Tot el poder al poble

A càrrec del grup de Sobirania Popular de la Crida per Sabadell.

Actualment, el context social i polític es caracteritza per un allunyament cada vegada més gran dels centres de decisió de les persones a qui van dirigides les actuacions polítiques i socials. Els centres de decisió reals –les instàncies econòmiques– es troben fora de l’àmbit polític i el condicionen per tal que aquest darrer només compleixi les seves atribucions formals i utilitzi els aparells de l’estat –les institucions: Ajuntaments, etc.- per garantir-ne i afavorir-ne els interessos.

Així, es consolida en el nostre entorn la cultura de la democràcia delegada, que basa la seva pràctica a reduir els nostres drets polítics a la tria d’uns representants escollits en les diferents eleccions. Aquests representants formen el govern i es dediquen a gestionar formalment la democràcia i a generar lleis d’acord amb els interessos del poder econòmic dominant, que és el que s’aplica realment, mentre totes aquelles lleis possiblement més atractives, però contràries als interessos econòmics dominants mai s’apliquen i per tant tenen només una funció simbòlica. És per això, per exemple, que, a nivell estatal no es fa cap cas a l'article 47 de la constitució espanyola, que hauria de garantir un habitatge digne a tothom mentre que les lleis sobre desnonaments sí que s'apliquen, i si cal, es reforcen. És la manca de voluntat política que produeix aquest efecte.

En contraposició al model imperant però, de democràcia representativa o indirecta, existeix la democràcia participativa o directa. Aquesta democràcia, real, és la que permet decidir dia a dia el model de societat que volem. Això no és fàcil, però els ajuntaments, com a institucions més pròximes a la societat, tenen una gran oportunitat i, sobretot, responsabilitat en aquest sentit. Els ajuntaments han de ser els ens des d’on es construeixi la radicalitat democràtica anul·lada avui dia. Cal retornar la política a la gent. Hem de denunciar la mentida de la democràcia formal, potenciar l’organització autònoma de les classes populars. A més, hem d’aconseguir, des de dins i fora de les institucions, la creació de canals de participació reals i efectius, i garantir que s’utilitzin i serveixin perquè les classes populars autoorganitzades desenvolupin les polítiques per al poble. Així, una de les principals aportacions de la Crida ha de ser la lluita per a la plena democratització de la vida social, política i econòmica de la nostra ciutat. I, per això, la participació, entesa d’una manera àmplia, ha de ser una de les nostres batalles: al carrer i a l’ajuntament.

Cal una forma de funcionar i governar basada en el reconeixement del paper inevitablement central de la població en la política, i no dels mercats, els beneficis i els deutes, a través de l’establiment dels mecanismes de participació adients. La innovació, l’experimentació i l’aprofundiment d’experiències participatives i d’autoorganització que condueixin les classes populars i el teixit social a un protagonisme real i un major poder en la presa de decisions i el control de la gestió són, en aquest sentit, elements indispensables de l’aposta democratitzadora de la Crida per Sabadell.

En la mesura que aconseguim revertir el model actual de participació, recuperarem la sobirania del poble. Així doncs, les persones realitzaran l’exercici ple de la sobirania per part del poble en l’àmbit polític, econòmic, social, cultural, ambiental, i en tot àmbit de desenvolupament de la societat, a través de les seves diverses formes d’organització.

Aquest poder popular, correspon a l’exercici i desenvolupament de la consciència política i l’organització del poble. L’organització i participació del poble es regeix en aquest poder popular pels principis i valors de la democràcia participativa i protagònica, l’interès col·lectiu, la justícia, la igualtat social i de gènere, la diversitat cultural, la cooperació, la honestedat, la transparència o la responsabilitat, entre d’altres. És en definitiva, la màxima expressió de democràcia, on les persones de les classes populars tenen la totalitat del poder respecte a les decisions quotidianes del seu entorn.

Tan sols amb una pràctica honesta i diària, plantejant totes les dificultats que implica aquest camí, sense complexos, podrem aconseguir la transformació veritable que la nostra ciutat necessita i ja crida. Sobirania popular és recuperar el control de les nostres vides.