La Crida considera deficient el Pla de reactivació post-Covid del govern tant pel procediment com pels continguts

Així s’ha anunciat avui a una roda de premsa convocada a la Plaça Sant Roc

 

La situació de repunt en la qual ens trobem és responsabilitat directa dels diversos nivells de l’administració

Entenem que el procés de redacció i aprovació del “Pla de reactivació post-Covid” s’hagi realitzat en un context de profunda incertesa. De fet, el Ple Extraordinari destinat a ser aprovat o no ser aprovat arriba en un moment crític en el qual el risc de rebrot generalitzat cada dia es fa més fort. Entenem que ningú podria haver evitat l’aparició de la Covid-19.

El que sí que es podria haver fet és reduir dràsticament els devastadors efectes que està tenint tant en un pla sanitari com en un pla social. L’administració, en els seus diversos nivells, és en gran mesura responsable de que la situació hagi arribat a un nivell tan extrem. S’ha posat molt èmfasi en la responsabilitat individual, que evidentment és important, però l’administració no ha complert amb les seves obligacions i això té conseqüències molt més greus i generalitzades.

Com explicarem a continuació, aquest ha estat també el cas del govern municipal de la ciutat de Sabadell en el marc de la gestió estratègica de la crisi incapaç de fer una proposta sòlida de futur. Nosaltres podem dir que vam elaborar una proposta EDUSI durant el primer any de mandat que va ser reconeguda amb 9M€ de finançament europeu i que de fet a hores d’ara continua essent part substancial del projecte de futur de la ciutat.

 

Les propostes de la Crida en els diversos moments de la crisi

El 29 de març, només dues setmanes després que es decretés l’estat d’alarma, des de la Crida ja vam proposar la creació d’una taula de ciutat formada pel govern municipal, les portaveus de tots els grups municipals, el delegat del Govern de la Generalitat, la Corporació Parc Taulí i aquelles entitats i institucions que es considerin necessàries. Des d’un inici vam veure molt clar que d’aquesta crisi només ens en podíem sortir si es feia partícip al conjunt de la ciutat amb noves formes de col·laborar i decidir des del govern i des del conjunt del consistori.

Al dia següent, 30 de març, difoníem el nostre “Pla de xoc contra l’emergència”, un paquet de 50 propostes valentes per afrontar la situació de crisi sociosanitària des de tots els àmbits, amb propostes transversals i coherents entre si.

El 14 d’abril insistíem en la necessitat de generar espais de ciutat amb la proposta del Compromís per Sabadell, en la qual es considerava oportú. A la ja llançada proposta de la Taula de crisi s’hi afegia una Taula de ciutat on es treballés paral·lelament des dels diferents sectors de la ciutat per tal d’identificar les prioritats i necessitats que la ciutat té a mig termini i treballar plegades per al seu desenvolupament durant el que pugui durar aquesta situació i la seva sortida, estant preparades en cas d’un possible pic més endavant. Era clau la participació d’entitats i col·lectius de diferents d’àmbits com educació, cultura, esports, laboral, econòmic, social, agents socials i polítics sense representació municipal, veïnals, empresarials, mitjans de comunicació, etc.

 

L’absència de voluntat del govern per generar espais veritablement participatius i mancances en la metodologia i el contingut del seu Pla

Tal com ja vam reclamar amb insistència, considerem que era necessari crear nous espais polítics i socials que esdevinguessin el fòrum i l’espai per compartir tota la  informació  amb transparència  i  credibilitat.

Aquests espais, amb el debat, havien de ser on poder establir les prioritats i donar les pautes d’actuació a l’administració, al conjunt de la ciutadania, entitats i empreses amb l’objectiu d’assolir la màxima eficiència i eficàcia en la lluita contra la pandèmia i en garantir les necessitats de la ciutadania. Tenir una visió de conjunt compartida.

Però el govern ha volgut tirar pel dret i avançar en solitari. I aquesta decisió està tenint unes conseqüències que encara podrien agreujar-se. Parlen de procés de debat, però no hi ha hagut debat, partint d’una presentació del document de govern i recollint propostes, que unilateralment han classificat segons el seu criteri

La proposta del govern, així com el pressupost destinat per abordar la situació d’emergència, és molt insuficient. El govern no ha estat a l’alçada de les circumstàncies, tècnicament estem convençudes que s’ha dedicat molt de temps, però és un temps que ha perdut el valor de la col·lectivitat i de la coresponsabilitat.

Les mesures aplicades pel govern són superficials, arriben tard i no posen les bases per afrontar els efectes reals de la crisi sociosanitària. Es tracta generalment de pedaços sense connexió entre ells i que no estan dirigits a transformar les arrels estructurals de l’emergència.

