OPINIÓ: El desmantellament de la pediatria és la seva opció política
13 febrer 2024
Oriol Rifer (regidor de la Crida per Sabadell) i Txus Merino (Grup de sanitat de la CUP Nacional)
Aquests darrers mesos i podem parlar ja d’anys, hem vist nombroses mobilitzacions en referència a la gestió del servei de pediatria als CAPs. La recuperació i la conservació de l'atenció primària per a infants i adolescents ha unit a diversos col·lectius, associacions, entitats, plataformes i, en definitiva, veïns i veïnes que diuen prou a aquest procés que ataca frontalment la qualitat de l'atenció integral de les nostres criatures. De nou, una estocada més als drets bàsics de les persones, en aquest cas a través de la Sanitat Pública, però que ja hem vist en educació o en la nefasta gestió per la garantia d’un l’habitatge digne i accessible.
La Conselleria de Salut té un pla, iniciat durant la pandèmia, per concentrar la pediatria a uns pocs CAPs, el que significarà passar dels més de 400 equips de pediatria d’atenció primària actuals a setanta-nou. A Sabadell, això s’ha traduït en el fet que, de moment, ja hem perdut el servei de pediatria a quatre CAPs: CAP Nord, CAP de la Creu Alta, CAP de Can Rull i CAP de Can llong.
Des de la Crida per Sabadell hem tingut clar des del primer moment, que la deslocalització de la pediatria és, ras i curt, obviar el context sociocultural, econòmic i ambiental que caracteritza un barri o un territori. D’aquesta manera, el servei perd el contacte amb l’entorn i amb els recursos propers que formen el teixit sociocomunitari de cada indret. Es perd doncs l’oportunitat de generar complicitats amb la comunitat i d’apostar per una mirada global de l’infant. Lluny d’això, el nen, la nena o l’adolescent serà atès de forma descontextualitzada i a un centre diferent del dels adults que en tenen cura. Nombrosos estudis revelen que una atenció primària de qualitat ha de ser accessible i ha de disposar d'un/a professional de referència que estableixi relacions de confiança amb l’infant, amb la seva família i amb la seva comunitat.
En termes més pràctics, estem parlant de generar una necessitat de desplaçaments molt més gran per a les famílies i els infants en la majoria de casos. Infants que poden necessitar visites periòdiques o puntuals i que hauran de ser acompanyats per uns adults, que, tal com indiquen totes les estadístiques, majoritàriament són dones. Un nou exemple del biaix de gènere. Tot això, va lligat a un model de mobilitat allunyat de les necessitats de la gent i en un context en el qual cal fer ciutats més amables on els serveis bàsics estiguin més a l’abast de les persones, reduint així l’impacte mediambiental dels desplaçaments i el col·lapse d’alguns indrets de la ciutat i fomentant d’aquesta manera barris i comunitats més enxarxades, més cohesionades. Parlem del model de la ciutat dels 15 minuts que altres ciutats ja estan implantant des de fa molt temps.
Més enllà dels fets, hi ha qui argumenta que el problema rau en la manca de professionals i d’aquí la necessitat de concentrar-los. Però no s’aborden la causes d’aquesta realitat, no se’ns parla de les condicions laborals i professionals que fan que hi ha hagi pediatres i infermers i infermeres que prefereixin altres opcions que la de l’atenció primària.
L'eliminació del teixit pediàtric als barris i pobles de Catalunya suposa un pas més en el desmantellament del sistema sanitari públic i, en especial, de l'atenció primària. Aquesta tendència, sumada a l'externalització i privatització dels serveis de salut, facilita la substitució progressiva de la sanitat pública per un model privat, més car i que d'entrada ja deixaria desatesos als més vulnerables. No és un problema de manca de recursos, sinó d’opcions polítiques.