La regidora Nani Valero recorda que existeix un consens de ciutat per protegir el patrimoni i la memòria històrica i que el PSC no pot menystenir-lo

 

El context urbà i el passat industrial ens ha deixat un patrimoni arquitectònic que relata la història i el desenvolupament de Sabadell com a ciutat. Una part d’aquests espais ha estat adaptada com a equipaments funcionals, una altra part s’ha perdut, de vegades, per una interpretació equivocada del progrés urbà. La resta forma part de totes aquelles edificacions que queden en peu, algunes amb dificultats, i poden ser recuperades per reactivar-se com a equipaments. El futur del patrimoni local es troba en la seva reinterpretació com a béns comunals que pertanyen a tota la ciutadania, i com a futurs espais de trobada i d’aprenentatge.

En aquest sentit, la regidora Nani Valero afirma: “Ens ha arribat informació que aquest govern vol posar oficines municipals al Vapor Pissit. S’ha demanat a govern explicacions des de diferents espais i cap responsable polític ha donat cap resposta. I no només això, sinó que vam registrar una pregunta i ens han respost que no tenen planificat cap us, quan segueixen arribant-nos notícies i informacions de visites i previsions en la línia de posar oficines aquí. Ja coneixem les formes de fer d’aquest govern i no ens volem trobar amb una nova decisió en contra del benestar de la ciutat, del patrimoni i de la memòria històrica de Sabadell.”

Des de la Crida ens oposem frontalment a que aquest espai històric, patrimoni tèxtil, que forma part d’un projecte de ciutat amb una història i molta gent al voltant, sigui menystingut per aquest govern. Fan les coses d’amagat i negant la major fins que finalment fan una roda de premsa anunciant algo que no han treballat amb ningú i sense cap tipus de consens. No ens podem permetre sorpreses indesitjades per a la ciutadania, es tracta d’un projecte de ciutat, amb un consens majoritari de protegir el patrimoni tèxtil i la memòria històrica que aquest edifici i el que hi ha a dins aporten a la ciutat.

La nostra ciutat és fruit d'un procés d'industrialització que la va transformar, que va posar les bases del que és ara a nivell urbanístic, demogràfic, social i cultural. Cal tenir ben presents les realitat social, laboral, sindical i migratòria que hi ha darrera de la indústria tèxtil, sense les quals Sabadell avui no seria com és. Preservar aquesta memòria és necessari per explicar el passat i el present de la ciutat i de la ciutadania.

L’any 1998 es va aprovar el projecte estratègic museístic per unanimitat al Ple Municipal, que incorporava el Vapor Pissit com a element clau i l’Ajuntament el va comprar amb finalitats museístiques. Quan el 1999 va entra a governar el PSC, va voler enderrocar les naus no protegides i fer desaparèixer la maquinària per construir un edifici nou. Isidre Soler, membre de la Crida i de l’Entesa per Sabadell, ha explicat: “Gràcies a la mobilització de la ciutat no ho van aconseguir (aquí), tot i que existeixen d’altres exemples de la falta de respecte cap al patrimoni històric i tèxtil per part del PSC.”

Isidre Soler continua: “La selfactina i els embarrats, encara in situ, que perden tota la gràcia si es trasllada i no té cap sentit mantenir-la al mig d'un edifici no visitable. Es tracta d’elements únics molt valorats pels experts i considerats únics a Europa. Tenim un tresor i no en som conscients. Ara, hi volen posar oficines municipals en un espai tant singular i amb aquest passat i present. S’ha de dignificar les condicions dels treballadors municipals i el govern anterior va planificar en aquest sentit, però el Vapor Pissit no és un espai adient per aquesta finalitat. No es poden fer les coses així, d’amagat i en contra de la voluntat de la ciutat. El Vapor Pissit no es toca.”

El Vapor pissit és un fons de coneixement, d’història, de maquinària, i un bé patrimonial inigualable. Cal posar fil a l’agulla fent servir la memòria històrica tèxtil que enmiralla la trajectòria de la ciutat. La regidora Nani Valero conclou: “Aquesta mateixa setmana al Ple vam aprovar dignificar i protegir el patrimoni d’aquesta ciutat, i per això mateix no podem perdre de vista aquest espai i hipotecar-lo per usos que poden donar-se en molts d’altres llocs. Cal buscar fons per convertir-ho en museu i per mantenir-ho. No pot ser que Sabadell no sigui capaç d'explicar el seu passat, i no podem permetre que el PSC torni a menystenir l’història de la ciutat, com històricament ha fet. No podem permetre que alguns vulguin reescriure a la seva conveniència la història obrera i tèxtil de Sabadell.”