Necessitem veure’ns les cares. Sobre la necessitat d’espais de trobada

Un dia d’estiu de juliol, diverses persones parlaven per un grup de whatsapp improvisat, sobre la necessitat de quedar de manera presencial i posar sobre la taula les demandes veïnals del barri. Hi havia ganes, interès, temes a parlar, ordre del dia i sobretot un conjunt de persones disposades a veure’s la cara, trobar-se, per aportar i construir un barri digne on viure. En aquesta perfecta equació, només faltava un element per tal que el resultat sigui perfecte: el lloc de trobada. Els procediments burocràtics, la falta de mobiliari per reunir-se a la plaça i falta d’espais disponibles pressionen al grup de veïns i veïnes a reunir-se al bar cèntric del barri.

 

No és una situació excepcional, són diferents les entitats i associacions a Sabadell que fa anys es troben en una llista d’espera que només creix i que difícilment donarà una resposta immediata i a mida de les demandes veïnals. Les limitacions d’espais i els llargs anys d’espera responen un sistema que especula amb els locals i els habitatges i les nostres vides un sistema que ens vols separats i a distància per tal d’impedir poder veure’ns les cares i créixer de manera crítica i col·lectiva.

 

La falta d’espais comuns respon a una mancança de voluntat política, no només en la falta de destinació de recursos per la construcció d’espais compartits, però també en la lentitud i falta d’informació a l’abast per tal de poder sol·licitar sales o equipaments. No habilitar ni facilitar espais provoca desmobilització a la població i debilita els vincles comunitaris. Sort que a la nostra ciutat, comptem amb una ciutadania forta i resilient que dóna resposta a la incapacitat de l’administració i s’autoorgantiza per tal de continuar construint una Sabadell critica, forta i capaç d’evitar els entrebancs administratius.

 

Reclamar més espais de trobada és defensar tenir una vida digna, una vida allunyada de l’individualisme i l’egoisme, una vida en la qual podem tenir llocs on després de la nostra jornada laboral, poder riure, plorar, compartir amb els nostres iguals les lluites i les victòries diàries amb les quals construirem la defensa dels nostres barris. Reclamar espais comuns i espais de trobada, no és exigir nous drets, és recuperar un dret que estem perdent a causa de la mercantilització dels espais i el clientelisme de partits polítics que obstaculitzen i alenteix l’accessibilitat a espais de trobada a aquelles entitats que són crítiques amb ells.

 

Aquell dia solejat de juliol tot i les dificultats amb les quals  es van trobar els veïns i veïnes, van poder veure’s les cares, van poder explicar les seves perspectives sobre el barri, van poder parlar de les mancances i aspectes a millorar. En definitiva,  van poder organitzar-se per cercar solucions a qüestions que afecten les seves vides i d’aquí la importància d’espais comuns: en poder organitzar-nos per dirigir les nostres pròpies vides.  

© 2015 CRIDA per Sabadell