SABADELL: LLENGUA, USOS I DRETS LINGÜÍSTICS

Article Guillem Fuster i Usas, Crida per Sabadell

M’agrada dir que ser de Sabadell em suposa un orgull, sense voler arribar al xovinisme, ningú ens podrà negar que molts cops hem estat referents en moltes coses perquè aquestes s’han fet bé, i en matèria lingüística també.

Sabadell durant molts anys fou referent a nivell municipal en matèria lingüística. Durant els primers mandats democràtics l’Ajuntament es va dotar d’una Normativa d’Usos Lingüístics que fou moderna i adaptada a la realitat que la nostra llengua i la nostra ciutat vivia. La Normativa va néixer amb un objectiu clar, treballar per fer del català la llengua d’ús a la ciutat i preferent en l’administració pública local, potenciant el seu coneixement arreu i esdevenint d’ús institucional i, per tant, llengua de tota la ciutadania de Sabadell. L’objectiu queda ben marcat en la seva introducció i no genera cap mena de dubte sobre la finalitat mateixa de la Normativa, “amb l’aprovació d’aquest Reglament es consolida la decisió de l’Ajuntament de Sabadell d'impulsar les accions que garanteixen l'ús del català d'acord amb els drets lingüístics dels ciutadans.”

I res millor a remarcar que el final de la introducció; El compromís de l’Ajuntament de Sabadell en garantir els drets lingüístics dels ciutadans, aquells que ens reconeixen com a comunitat lingüística, amb el català com a llengua pròpia del país on vivim. Però com diria aquell, el paper ho aguanta tot i la realitat ho espatlla.

Maig de 2021: topem amb les primeres vulneracions d’aquests drets. El grup local de la Plataforma per la Llengua, amb més de 20 anys de treball cívic a la nostra ciutat en defensa de la nostra llengua i cultura, posava el crit d’alerta davant el que es podria considerar una vulneració dels nostres drets lingüístics com a ciutadans, però també d’una actitud classista i excloent del Govern de la nostra ciutat. Gràcies a la feinada dels voluntaris d’aquesta entitat, es van detectar en diversos districtes de la ciutat que la informació municipal, en forma de plafons informatius sobre determinades obres públiques en execució, estaven redactats únicament en castellà, i anant més enllà, les xarxes socials del mateix Ajuntament, comunicava dites intervencions també només amb aquesta llengua.

Era evident un fet, el govern local participava de l’abandonament del català a l’espai públic i a les comunicacions municipals, detectant-se una vulneració de la Normativa d’Usos Lingüístics. Com no podia ser d’una altra manera, la bona i estimada gent de la Plataforma per la Llengua, feu pública dita injustícia, procedint a informar a la ciutadania i als seus representants polítics presents al consistori, alhora que van exercir els seus drets com a ciutadans elevant una queixa a la Síndica Local de Greuges. També es feren propostes per revertir-ho i aquestes eren ben clares, una reunió urgent de la Comissió Interdepartamental de seguiment de la Normativa d’Usos Lingüístics per fer seguiment de la situació i aplicar, de manera clara i contundent, els articles de Normativa que garanteixen la presència del català a l’espai públic i a les comunicacions de l’Ajuntament, i en aquest sentit es presentà una Moció al Ple.

Sobre bones paraules i compromisos en podríem parlar en un altre article, com de certa prepotència de càrrecs municipals negant les evidències, però el que està clar és que la llengua, la cultura i els nostres drets només ens tenen a nosaltres, la ciutadania empoderada i disposada a no deixar-se trepitjar, potser ens calen moltes plataformes per la llengua més per saber-ho.