Més escoles per ser més lliures

Article d’opinió d’Esther Saborido, número 13 de la llista de la Crida per Sabadell

 

Fa uns dies va córrer per les xarxes un vídeo en suport a l’escola pública catalana elaborat per la FAPAC. La posada en escena del vídeo sorprèn: fa servir el mètode publicitari característic de les escoles privades d’elit però en defensa de l’escola pública. Xoca, si més no. No estem acostumats a sentir-ne lloances com «l’escola líder en innovació pedagògica» i «amb mecanismes participatius, oberts i democràtics».

El vídeo és un crit d’esperança, però també una reivindicació. No ens deixem enredar. L’escola pública catalana és garantia d’educació lliure, democràtica, laica, coeducadora, inclusiva, universal i en català. I a Sabadell, també. La ciutat feminista i coeducativa que volem ser passa per l’escola pública. Quan parlem de transformació social concebem l’educació com un dels seus pilars bàsics. Com transformarem el que no ens agrada si no tenim les eines? Com avançarem cap a noves realitats si no coneixem nous models? Sabadell ha de ser una ciutat educadora, amb un projecte educatiu que la vertebri i ofereixi els recursos que la ciutadania requereix.

A Sabadell més d’un 60% de la població està escolaritzada en centres públics. Per tant, tenim una responsabilitat i molta feina per millorar l’oferta i els centres. Malauradament, la competència directa en matèria d’educació (obrir i tancar línies, construir escoles noves, determinar el pressupost destinat a escoles concertades, etc.) correspon a la Generalitat de Catalunya, però una bona planificació estratègica des de l’Ajuntament és clau per garantir una bona oferta educativa a la ciutat. No ens cansarem d’insistir que cal dotar de més poder els municipis perquè són la connexió directa amb el territori. Per ara, els ens locals només participen en la construcció i el manteniment de centres, en la vigilància de l’escolaritat obligatòria i intervenen en la programació i la gestió de programes d’ensenyament. De fet, segons la Llei 12/2009 d’educació, el Govern crea centres públics de titularitat de la Generalitat, en modifica la composició i, si escau, els suprimeix, i només correspon als ens locals oferir terrenys suficients i adequats per a construir-hi aquests centres.

Fa poc hem sabut que la Generalitat ja ha assignat pressupost per a la construcció de l’Escola Virolet (2 línies) i l’IES Arraona (5 línies d’ESO i 3 de Batxillerat), a Can Llong. Ja era hora! Ara falta que la licitació d’obres sigui ràpida perquè aquests dos equipaments tinguin, per fi, l’edifici que es mereixen. La lluita de la comunitat educativa d’aquests centres, sobretot de les famílies, ha estat imprescindible per a l’adjudicació i per mantenir el vincle de tota la comunitat que fa anys que en reclama la construcció. No pot ser que els barracons s’eternitzin per anys i que l’alumnat hagi de conviure amb obres al mig del pati o passi tota l’educació primària sense un edifici en condicions. No pot ser. I encara més. La ciutat necessita encara una altra escola al districte 2 i dos instituts als districtes 2 i 6. La pressió demogràfica que hi ha és alta i la demanda per part de la ciutadania fa temps que dura. Haurem de perseguir i estar amatents a les polítiques educatives del Departament d’Educació de la Generalitat perquè compleixi els compromisos i prioritzi el pressupost. Cal que els nous equipaments adquirits per l’Ajuntament s’aprofitin de veritat.

La planificació municipal educativa més àmplia permetria també actuar davant la detecció de bosses de segregació i necessitats educatives. Només amb certs mecanismes de distribució de població escolar es pot pal·liar aquest tipus de segregació i millorar alhora la segregació urbana, però hem de poder-hi incidir. La doble xarxa de centres públics i privats o concertats no ajuda a evitar-ho.

Un altre aspecte a tenir en compte, sobretot per la possibilitat de gestió pública que ofereix, són les escoles bressol. A Sabadell actualment hi ha 12 escoles bressol gestionades per 5 empreses diferents sense un projecte educatiu comú. A més, el districte 1 i el districte 4 demanen a crits la construcció d’una nova escola bressol municipal. La municipalització de les escoles bressol garantiria un projecte educatiu comú i una gestió directa activa i unificada. Això permetria gestionar millor la revisió periòdica d’instal·lacions escoles bressol i oferir acollida de tarda com a servei fix a totes les escoles bressol públiques. Una de les funcions educatives municipals, adjudicada per la Llei d’educació, és gestionar la creació, la promoció, el desenvolupament, el control i el seguiment de les llars d’infants municipals. Aprofitem-ho.

Si de veritat concebem l’educació com una eina per a la transformació social, hem de treballar la gestió de l’educació com la gestió del futur i del pensament crític. Aquesta és un tasca que hem d’assumir de manera coresponsable des de diferents nivells de l’administració, des de la societat i des del teixit educatiu. El Consell Escolar Municipal és un ens a consolidar, però també cal escoltar mestres, famílies i alumnat. Una de les demandes més reivindicades durant aquest mandat ha estat Ia dels camins escolars segurs. Camí Escolar Sabadell (@CamiEscolarSBD) i Protegim els vianants (@protegimnos) fa dies que es mouen. Escoltem-los, donem-los camí.

Share on FacebookShare on Google+Tweet about this on TwitterShare on LinkedIn

© 2015 CRIDA per Sabadell