Una crida per la sobirania energètica

Article d’opinió del grup de Sobirania Energètica de la Crida per Sabadell

El sistema energètic actual està controlat per un grup reduït de grans corporacions que basa el seu poder en l'apropiació d'uns recursos naturals emmagatzemats durant milers d'anys sota l'escorça de la terra. En el cas de l'Estat espanyol, la creació d'aquestes grans corporacions va anar completament lligada als processos de privatització d'aquests sectors estratègics. Aquests processos s'emmarcaven dins d'un discurs ideològic hegemònic que pretenia -i pretén encara- desregular i privatitzar cada vegada més àmbits de les nostres vides, mercantilitzant-los i permeten l'entrada de capitals privats en la lluita per apropiar-se dels beneficis generats en aquests sectors.

En aquest procés es va produir la reestructuració de sectors econòmics sencers creant grans grups empresarials de titularitat pública a qui se'ls hi atorgava una posició dominant en el mercat intern. Una vegada consolidats es van privatitzar, transferint a capitals privats aquesta posició de domini i la capacitat d'influència en el sector, fet que ha permès a aquestes grans corporacions apropiar-se dels suculents beneficis del sector. Una conseqüència directa d'aquests processos a l'Estat espanyol és el conegut Oligopoli energètic que, amb la complicitat de la classe política i a través de les portes giratòries, exerceix una gran influència respecte tot el què fa referència a l'àmbit energètic.

Ens trobem doncs que el sector energètic a l'Estat espanyol s'ha desenvolupat a partir de processos d'espoli i enriquiment privat de les grans corporacions energètiques generant, com a contrapartida, una creixent despossessió i empobriment energètic al conjunt de la població. A Catalunya, mentre que les empreses que distribueixen en règim de monopoli la llum (Fecsa-Endesa) i el gas (Gas Natural Fenosa) obtenen beneficis milionaris (1.879 M€ i 1.445 M€ respectivament el 2013) han incrementat de manera dramàtica els talls de subministrament i les famílies que tenen dificultats per accedir al subministrament energètic a les seves llars. (a l’octubre 2013 a Catalunya hi havia 193.000 llars que no podien assumir la despesa de mantenir l’habitatge a una temperatura adequada).

Davant d'aquesta situació d'emergència social es fa imprescindible reivindicar el subministrament d’energia com un servei bàsic per a tota la ciutadania i les fonts energètiques com un bé comú del qual n'ha de poder gaudir el conjunt de la població, inclòs les futures generacions. Hem de ser conscients, però, que aquestes reivindicacions representen una contradicció insalvable pel model energètic actual que, com hem comentat, es basa en l'apropiació privada d'aquests recursos i en obtenir la màxima rendibilitat econòmica en el subministrament energètic. Per tant, és impossible garantir el subministrament d’energia al conjunt de la població i acabar amb els processos de despossessió energètica i d'empobriment generalitzat sense transformar el model actual. És necessari modificar d'arrel els requisits que marquen el seu desplegament i superar qualsevol legislació o limitació que pretengui impedir aquest canvi.

Així doncs, és imprescindible recuperar la sobirania energètica entesa com la possibilitat del conjunt de la població d'utilitzar els recursos del planeta per aconseguir autoabastir-se col·lectivament de l'energia necessària per satisfer els objectius i les necessitats de la comunitat. És a dir, que el conjunt de la població participi activament en els processos per subministrar a la societat l'energia que necessita. En aquests processos, els subjectes deixen de ser simples consumidors i es converteixen en subjectes actius i conscients; passen a participar activament en els processos de generació d’aquesta energia i en la planificació i gestió del model energètic mitjançant processos de presa de decisions col·lectives i horitzontals, que fan que el model respongui a les necessitats col·lectives i no a interessos privats.

Es tracta, doncs, de superar el model energètic actual, basat en energies fòssils i nuclears, centralitzat, ineficient, contaminant i perillós, per construir un model eficient, a mans de la ciutadania, democràtic, descentralitzat i 100% renovable. El fet que les energies renovables es trobin repartides per tot el planeta possibilita que el conjunt de la població pugui accedir a les fonts energètiques, aconseguint la descentralització del model i una millora de la seva eficiència. A més a més, un model basat en energies renovables no contamina i permet la seva reproducció al llarg del temps.