El feixisme avança si no se'l combat

Article d'opinió de Pablo Moliner, membre de la Crida per Sabadell

Ara fa 12 anys, els carrers de Sabadell van bullir d’antifeixisme i antiracisme. Sota el lema “Ajuntament el teu silenci és la nostra sang”, una manifestació iniciada a la Plaça Espanya, va acabar davant de les portes del consistori per tal de reclamar una condemna pública i sense ambigüitats, del seguit d’agressions feixistes patides durant anys i un compromís d’actuació ferm en front d’aquestes. Aquell mes de Març de 2004 la ciutadania organitzada va dir prou. Però fem una mica de memòria.

L’any 1999 després d’un seguit d’atacs per part de grups feixistes i neonazis, a l’Ateneu Popular Insurrecte, al CSO la Fileria, a la CGT i davant les sistemàtiques agressions i amenaces que s’estaven produint per motius culturals, polítics o racials la ciutadania sabadellenca va decidir organitzar-se per combatre el feixisme i el racisme. Davant de la manca d’informació a l’hora de denunciar, la poca sensibilitat policial i política enfront dels agredits i les agredides, es va decidir crear la Plataforma Antifeixista de Sabadell (PAS), amb els objectius inicials de ser un espai d’assessorament a les víctimes d’agressions feixistes, donant la informació necessària a l’hora de denunciar i el recolzament en tot el que fos possible.

Des d’un començament es va demanar la implicació de l’Ajuntament a l’hora de plantar cara al problema del feixisme, ja que sempre es va considerar que les causes d’aquest, són de tipus estructural. A més a més, com a PAS sempre es va insistir en que la solució també provindria de l’aplicació de mesures de caire social i educatiu com la incidència en els programes educatius ja establerts a instituts i escoles de la ciutat, per tal de conscienciar al jovent sobre que és el feixisme o l’increment de més educadors socials a la ciutat. En aquell moment però, les antifeixistes de la ciutat ens vam trobar en un desert, ja que la resposta institucional del govern de Bustos va ser tractar el problema com una guerra entre bandes juvenils i com a fets aïllats, proposant una única solució: una major presencia policial al carrer.

No va ser fins la primavera de l’any 2004 que l’Ajuntament va reconèixer el problema que tantes vegades havia negat. Que succeí per produir tal esdeveniment? Doncs lluita al carrer, pressió popular i unitat de totes les antifeixistes enfront les constants amenaces, agressions o fins i tot intents d’homicidis que vam patir al llarg d’aquells anys. Arran d’això, el consistori va decidir crear el “pacte de la convivència” per tractar la impunitat feixista. En un principi va estar format per moviments socials (associacions veïnals, familiars de víctimes d’agressions i la PAS) i membres de l’Ajuntament i la Policia local. Però a principis del 2005 i sense previ avís el govern Bustos va canviar el nom pel de “comissió de la convivència”, obrint la porta a que tots els partits polítics i sindicats tinguessin veu i vot, burocratitzant més les reunions, de tal forma que ja no només es parlaria del feixisme, si no de tots els problemes de convivència que ells creien convenient tractar. Un any més tard, la PAS decideix abandonar el pacte per manca de funcionalitat, poca horitzontalitat i una actitud crispada de l’Ajuntament envers certs col·lectius que formaven part de la plataforma.

Tornant al present, cal denunciar públicament, com ja s’ha fet, les darreres agressions de caire racista i feixista patides a la nostra ciutat. Màxima solidaritat amb les companyes del CSA l’Obrera que han patit reiterades agressions dels feixistes. Com sempre ni ens callaran, ni ens aturaran. Tenim ben clar que cal reactivar de nou el moviment popular antifeixista de la ciutat, per tal de combatre, denunciar públicament i assenyalar, qualsevol agressió o discriminació per raó d’origen, ètnia o gènere. Però cal fer una mica més i treballar a llarg termini, ja que la història recent del feixisme al nostre municipi ens demostra que sense l’aplicació d’unes clares mesures socio-econòmiques que reverteixin les greus situacions d’emergència social provocades pel sistema capitalista i sense la conscienciació de la ciutadania en valors com la solidaritat, la cooperació, l’empatia, la coeducació, la igualtat i l’apoderament col·lectiu, el feixisme troba clares escletxes per avançar. Cal doncs treballar diàriament i en tots els àmbits per evitar-ho! El proper diumenge a dos quarts de sis ho farem al carrer per l’Obrera. Ens veiem a la manifestació.