Una crida per a la sobirania energètica
17 febrer 2015
A càrrec del grup de treball de Sobirania Energètica de la Crida per Sabadell.
El sistema energètic actual està controlat per un grup reduït de grans corporacions que basa el seu poder en l'apropiació d'uns recursos naturals emmagatzemats durant milers d'anys sota l'escorça de la terra. En el cas de l'Estat espanyol, la creació d'aquestes grans corporacions va anar completament lligada als processos de privatització d'aquests sectors estratègics. Aquests processos responien a la posada en pràctica d'un discurs ideològic hegemònic que pretenia -i pretén encara- desregular i privatitzar cada vegada més àmbits de les nostres vides, els mercantilitzen i permeten l'entrada de capitals privats en la lluita per apropiar-se dels beneficis generats en aquests sectors. En aquest procés es va produir la reestructuració de sectors econòmics sencers, es van crear grans grups empresarials de titularitat pública a qui se'ls atorgava una posició dominant en el mercat intern. Una vegada consolidats es van privatitzar, es van transferir a capitals privats aquesta posició de domini i la capacitat d'influència en el sector. Aquests processos van provocar que grans mercats estratègics passessin a estar controlats per un grup reduït de grans empreses i que aquestes grans corporacions s'apropiessin dels beneficis generats en aquests àmbits. Un exemple clar d'aquests processos és el conegut oligopoli energètic que, amb la complicitat de la classe política i a través de les portes giratòries, exerceix una gran influència respecte de tot allò que fa referència a l'àmbit energètic.
Ens trobem, doncs, que el sector energètic a l'Estat espanyol s'ha desenvolupat a partir de processos d'espoli i enriquiment privat de les grans corporacions energètiques i ha generat, com a contrapartida, una creixent despossessió i empobriment al conjunt de la població. A Catalunya, mentre que les empreses que distribueixen en règim de monopoli la llum (Fecsa-Endesa) i el gas (Gas Natural Fenosa) obtenen beneficis milionaris (1.879 M€ i 1.445 M€ respectivament l'any 2013), han incrementat de manera dramàtica els talls de subministrament i les famílies que tenen dificultats per accedir al subministrament energètic a les seves llars (a l’octubre 2013 a Catalunya hi havia 193.000 llars que no podien assumir la despesa de mantenir l’habitatge a una temperatura adequada).
Davant d'aquesta situació d'emergència social es fa imprescindible reivindicar el subministrament d’energia com un servei bàsic per a tota la ciutadania i les fonts energètiques com un bé comú del qual n'ha de poder gaudir el conjunt de la població, incloses les futures generacions. Hem de ser conscients, però, que aquestes reivindicacions representen una contradicció insalvable per al model energètic actual que, com hem comentat, es basa en l'apropiació privada d'aquests recursos i en el fet d’obtenir la màxima rendibilitat econòmica en el subministrament energètic. Per tant, és impossible garantir el subministrament d’energia al conjunt de la població i acabar amb els processos de despossessió energètica i d'empobriment generalitzat sense transformar el model actual. És necessari modificar d'arrel els requisits que en marquen el desplegament. No es tracta només d'un simple canvi tecnològic o de fonts energètiques.
Així doncs, és imprescindible recuperar la sobirania energètica entesa com la possibilitat del conjunt de la població d'utilitzar els recursos del planeta per aconseguir autoabastir-se col·lectivament de l'energia necessària per satisfer els objectius i les necessitats de la comunitat. És a dir, que el conjunt de la població participi activament en els processos per subministrar a la societat l'energia que necessita. En aquests processos, els subjectes deixen de ser simples consumidors i es converteixen en subjectes actius i conscients; passen a participar activament en els processos de generació d’aquesta energia i en la planificació i gestió del model energètic mitjançant processos de presa de decisions col·lectives i horitzontals, que fan que el model respongui a les necessitats col·lectives i no a interessos privats.
Es tracta, doncs, de superar el model energètic actual, basat en energies fòssils i nuclears, centralitzat, ineficient, contaminant i perillós, per construir col·lectivament un model a mans de la ciutadania, eficient, democràtic, descentralitzat i 100% renovable. El fet que les energies renovables es trobin repartides per tot el planeta possibilita que el conjunt de la població pugui accedir a les fonts energètiques, aconseguint la descentralització del model i una millora de la seva eficiència. A més a més, un model basat en energies renovables no contamina i permet la seva reproducció al llarg del temps.
Aquest canvi de model només serà possible a partir de la implicació de la gent i de la seva voluntat de recuperar allò que pertany a la comunitat. Així doncs, els passos cap a la sobirania energètica són variats i diversos, però creiem que hi ha una sèrie de punts irrenunciables:
-És imprescindible denunciar l’espoli que suposa el model actual i assenyalar els principals responsables, tant polítics com empresarials, d'aquest robatori perquè retornin allò que han robat a la societat.
-És imprescindible orientar la producció d'energia a la satisfacció de les necessitats i objectius de la comunitat, prioritzant els criteris socials enfront dels econòmics i privats.
-És imprescindible generalitzar la generació distribuïda d'energia mitjançant la participació del conjunt de la població en instal·lacions propietat dels mateixos usuaris.
-És imprescindible recuperar el control ciutadà de les xarxes de distribució i transport per garantir la qualitat del servei i el control de la població sobre la seva gestió.
-I finalment, és imprescindible desmercantilitzar l'energia, garantint al conjunt de la població uns nivells energètics que permetin cobrir les seves necessitats fonamentals (electricitat, calefacció, aigua calenta, transport,...) amb uns nivells que permetin el ple desenvolupament de les seves capacitats com a membres d'una comunitat.
A Sabadell, ja hi ha col·lectius (com el grup local de Som Energia) que des de fa temps estan treballant en aquesta direcció. Cal, doncs, sumar esforços i organitzar-nos col·lectivament per aconseguir aquests objectius, buscant maneres de trencar amb l'oligopoli energètic i engegar accions per recuperar el control sobre els processos de producció i distribució energètica. En aquest sentit, impulsar instal·lacions de propietat compartida, municipal o particular que ens permetin generar i gestionar l'energia de forma comunitària creiem que ha de ser un pas clau per deixar de dependre de la patronal energètica. És també necessari explorar vies per recuperar el control ciutadà de la xarxa de distribució així com garantir que Sabadell sigui una ciutat on no es produeixin talls de subministraments. Altres mesures interessants passarien per realitzar accions de millora de l'eficiència energètica a tots els nivells (domèstic, industrial, equipaments públics,...) així com deixar de facturar l'energia municipal amb empreses de l'oligopoli energètic i facilitar que la ciutadania també realitzi aquest canvi.
Observem, però, que si bé moltes de les accions per recuperar la sobirania energètica ja es podem desplegar -i de fet, ja s'estan posant en pràctica-, n'hi ha d'altres que topen amb l'actual legislació. En aquest sentit, hem de ser conscients que, gràcies a la complicitat que tenen les grans corporacions energètiques amb la classe política, les lleis del sector responen totalment als requisits i les demandes d'aquestes grans corporacions. Per tant, la legalitat no pot ser una limitació. Contemplem la desobediència com una via legítima i necessària per superar una legislació injusta i criminal. Així doncs, reivindiquem la necessitat d'acabar amb un model que genera enormes desigualtats i patiment i fem una crida a desplegar totes les mesures necessàries per recuperar la capacitat per decidir col·lectivament sobre tot allò relacionat amb els processos energètics, situant les necessitats de les persones i les comunitats al centre de les nostres decisions.