La Comissió Jurídica Assessora ha donat la raó a l'Ajuntament en la declaració de nul·litat del conveni del 2006 que va signar Bustos i que significava pagar 3 milions d'euros i cedir un solar de 5.000m2 per recuperar la Caserna

“La Caserna sempre ha estat nostra”, així de contundent s’ha mostrat l’alcalde de Sabadell Maties Serracant durant la presentació del dictamen emès de la Comissió Jurídica Assessora –òrgan consultiu depenent de la Generalitat de Catalunya- en que informa favorablement sobre la revisió d’ofici per declarar la nul·litat dels acords de l’agost de 2006 entre el llavors alcalde Manuel Bustos i el ministre de l’Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba.

Segons aquell conveni, a canvi de recuperar aquest equipament, ja aleshores de propietat municipal, el consistori sabadellenc, havia de compensar al Ministeri de l’Interior amb 3 milions d’euros i un solar nou, de 5.000m2, on es podria edificar 10.000m2.

“Aquest Govern sempre ha treballat per recuperar per a la ciutat i de forma gratuïta un espai que ja era propietat municipal i no hem renunciat mai al compromís d’acabar amb una situació que era absurda i injusta per a la ciutat” ha afegit Serracant, qui s’ha mostrat molt satisfet que finalment aquest dictamen permeti a l’ajuntament declarar la nul·litat d’aquests acords i “la ciutadania recuperi un equipament llargament reivindicat”.

Al juliol de 2017, l’actual consistori iniciava el procediment jurídic-administratiu per revisar tots els actes administratius fets en relació amb la cessió de l’espai on s’ubicava l’antiga caserna de la Guàrdia Civil.

La Crida per Sabadell celebra l'anunci que ha fet aquest matí en roda de premsa l'alcalde, Maties Serracant, i considera que "aquesta victòria és gràcies a la mobilització ciutadana i a l'acció i perseverança de l'actual govern", ha expressat la portaveu Sandra Alcaide.

"La reivindicació i mobilització popular i l'okupació de la Caserna per part de la ciutadania el passat juny també han contribuït a que aquesta reivindicació històrica s'hagi fet realitat", ha afegit Alcaide.

 

La titularitat municipal de l’antiga caserna de la Guàrdia Civil

L’edifici de la caserna de la Guàrdia Civil a la ciutat, situat a la Gran Via, data de principis del segle XX. Es va construir amb aportacions de l’ajuntament i privades amb l’objectiu de cedir l’edifici per a l’ús i l’allotjament d’aquest cos i amb la condició que, un cop es deixés d’utilitzar amb aquesta finalitat, l’edifici retornava al patrimoni municipal.

El 1998 un conveni signat entre l’alcalde Antoni Farrés i el director general de la Guàrdia Civil, Santiago López Valdivieso, establia el retorn a la ciutat dels terrenys on hi havia ubicada l’antiga caserna de la Guàrdia Civil.

Així, el 1999, la caserna quedava inscrita al Registre de la Propietat núm. 2 de Sabadell a favor de l’Ajuntament com a legítim propietari.

A partir del 2005, l’Ajuntament pacta amb el Ministeri de l’Interior la desafecció de l’immoble a l’ús de caserna a canvi d’una compensació.

L’agost de 2006 se signava un conveni entre el llavors alcalde, Manuel Bustos, i el ministre de l’Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, segons el qual, a canvi de recuperar aquest equipament, ja aleshores de propietat municipal, el consistori sabadellenc havia de compensar el Ministeri de l’Interior amb 3 milions d’euros i un solar nou, de 5.000 m2, on es podria edificar 10.000m2, per ubicar‐hi les dependències del cos. Aquest conveni va ser aprovat per decret de l’alcalde l’octubre del mateix any.

 

Com continua ara el procediment?

Així, ara, l’Ajuntament continua amb el procediment que va iniciar al Ple de setembre de 2016 i, amb aquest informe favorable de la Comissió, acordarà el proper Ple de febrer declarar la nul·litat de ple dret dels actes administratius acordats per a la terminació convencional de l’autorització demanial de l’ús parcial i a precari de l’antiga caserna de la Guàrdia Civil i acordarà prendre possessió plena i efectiva de la totalitat dels immobles que configuren l’antiga Caserna.

Ara també començarà un procés per definir tots els usos que han de tenir tant els 62 habitatges com l’equipament i el solar. Un procés on s’hauran de considerar les nombroses propostes que s’han fet al voltant d’aquest espai, així com les d’aquells col·lectius que ja l’utilitzen. “Un procés col·lectiu que definirem les properes setmanes”, tal com ha manifestat Serracant, que ha afegit que “aquesta és una ciutat de pau, i per això ens enorgulleix que amb la nul·litat d’aquests acords la ciutat deixarà de disposar d’un terreny destinat a un cos militar”.

 

[embed]https://www.facebook.com/CridaPerSabadell/videos/919447248219430/[/embed]