La Crida per Sabadell ha anunciat els fets avui i ha alertat  que el criteri del Tribunal Suprem qüestiona el conjunt de la Llei d’Amnistia.


La formació denuncia que la Llei d’Amnistia no s’aplica igual a tothom ni reconeix el mal fet per l’Estat, i alerten que posa el focus en la resta de represaliats que poden veure’s afectats per aquest criteri. 


L’endemà que esclatés la notícia de què el Suprem portava per primera vegada l’amnistia davant del Tribunal Constitucional en un cas de desordres públics als jutjats de Girona, l’exalcalde Maties Serracant ha rebut la notícia de què el Suprem proposa també plantejar una qüestió d'inconstitucionalitat en el seu cas.


La portaveu de la Crida per Sabadell, Carmina Carreras, ha valorat la notícia com una fase més de la repressió d’estat que està patint el poble català.


“Vam exercir el nostre dret fonamental, però l’estat espanyol, repressor i carceller no para d’atacar-nos. A Sabadell en tenim molts exemples, i aquest n’és un de molt clar, de per què ni lleis d’amnistia ni pactes acabaran amb la deriva autoritària i punitivista.” 


La formació valora la llei d’amnistia com una rentada de cara que ERC i Junts han permès a l’estat, i que ha servit, “principalment per amnistiar als policies que van fer servir per intentar aturar-nos i desmobilitzar a les veïnes”.


L’exalcalde de la Crida ha valorat la notícia com a esperada en el context del posicionament ja habitual del Tribunal Suprem.


“Ja érem conscients que l’aplicació de la Llei d'Amnistia estaria plena d’entrebancs i que la  repressió no acabaria. Avui veiem que malgrat l’amnistia ha arribat ja a nombrosos policies i ha servit també per rentar la cara d’una part de l’estat, novament els tribunals n’impedeixen l'aplicació i molts encausats i encausades segueixen patint la repressió. ”


El Tribunal Suprem reconeix que el cas de l’exalcalde Maties Serracant és un cas clara aplicació de la llei d’amnistia, però justifica  la decisió de portar el cas al Constitucional al·legant que la Llei suposa un tractament discriminatori en funció de la ideologia sense motiu o causa constitucionalment acceptable i que el propi principi d’amnistia proposat a partir d’una majoria parlamentària genera inseguretat jurídica.

“Això ens col·loca en el mateix escenari en què estàvem, sense reparació a milers de veïnes acusades. Tot i que Junts i ERC van celebrar la notícia de la llei d’amnistia posant el comptador de la repressió a zero, ja ho sabíem i queda clar que és una nova enganyifa que posa als jutges a fer de polítics i als polítics a pactar engrunes mentre pretenen desmobilitzar al poble.” Explica la portaveu de la Crida.


L’exalcalde anuncia que compareixerà en el tràmit de 10 dies per al·legar respecte a aquesta qüestió d’inconstitucionalitat. Ara caldrà esperar el pronunciament del Tribunal Constitucional els propers mesos per saber com es resolen el conjunt de casos que es troben ja al TS.


“Passi el que passi, caldrà seguir defensant el dret a l’autodeterminació, continuar treballant per la independència del nostre poble per garantir els drets socials i ambientals, i demostrar que la repressió no ens atura i que l’autoorganització és l’únic camí.” Conclou l’exalcalde de Sabadell.