Participació no és incorporar unes poques propostes concretes a un Pla ja estructurat, participació és comptar amb totes les veus, i en especial aquelles més afectades per la crisi, per analitzar col·lectivament les necessitats que té la ciutat i pensar col·lectivament les solucions als problemes detectats.

En comptes de treballar amb la ciutat per fer una proposta àmplia i consensuada, han fet la seva proposta unilateral i només han acceptat propostes concretes sobre un document deficient. Han menyspreat a les entitats i a la ciutadania i n’han d’assumir les conseqüències.

Malgrat la manca de voluntat del govern, les entitats han respost amb responsabilitat i s’han bolcat a fer propostes, moltes d’elles altament necessàries. Aplaudim aquest esforç i animem a tothom a participar per trobar solucions col·lectives a aquest problema col·lectiu.

 

Les aportacions de la Crida al seu Pla i valoració de les acceptades/no-acceptades

En aquest sentit, ja fa 2 mesos vam presentar un Pla de xoc actualitzat amb més de 100 propostes presentades en un conjunt coherent amb la necessitat de caminar cap a un model diferent de ciutat. Recentment denunciàvem que l’actual govern no té projecte de ciutat i això s’ha evidenciat durant tot el primer anys de mandat i també, es clar, en el plantejament del seu Pla de reactivació post-Covid.

De les 103 propostes de la Crida, només 14 han estat explícitament acceptades. 44 s’han considerat subsumides dins les seves propostes. 20 “a estudiar”. 25 han quedat desestimades.

Al ple entrarem en més detall però ara volíem destacar 3 elements:
Plans d’ocupació – Els considerem insuficients. És una estratègia que ens sembla vàlida, però la proposta sobre la taula cal que sigui ampliada. és una d’aquestes propostes que consideren que queda subsumida però nosaltre diem que uns plans d’ocupació que afecten a 135 persones aproximadament, quan el de 2019 ja incloia 170 participants  és senzillament insuficient. No abordarà la crisi. I no només es tracta de la quantitat, sinó de la qualitat, els plans d’ocupació cal que es reorientin per força cap a l’economia verda. El pla d’ocupació que hi ha sobre la taula només es pot entendre si és un simulacre.

Espai públic – Mobilitat. Tal com ja es va demostrar amb les actuacions dutes a terme durant el confinament, el govern municipal segueix ignorant la dimensió del repte que tenim com a ciutat en l’àmbit de la mobilitat sostenible i la promoció dels modes de mobilitat activa, a peu i bicicleta. Les actuacions d’ampliació de l’espai per a vianants han estat una estafa, per no parlar de la ignorància cap a la bicicleta. Cap mena de valentia en un moment en què altres ciutats han aprofitat per avançar en polítiques de mobilitat sostenible aprofitant la sensibilització de la ciutadania i l’espai “alliberat” per la reducció del trànsit. Ara el govern posposa tota decisió sobre mobilitat en el Pla de resposta al COVID apelant a un Pla de Mobilitat Urbana Sostenible que ha tingut aturat durant tot el primer any de mandat. En realitat el govern vol amagar així la seva manca d’iniciativa i lideratge en l’àmbit de la mobilitat urbana enviant “a estudi” totes les propostes. I, esperem equivocar-nos, però tot apunta que d’aquí tres anys seguirem on som. Deixin de parlar de Quart Cinturó i passin a la pràctica amb solucions que responguin a les necessitats reals de la gent.

– No s’assumeix cap responsabilitat subsidiaria sobre serveis essencials i externalitzats sobre els que s’ha evidenciat un total descontrol. La manca de mesures de protecció dels i les treballadores del SAD, un servei municipal externalitzat, són també cosa d’aquest ajuntament. De la mateixa manera que decideixen que poden fer mascaretes per tots els infants de la ciutat, deixen destases a les treballadores i per tant, molt directament, als usuaris i usuàries del servei municipal. No s’assumeix la responsabilitat de serveis municipals que han estat essencials durant la crisi sanitària, que són essencials sempre, o es treballa per garantir que les empreses concessionàries poden dotar a les treballadores de tots els mecanismes de protecció en el seu dia a dia o futurs rebrots, o s’assumeix que cal internalitzar el servei.

 

La direcció de vot de la Crida

Pel procés -no està a l’alçada i és un trencaclosques, no un debat de ciutat- , per les propostes -que no seran suficients, que no contemplen tot el mandat ni abasten tots els àmbits-, per les mesures que no hi són – i per deixar totes les mesures d’espai públic i mobilitat fora de debat i per tant, fora de pressupost és un escàndol- el nostre grups difícilment podrà votar a favor d’aquest pla que no serà suficient.

© 2015 CRIDA per Sabadell