Vers una ciutat educadora. La importància d’un projecte educatiu de ciutat des de la municipalització de les Escoles Bressol.

Article d'opinió del grup de Sobirania Educativa de la Crida

Les Escoles Bressol desenvolupen la seva tasca en una doble vessant. Per una banda presenten un caràcter assistencial, que permet la conciliació de la vida familiar i laboral i fomenta un espai de trobada entre les famílies, que genera debat sobre la criança dels infants. Per altra banda, l’Escola Bressol té un caràcter educatiu que s’entén com l’acompanyament dels infants a través de la creació d’espais on aquests són empesos cap a la seva descoberta del món.

Des de la Sobirania Educativa volem centrar­nos en aquest caràcter educatiu de les Escoles Bressol, reflexionant sobre la necessitat d’un projecte pedagògic a nivell de ciutat que creï una xarxa d’aquests centres de titularitat municipal.

Creiem que la municipalització de les Escoles Bressol públiques ja existents no pot quedar reduïda únicament a un canvi de gestió. Creiem que totes les Escoles Bressol Municipals haurien de compartir un mateix projecte pedagògic. Crear­lo no serà una tasca fàcil, però el més important és que el procés de construcció d’aquest projecte es basi en la participació tant de famílies com de professionals, ja que aquesta és l’única manera que esdevingui veritablement transparent, compartit i real. Fer aquest pas endavant obre una gran oportunitat per idear un projecte de qualitat que reculli aquells aspectes essencials que defineixin el model d’Escola Bressol que perseguim.

És evident que la realitat de cada una de les Escoles Bressol no és la mateixa, i per aquest motiu és necessari deixar espai a les particularitats de cada una d’elles. El projecte pedagògic hauria d’establir una base prou sòlida com perquè tingui sentit en els contextos concrets dels diferents barris, assegurant una visió educativa de ciutat, fet que demana plantejar­nos quina imatge d’infància i d’escola volem.

En conseqüència, la creació col∙lectiva d’aquest projecte pedagògic generaria una xarxa entre escoles, però també un teixit educatiu que no només implicaria els i les professionals i les famílies, sinó també a totes aquelles persones interessades en l’educació d’aquests infants, creant així les bases d’una ciutat educadora.