlos Torres (nº5 llista de la Crida) i Glòria Rubio (exregidora d’habitatge del Govern de Transformació).

Durant el mandat anterior, des de la Regidoria d'Habitatge es va dur a terme una profunda tasca d'anàlisi, diàleg social i treball propositiu que va culminar en la redacció del Pla Local de l'Habitatge (aprovat inicialment amb cap vot en contra i els elogis unànimes de tots els grups municipals però mai portat a aprovació definitiva per l'actual Govern).

Aquest Pla va néixer fruit d'un posicionament polític que considera que els poders públics han de tenir un paper proactiu a l'hora de garantir els Drets de la ciutadania, i que han d'intervenir en el mercat, amb totes les eines a l'abast, quan aquest exclou part de la població de la satisfacció dels seus drets.

La part més coneguda del PLH -a causa de l'apropiació propagandista que ha fet l'actual govern municipal- són totes les promocions d'Habitatge Protegit Oficial que ara comencen a ser inaugurades: les de Layret i Barcelona, però també Can Gambús 1 i 2, Can Llong 7, Collsalarca, o les de l'antiga Caserna, entre d'altres.

Però la intencionalitat del PLH anava molt més enllà de la necessària tasca de fer créixer el parc públic de lloguer. La intenció de fons era augmentar la capacitat dels poders públics d'incidir en un àmbit com el de l'habitatge que, tradicionalment, havia estat regulat tan sols en termes de garantir els beneficis econòmics del sector.

És des d'aquí des d'on s'entenen actuacions com ara la implementació de mecanismes a través del planejament urbanístic (des d'on reavaluar quin tipus de ciutat es vol i des d'on garantir, entre d'altres, que els HPOs puguin ser sempre de lloguer); la voluntat de potenciar el servei d'atenció a comunitats desestructurades i d'intervenció en ocupacions irregulars (des d'on afavorir la convivència i regularitzar la situació dels milers de famílies des d'una òptica que defuig de solucions punitivistes a curt termini); o redactar una ordenança per fomentar el lloguer per sota de l'índex de referència.

Durant els darrers 4 anys hem vist com aquestes actuacions han estat relegades, si no directament ignorades per l'actual equip de govern a causa d'una fixació manifesta per la política d'aparador. Saben —i actuen en conseqüència— que electoralment és molt més rendible atribuir-se el mèrit de la inauguració dels HPOs que no pas fer un esforç polític de primer ordre per impulsar la totalitat de les 67 actuacions del Pla Local.

Però posar la maquinària institucional local a treballar per garantir l'article 25 de la Declaració Universal dels Drets Humans requereix quelcom més que una visió electoralista de la problemàtica.

Cal valentia política, uns principis ferms en defensa de les majories socials i una voluntat de treball incansable. Des de la Crida vam demostrar tenir tot això durant el llarg procés d'elaboració del PLH, i ho tornarem a demostrar quan tornem a governar la ciutat.

Desenes de milers de persones continuem sent castigades per un mercat impulsat pel benefici privat i no per les necessitats socials.

Fem de l'Ajuntament una eina per canviar-ho!