OPINIÓ: Sabadell necessita més Obreres!
6 febrer 2024
Fa uns mesos a l’Obrera, es presentava el llibre “Perquè tot és de tothom” (Eizaguirre, S. i Rodrigo, J.), una oportunitat per dinamitzar una taula rodona respecte de la gestió comunitària de la cultura i l’economia solidària. Una de les reflexions més compartides sobre els projectes d’aquest tipus, i que podem trobar al mateix llibre, és la idea que “més enllà de la gestió d’equipaments culturals, el moviment social i polític per la gestió comunitària s’entén com una escola d’autonomia i participació política necessària per a l’aprofundiment democràtic”. Doncs això és l’Obrera. Una oportunitat d’apoderament col·lectiu, un espai autogestionat que permet trobar respostes a les necessitats de la gent a partir del capital humà de cadascú, fugint d’estructures caritatives i paternalistes i apostant per a l’autorganització, l’assemblearisme i la cooperació. L’Obrera és un espai de lluita i de treball comunitari que supera les lògiques restrictives i quadriculades de l'administració, un projecte que, en la seva pròpia essència, s’estructura des d’una perspectiva transformadora i irreverent.
I quan comença el conflicte? Quan la llei interposa els interessos d’un privat que especula amb el dret a l’habitatge per sobre l’interès comú. Quan la Generalitat posa la seva policia al servei dels que més tenen. Quan el govern municipal no mou ni un dit per donar suport al projecte. Estem parlant, en definitiva, d’un sistema repressiu i incapaç de donar resposta a necessitats bàsiques de moltes sabadellenques que acaben trobant la solució en espais com l’Obrera, igual que ho fa la PAHC o Supercoopera. Al cap i a la fi, organitzar-se i generar estructures de contrapoder.
En aquesta línia, el govern municipal del PSC i Junts, lluny de trobar una solució definitiva per a l’Obrera, opta per l’immobilisme sabent, tal com indica el comunicat publicat aquest passat dilluns per l’Obrera, que hi haurà centenars de persones que es quedaran sense un espai de referència, moltes d’elles orientades cap allà pels mateixos Serveis Socials Municipals. Però això no ens estranya. Tenim clar que qualsevol cosa que no puguin controlar i fer a la seva manera els molesta. I no només això, els fa por que el veïnat s'organitzi, els fa por que la gent desenvolupi el seu esperit crític, els fa por que les persones més precaritzades trobin espais de poder. La seva resposta serà el model insuficient, rígid i caduc de projectes municipals unidireccionals, com ho són els centre cívics o alguns recintes esportius o culturals. Espais de consum d’oci, cultura o esport sense possibilitat de participació del veïnat, sense ni una petita escletxa per a l’autogestió i, molt sovint, infrautilitzats i privatitzats.
L’Obrera posa sobre la taula una oportunitat. La de fer millor les coses. La de posar les eines i els recursos perquè la gent de Sabadell pugui donar respostes a les seves necessitats a partir de l’autogestió, de la xarxa veïnal. I de moment, l’Ajuntament no només no ho fa, sinó que posa tots els obstacles que pot. Ho hem vist amb el Tallaret, que ha necessitat 10 anys de negociació i assumir el cost de les reformes d’un edifici de titularitat municipal. Sabadell no es pot permetre perdre aquestes oportunitats, Sabadell necessita més Obreres!