DAVID FERNANDEZ, DIPUTAT DE LA CUP: «La utopia és el capitalisme»
19 maig 2015
Cara a cara de Victor Colomer publicat al Diari de Sabadell el 18 maig 2015.
El diputat per la CUP al Parlament de Catalunya, David Fernández Ramos, 41, va venir divendres a Barberà per recolzar candidatures alternatives de la comarca i a Sabadell per donar suport a La Crida (Entesa+CUP+MPS).
Un argument per votar La Crida.
Només un? N’hi ha tants. Tots! La Crida és el futur que està arribant.
Hi ha una revolució en marxa?
No. Què més voldria. Més que una revolució francesa estem vivint la decadència de l’imperi romà, una descomposició del règim.
Podemos ha vingut a aixafar-vos la guitarra?
No perquè ells han caigut des de dalt, de dels platós de televisió. Nosaltres venim de baix, dels moviments socials i alternatius, i anem pujant amb la dialèctica de la formigueta i del tsunami.
Però us molesta.
A mi no. Només els trobo a faltar. En la major prohibició d’una jornada democràtica ara fa sis mesos (9N), Podemos va callar. I el Dret a Decidir dels Pobles, que era el segon punt del seu acte fundacional, ara ha desaparegut.
Cap on van?
Estan virant cap a una social democràcia de centre. Nosaltres, en canvi, ens mantenim en un anticapitalisme antropològic. Sabem que la utopia és el capitalisme i que el món és absurd, injust i desigual.
«La utopia és el capitalisme»?
És evident. Nosaltres fa temps que no ens preguntem si un altre món es possible. Ens preguntem com és possible aquest.
Què vols dir?
Com és possible un món en què moren 80.000 persones de fam, on la mediterrània es una fossa comuna de 25.000 cadàvers i que totes les retallades des del 2010 siguin l’equivalent als beneficis nets de La Caixa i Banc Sabadell: 5.300 milions d’euros.
On guardes tu els diners?
A la Cooperativa Financera Solidària, Coop 57.
Donen bons interessos?
Un 2’1% que jo reinverteixo en la cooperativa perquè se’n cuidin ells. No és especulativa i estic molt content. He fet fora de la meva vida La Caixa i el Sabadell.
Que més has fet fora de la teva vida?
La Vanguardia, l’ABC i La Razón que he canviat per La Directa i el Diagonal. Iberdrola i Endesa que he canviat per Somenergia. Caprabo i Mercadona que he canviat per una cooperativa de consum agroecològic. L’ «altre món possible» ja existeix.
Et va fer ràbia que CDC i PSC vetessin la compareixença de Bustos a la Comissió Antifrau?
Al final es van aixecar els vets i el senyor Bustos vindrà aquest juny.
Si la Crida guanya, Sabadell estarà «lliure de corrupció»?
Sempre hi pot haver algú que posi mà a la caixa. Però com assamblearis que som, els enxamparem en dos minuts.
No és tan fàcil.
El nostre lema és escollim els més honestos per després tractar-los com els més lladres. Qualsevol companya o company de La Crida sap que si un dia es corromp haurà de sortir corrent de Sabadell cap a l’ostracisme absolut.
La culpa de la fragmentació de l’esquerra (només a Sabadell quatre partits) és el procés sobiranista?
No, ni molt menys. La crisi de l’esquerra a Catalunya ve de quan l’esquerra governava com la dreta en el tripartit. I a Espanya les retallades les va començar Rodríguez Zapatero després de les trucades de Merkel i Obama.
Com més prestigi guanyes en partits i mitjans…
…més vertigen.
…més en perds en les teves bases?
No. Però he donat als meus companys tantes explicacions com ha calgut. Simplement has de saber que això és Matrix, la realitat del carrer i la realitat del poder són mons paral·lels.
Has de donar explicacions per fer abraçades?
Crec en el respecte mutu entre un neoliberal camuflat com el senyor Mas i un anticapitalista conseqüent com jo. Pot ser una contradicció, però crec en la feminització de la política.
Aporteu valors femenins a la política?
Feministes que és diferent. Cal eradicar de la política el masclisme de la testosterona i el «per collons» i aprendre a escoltar, no cridar, respectar i tractar l’altre d’igual a igual.
Estem cada dia més a prop o més lluny de la independència?
A curt termini encara queda molt. És un camí ple de revolts. En perspectiva històrica, però, estem cada dia més a prop. Avui queda un dia menys per la independència.
En perspectiva.
L´HOME DE LA SANDÀLIA
L’home que va amenaçar amb la sandàlia a Rodrigo Rato no es reconeix esclau de la seva imatge de samarreta, texans i vambes.
"No és que no pugui anar a l’Open de Golf del Prat. Tinc mil invitacions a festes de les elits, però no són el meu món. La meva barricada es la biblioteca. Ells van al Liceu, jo a l’Ateneu de Noubarris. Ells a la llotja del Barça, jo amb els bucaneros del Rayo Vallecano".