Crida per Sabadell: l'optimisme de la voluntat.

Pau Llonch és membre del Moviment Popular de Sabadell i del Seminari Taifa.

La Crida per Sabadell s’ha estat cuinant durant anys a foc lent, al calor de les moltes lluites i col·lectius que l’integren. Plantant cara a cada reforma laboral, a cada imposició capitalista, a cada agressió als nostres drets com a ciutadans i com a poble. Ara, segurament a la gran ciutat metropolitana on la decrepitud i la decadència del règim es mostra més descarnada, tothom sembla fer colzes per ocupar el lloc de la màfia que serà desallotjada de la poltrona a les properes eleccions del maig. A la Crida, des de la centralitat que el treball ens està donant com a proposta de ruptura a Sabadell, toca seguir aclarint i detallant la nostra proposta política i social. Per eixamplar-la a tothom, lluny de sigles i apriorismes.

Primer, el què no farem: no hem vingut a fer-li una mà de pintura a les runes de la institució, sinó a qüestionar-ne els fonaments. Clar que serem bons gestors d’allò existent, transparents i impecables. Clar que serem implacables amb tot aquell que tingui la temptació d'aprofitar-se del seu lloc públic. Però tot això no serà suficient. Com diu el company Manuel Delgado, ser d'esquerres vol dir està profundament emprenyat amb la realitat, amb allò existent, i voler-s'hi partir la cara. I nosaltres ens volem partir la cara amb l'estret marge d'intervenció social que té un Ajuntament endeutat convertit en una gestoria de la misèria, mentre la riquesa continua acumulant-se sense fi en uns pocs privilegiats de la ciutat i del país. Estem fins els nassos de plorar desnonaments, plorar gana, plorar atur i plorar-ho tot. Com deia Antonio Gramsci, qui entén com funcionen les coses, fent ús de la raó i la intel·ligència, pot caure en el més profund dels pessimismes. Sovint ens passa.

És simptomàtic que l'esquerra, que va començar a governar com la dreta fa dècades en assumir la seva derrota i la inevitabilitat del mercat capitalista com a regulador de la societat -i va reservar a les institucions un mer paper de vàlvula d'escapament per la misèria que aquest mercat genera- vulgui ara que parlem només de transparència i millor gestió. És cert que comparats amb el PSC, quatre ximpanzés gestionarien millor el pressupost municipal al servei d’un millor projecte, i per això entenem la temptació de prescindir d'un debat de fons i fer un front ampli amb tothom per acabar amb el bustisme. Però a La Crida no ens conformem amb això, perquè no només estem contra la màfia local que ha destrossat la nostra ciutat, sinó també contra un sistema econòmic que es diu capitalisme. La crisi econòmica, social, democràtica i ecològica que patim ens obliga a ser més exigents i posar-nos el llistó alt. Els utòpics no som nosaltres, sinó els socialdemòcrates que creuen que en un planeta finit i amb un sistema econòmic que només té com a motor el benefici es poden construir societats justes redistribuint la riquesa amb impostos (quan els rics decideixen pagar-los, això sí, i no evadir-los com fan gairebé sempre).

No volem una administració lligada de peus i mans per manca de finançament, segrestada pel capital financer i els rics, i conformada amb el “nosaltres no hi podem fer més” que tant hem hagut d’escoltar des de la PAH de Sabadell. La hipòtesi que el capitalisme no és reformable, i que cal construir societats basades en la utilitat dels béns i serveis i no en el seu valor de canvi com a mercaderies, la compartim amb milions de companys al món. Allò que és més genuí de la nostra aposta és que defensem, després d'estudi i pràctica, que l'espai més idoni per a les alternatives, per recuperar del mercat la capacitat de decidir sobre tot allò que ens afecta, per recuperar totes les sobiranies -alimentària, energètica, cultural, residencial...- és el municipi. Volem fer de Sabadell un dels principals bressol de l’alternativa. I ho farem, amb tu i amb Gramsci, i amb l'antídot que ell mateix receptava contra aquest pessimisme de la raó que massa sovint ens angoixa: amb l'optimisme de la voluntat.