El cartell de Barraques, un mirall pel PSC
15 d'agost 2026
Aquests dies a Sabadell ha saltat la polèmica sobre el cartell que la Comissió de Festes
Populars de Sabadell ha presentat per anunciar les Barraques de Festa Major d’enguany.
El cartell és una obra de Laia Dalmases, artista sabadellenca que ha explicat a través de
xarxes socials els detalls en què s’ha inspirat. La creació és, clarament, una expressió de
sàtira política que assenyala al poder i els privilegis dels qui l’ostenten. Denuncia un model
de ciutat grisa on la cultura i la dissidència són limitades i castigades i, ai las!, s’ha complert
la profecia. El que es denuncia a través del cartell és, justament, el que ha acabat succeint:
PSC, PP i extrema dreta posant-se les mans i al cap i criticant l’obra com si l’hagués
engendrat el mateix dimoni. Acusen el cartell d’incitar l’odi i la violència i amenacen a
l’entitat de portar el cas a la Comissió de la Convivència.
Primerament, caldria que aquests que es mostren tan crítics entenguessin el sentit del
simbolisme de les imatges i entenguessin que, precisament, l’art i la cultura han estat, són i
seran sempre elements de crítica i expressió de contrapoder. I aquesta és també la
responsabilitat de la societat civil organitzada.
En segon lloc, recordar quina és la finalitat de la Comissió de la Convivència. Aquest òrgan
municipal es crea el 2004 com a reacció a diverses expressions d’odi vinculades al racisme,
el masclisme i l’LGTBIQ+fòbia protagonitzades per grupuscles d’ultradreta que llavors
campaven per la ciutat com ho tornen a fer ara. La finalitat d’aquesta Comissió continua
sent la de la lluita contra aquest tipus de discriminació que persegueix a uns col·lectius
minoritzats determinats. Voler aplicar els principis de la Comissió per qualsevol altre aspecte
és tergiversar-ne les funcions i pervertir-ne l’esperit. Sigui com sigui, no s’actua amb la
mateixa contundència amb aspectes que sí que són de la seva competència davant de les
repetides expressions d’odi que vivim constantment de mà de l’extrema dreta. Per exemple,
la persecució a menors estudiants d’amazic i àrab al sud de la ciutat o les constants
declaracions transfòbiques, racistes o aporofòbiques que es pronuncien al Ple amb tota
impunitat. Tampoc davant d’actuacions policials desproporcionades o aplicades segons
perfil ètnic.
En definitiva, un clar exemple de com el conservadorisme intenta guanyar terreny en
detriment de la llibertat d’expressió. Per la resta, només queda que felicitar a l’artista, a les
entitats que promouen la vida social i cultural de la ciutat i desitjar a tothom un bon estiu i,
quan arribi, una bona Festa Major, alegre i combativa.