OPINIÓ: Memòria en moviment

Aquest cap de setmana ha estat l’acte de memòria a les víctimes de l’Holocaust En aquest acte solemne, hem rendit tribut a aquells sabadellencs deportats als camps nazis i a totes les persones represaliades sota l'opressió del nazisme. La cerimònia ha començat amb una dansa que, amb la seva càrrega emocional, transportava als abismes de la por i acompanyava en l’exercici de preservar la memòria, una tasca essencial per reconèixer els senyals que porten a les atrocitats i evitar la seva normalització.

Durant l'acte, el president d'Amical Mauthausen ha evocat conflictes armats recents, una menció que inevitablement m'ha portat a tenir el cap i el cor amb els milers de palestines assassinades. I entre aquests pensaments i parlaments s’ha donat pas a les ofrenes. Aquest any no s’han llegit els noms de la seixantena de sabadellencs, sovint és llarg, però com a familiar i acte de memòria, sempre m’agrada que es llegeixin els seus noms, perquè connectes amb el que està passant. Perquè hi ha un moment que sents un nom proper, que et toca, a qui jo no vaig conèixer pas, però a qui van robar la vida, com al meu avi li van assassinar el pare.

Però el que semblava un acte de pura memòria ha estat emmascarat per una irònica normalitat. En fer l'ofrena institucional, he tingut una presa de consciència quan he vist que VOX, un partit que sovint nega drets i llibertats fonamentals, també hi participava. M’he sentit profundament imbecil de ser allà, assumint la normalitat, exercint i participant d’ella. Per primera  vegada a Sabadell un partit que nega els drets i llibertats de totes les persones, que cada cop que es parla de violència cap a les dones posa per davant unes suposades denúncies falses, que ho fa per relativitzar els assassinats i que negarien drets i llibertats a alguns d’aquests seixanta sabadellencs represaliats pel nazisme, si no tots, allà estaven en teoria homenatjant-los.

Després de l’acte algunes persones han comentat que no entenien que hi feien allà, la sorpresa era gran. Un partit que el 2020 a València bloquejava una moció sobre l’holcaust perquè condemnava la LGTB-fòbia. Allà estaven. No té sentit donar espai a aquells que, amb el seu discurs, perpetuen l'odi i la discriminació, especialment en un acte destinat a recordar i honorar les víctimes del nazisme.

Jo no faré més ofrenes amb VOX perquè perden tot el sentit, no compartiré el sentit ni l’esperit amb algú que representa i amb algú que pregona que l’odi cap a les dones es mantingui darrere del discurs tradicionalista, amb algú que amb la bandera d’Espanya vol tapar que reclama derogar les lleis contra la violència cap a les dones, no compartiré ofrena conjunta en actes de memòria amb aquells que volen derogar les lleis de memòria!

El dilema de mantenir un equilibri entre cedir l’espai, combatre i rebutjar l'extrema dreta és complex, però en aquests actes de memòria, el respecte cap a les víctimes passa per davant, i en actes d’homenatge, per dignitat i fidelitat als valors que defensem no seré al seu costat.