Educació ajorna novament la possibilitat d’incloure clàusules socials i ambientals en la licitació per a la gestió unificada del servei de menjadors escolars

Els grups de Sobirania Alimentària i Sobirania Educativa de la Crida per Sabadell lamenten que es perdi una nova oportunitat de caminar cap a un altre model de menjadors escolars

L’any 2016 la regidoria d’Educació de l’Ajuntament de Sabadell ja va fer una pròrroga del contracte de gestió unificada de menjadors escolars a educació infantil i primària. Enguany torna a plantejar-ne una de nova enlloc d’anar cap un altre model de menjadors escolars, tal com plantejaven els grups de Sobirania Alimentària i de Sobirania Educativa de la Crida per Sabadell. Aquests van elaborar un document proposant un altre model de gestió més local, social i ecològic presentat a inicis de 2017 a la comunitat educativa i a la pròpia regidoria.

La nova Llei estatal de Contractes als Serveis Públics, que entra en vigor el proper març, avala la inclusió de clàusules socials i ambientals en la compra pública d’aliments. És més, demana que es justifiqui perquè no es fa així. També preveu fraccionar els grans contractes en lots, per facilitar l’entrada d’empreses petites o mitjanes. Davant d’aquestes noves oportunitats, des dels grups de Sobirania Alimentària i Sobirania Educativa "pensem que és una pèrdua que la Regidoria d’Educació prorrogui un any més l’actual contracte de la gestió unificada de menjadors escolars", han expressat en un comunicat.

Actualment el contracte de la gestió unificada el té la gran empresa SERHS, propietat de Ramon Bagó, denunciat per irregularitats en contractacions milionàries de restauració en hospitals, quan era president del Consorci de Salut i Social de Catalunya. A Sabadell, SERHS està servint uns 3.000 àpats diaris dels quals 2.260 tenen beca. És així que "força diners públics acaben a mans d’una multinacional sense beneficiar ni el teixit social productiu ni l’economia local". SERHS té les cuines centralitzades al Maresme i distribueix a les escoles el menjar en línia freda un o dos cops per setmana, i es regenera a l’escola per ser servit als menús.

Elaborar una nova proposta de licitació en lots petits i incloent-hi clàusules socials i ambientals i permetre l’entrada de petites empreses o cooperatives de proximitat facilitaria controlar millor les condicions de treball del monitoratge i reduir l’emissió de gasos d’efecte hivernacle lligats a la compra d’aliments quilomètrics i el transport del menjar elaborat i congelat a la cuina central de SEHRS fins a les escoles. Això permetria també millorar la qualitat de l’alimentació que s’ofereix als infants.

"Els infants han de menjar verdura i fruita fresca de proximitat, de temporada i, sempre que sigui possible, ecològica. I les cuines de les escoles s’haurien d’adequar per poder-hi cuinar; s’hauria de comprar aliments frescos a productores de la zona i promoure iniciatives d’ocupació que ajudessin a potenciar el teixit productiu i l’economia local", defensen en el comunicat.

Al seu inici, la gestió unificada del servei de menjadors escolars va permetre compensar despeses quan havia pocs comensals en determinades escoles. Ara, però, les circumstàncies socials han canviat i amb les beques de menjadors s’ha incrementat molt el nombre d’àpats que s’hi serveixen, donant més beneficis a SERHS.

Els grups de Sobirania defensen que el servei de menjador escolar vagi lligat al projecte educatiu del centre i es converteixi en un espai de formació en valors en que tota la comunitat educativa s’hi impliqui i amb el suport de l’administració. "Els menjadors deixats a mans de grans empreses que cerquen el màxim de benefici no és la millor opció per aquesta tasca educativa, com a màxim es renten la cara penjant-hi a les escoles cartells a tot color promovent la pràctica de bons hàbits alimentaris.", han denunciat.

Des dels grups de Sobiranies es defensa que des de les administracions corresponents s’hauria d’oferir la formació nutricional, alimentària i ocupacional necessària per fer possible una altra organització de la cadena alimentària a les escoles: des de la seva producció de proximitat (posant en producció els terrenys agrícoles del parc agrari amb l’obtenció aliments de qualitat, de temporada, frescos i ecològics o d’agricultura integrada) fins a a la preparació dels menús que se servirien al menjador escolar.

"Si es manifesta a la ciutadania ser un govern de canvi i de transformació, no entenem que des de la Regidoria d’Educació es vulgui seguir deixant més temps la gestió unificada a mans d’una multinacional que no fomenta l'economia i el teixit productiu local. L’administració local ha d’assegurar l’eficiència en la despesa pública, garantir uns principis i valors, i promoure l'economia social i les empreses locals. També endegar una metodologia participativa sistemàtica que permeti la implicació dels diferents actors de la comunitat educativa (alumnat, professorat, famílies i monitoratge) en la gestió dels menjadors escolars, en la definició del model i plecs de contractació, i en el control i seguiment de la qualitat de l’execució del servei", han afegit al seu comunicat.

Des dels grups de Sobirania Alimentària i Sobirania Educativa es segueixen oferint per explicar i facilitar el canvi de model de menjadors escolars i en aquesta línia es seguiran convocant reunions amb la comunitat educativa.