Article d'opinió de Feliu Madaula, membre de la Crida per Sabadell i del grup impulsor del projecte 'Jove, menja tu!'

feliu-madaulaAquest projecte es va presentar als pressupostos participatius 2017, va ser seleccionat i resultà ser el segon més votat dels projectes socials presentats. Des d’aquí aprofitem per agrair el suport rebut, la implicació de famílies i joves en la seva concreció i difusió.

Quan els nois i les noies arriben a secundària (formació obligatòria de 12 a 16 anys) no disposen de la possibilitat de menjador en els instituts i gairebé no hi ha beques menjadors per a joves, que sí en tenien quan estaven estudiant a primnària. Aquests nois i les noies adolescents estan en una etapa de creixement, maduració i adquisició d’hàbits. Una alimentació poc cuidada en aquesta edat per la quantitat o qualitat dels aliments tindrà un efecte negatiu en el seu desenvolupament i salut.

En un moment com l’actual de crisi alimentària, a Sabadell hi ha força famílies amb dificultats econòmiques o d’altre tipus que impedeixen que infants, noies i nois tinguin una alimentació adient. Sabadell, no disposa de menjadors col·lectius per cobrir aquesta necessitat.

L’obertura d’un menjador a un institut públic podria cobrir l’alimentació equilibrada d’adolescents i joves en situació de risc, emprant un espai que utilitzen de manera normalitzada per a diferents activitats lectives, esportives, de lleure i relacionals. Un menjador social, si bé podria cobrir necessitats nutricionals, aniria acompanyat de l’estigma associat a aquest tipus d’equipaments.

Un menjador en un institut a més podria formar als joves en tasques de cuina, cambrer, monitoratge i empoderar-los per a que fossin emprenadors de noves iniciatives autogestiones, replicant aquest servei o possibilitant sortides laborals i professionals.

El projecte presentat s’inicia amb la posada en funcionament d'un menjador que garanteixi un àpat saludable diari a adolescents, a partir dels 12 anys, de famílies amb dificultats econòmiques o d'altre tipus (ambient desestructurat, hàbits insaludables, etc.). El servei oferà 30 places/dia entre les 15.15 i les 17.30 h.

Aquest projecte necessita de la implicació de tota la comunitat educativa, joves, famílies, educadors, barri, administració local, servei d’educació, promoció econòmica, serveis socials,... ens agradaria anar pas a pas amb la participació dels diferents actors i agents, un pressupost participatiu no es pot tirar endavant des d’uma de les parts.

De moment volem que el menjador estigui obert els dies feiners durant el curs escolar, en un institut d'educació secundària en el nord de la ciutat, que sigui fàcil d’arribar, estigui ben connectat amb el transport públic i que disposi de les instal·lacions necessàries –office i menjador– i sigui d'actuació prioritària, per estar ubicat en zones de la ciutat amb més necessitats.

Entre els diferents models de menjador col·lectiu –amb cuina, amb càtering calent i amb càtering fred– s’escull per començar el càtering davant la cuina per: demanar molta menys inversió en estructura i equipament, es redueixen els riscos higienicosanitaris i s’externalitza bona part de la gestió (proveïdors i personal). I en fred perquè és més segur que en calent, agrada més als comensals i es redueix despesa en transport ja que no cal que el servei arribi cada dia.

 

En la convocatòria del servei de càtering s’inclouran en el plec de condicions aquests aspectes:

•     Nutricionals (menjar saludable i equilibrat).

•     Seguretat alimentària (condicions higienicosanitàries, equipaments i estructures, gestió d’al·lèrgies i intoleràncies, supervisió col·legiada del menú i altres).

•     Socials (economia social i solidària).

•     Ambientals (producte ecològic, reducció i gestió de residus, producte de temporada i de proximitat).

•     Culturals (diferències per raons religioses i altres) com la utilització de carn halal si hi ha adolescents que ho demanen.

 

Les contraparts del servei seran:

•     Servei d’Educació: contractació de l’empresa que porti el càtering i gestió de les autoritzacions administratives pertinents.

•     Consell Escolar del centre educatiu: formació de la comissió de seguiment del servei de menjador.

•     Serveis Socials: derivació dels nois i noies usuàries del projecte.

•     Entitats del tercer sector: detecció d’adolescents en situació de risc i informació a Serveis Socials per a la valoració del cas, i aportació de voluntariat social.

L’equip gestor del projecte haurà de:

•     Definir els objectius operatius i els indicadors per a l’avaluació.De resultats (nombre d’adolescents que usen el servei, nombre i tipus d’activitats educatives realitzades amb adolescents, nombre de voluntariat implicat etc.De procés (reunions de coordinació i de seguiment i assemblees de valoració amb els i les adolescents implicades en el projecte).

•     Coordinar la iniciativa amb les diferents contraparts, l’empresa proveïdora del servei.

•     Convocar les reunions de seguiment del projecte.

•     Assegurar la qualitat del servei.

•     Fer difusió pública del projecte als mitjans de comunicació local (notes de premsa, articles...) per a la sensibilització de la població i per recaptar fons a través d'un compte corrent específic.

 

La totalitat de les i els adolescents usuaris s'hauran d'implicar i corresponsabilitzar del menjador, participant en torns de neteja, arranjament del local, neteja dels seus estris i altres. Les famílies dels i de les adolescents podran pagar una part del menú en funció de la seva disponibilitat i a proposta de Serveis Socials, ha de ser una experiència oberta al conjunt de joves i famílies, volem evitar la segregació.

Es farà una crida a voluntariat (d’AMPA, d’entitats del tercer sector i de la resta de la comunitat), per tenir cura del servei dels àpats i responsabilitzar-se de l'educació de valors a l'espai de menjador (respecte, convivència, responsabilitat, solidaritat, cura del medi ambient etc.).