Cap a la vaga de totes

Míriam Ferràndiz, número 4 de la Crida per Sabadell i militant de Justa Revolta

Us imagineu que un dia les dones ens posem d'acord per deixar de fer la compra, deixar de netejar, deixar de rentar la roba, deixar de fer el menjar, deixar de cuidar...? Costa d'imaginar, però si això passés s'aturaria el món. Estem parlant de tasques imprescindibles per la nostra societat però que alhora són tasques molt desvaloritzades i molt poc reconegudes. A més, no és casualitat que siguin tasques tradicionalment assignades a les dones i encara avui en dia molt feminitzades.

I és que tot això funciona en base a l'engranantge del capitalisme patriarcal que fa una divisió sexual del treball atorgant unes tasques a homes i unes altres a dones i donant més valor a les masculines que a les femenines. Això es pot visualitzar al mercat laboral, però si anem una mica més enllà i parem atenció a les llars, veiem que hi ha un munt de tasques i de treball que queda absolutament invisibilitzat i, conseqüentment, desvaloritzat.

Així, una primera batalla que ens toca lliurar és la de reivindicar els drets de les dones; el reconeixement de tot el treball invisible que fem, denunciar i superar les infinites discriminacions que patim pel fet de ser dones, plantar cara a l'explotació, dir prou als cànons de bellesa que ens esclavitzen i tantes altres coses.

I això és el que s'està coent amb la Vaga de Totes. Aquesta vaga, convocada pel dimarts 19 de maig, és una vaga de consum. Aquesta vaga és diferent. Estem acostumades a les vagues que interpel·len a treballadors i treballadores assalariats. La Vaga de Totes és diferent perquè inclou assalariades i no assalariades, jubilades, aturades, treballadores de la llar, treballadores submergides, treballadores sexuals, mestresses de casa, estudiants, camperoles i moltes altres persones habitualment excloses pels sistemes de dominació i opressió. És una vaga que va més enllà de l'àmbit productiu i del mercat laboral formal. És una vaga que té com a objectiu visibilitzar el treball de cura que realitzem les dones quotidianament, per fer veure que sense cures, no hi ha vida, i sense vida, no hi ha consum. Una vaga que fa temps que es treballa fent accions de sensibilització i de denúncia per reconèixer tot el treball que fem les dones i fer palès que les dones movem el món.

Des de la Crida per Sabadell estem treballant les polítiques de gènere de forma transversal i especialment en el marc de la sobirania reproductiva i de cures. Creiem que cal situar el sosteniment de la vida i el benestar de les persones al centre de l’economia i, en particular, de les polítiques municipals. És per això que defensem que les institucions municipals han de cobrir i donar resposta a les necessitats en relació a les cures de les persones; Avançar amb l'objectiu de col·lectivitzar la responsabilitat i el desenvolupament de les tasques bàsiques que ens permetin gaudir d’una vida que mereixi ser viscuda. Assolir, en definitiva, la sobirania reproductiva i de cures per recuperar el control sobre el nostre benestar i la nostra salut de forma comunitària.