Sabadell celebra el centenari de la Torre de l’Aigua amb una exposició i una festa oberta a tothom

La mostra es podrà visitar a partir del dissabte 24 de novembre, dia en què tindrà lloc una tarda festiva amb activitats infantils, swing i visites guiades, entre altres activitats

La Torre de l’Aigua, el símbol més emblemàtic de Sabadell, que es va acabar de construir l’any 1918 com a dipòsit per proveir aigua a la ciutat, commemora el centenari amb una exposició i una festa que tindrà lloc el proper dissabte 24 de novembre.

La festa dels 100 anys, organitzada conjuntament entre l’Ajuntament i Aigües Sabadell, es farà al parc del Taulí a partir de les 5 de la tarda i comptarà amb tallers i activitats infantils, ballada de swing amb música en directe, exhibició i classe oberta de lindy-hop i visites guiades a la torre. La festa s’acabarà cap a les 8 del vespre, amb un enlairament de globus, un photocall amb personatges de l’època i, de colofó, un castell de focs.

“La Torre de l’Aigua, 100 anys”, exposició al Museu d’Història

L’exposició “La Torre de l’Aigua, 100 anys” s’inaugurarà el divendres 23 de novembre, a les 8 del vespre, al Museu d’Història de Sabadell (MHS) i es podrà visitar fins al 5 de gener.

La mostra inclou imatges de Josep Brangulí i Soler (1879-1945), que treballava com a fotògraf per a l’empresa Construcciones y Pavimentos, la que va construir la Torre de l’Aigua. Es podran veure 20 de les 30 fotografies de Brangulí que es troben a l’Arxiu Nacional de Catalunya sobre la Torre de l’Aigua. A Brangulí, el van contractar per registrar precisament el procés de les obres d’aquesta torre i per deixar constància dels resultats obtinguts.

L’exposició inclou també dues de les vuit làmines que es podran veure al mirador de la Torre de l’Aigua. Les han dibuixat membres del col·lectiu Dibuixant Sabadell, que aplega persones que segueixen la pràctica del dibuix in situ. Aquestes làmines quedaran exposades permanentment a la torre.

L’exposició demostra un grau d’intervenció de l’arquitecte Josep Renom més important del que es considerava fins ara en la construcció de la Torre de l’Aigua. Sembla que els elements d’embelliment que la fan característica els va concebre aquest arquitecte sabadellenc. És a dir, d’una banda, la cúpula, amb el pinacle rematat amb una bola i els vuit paraments inclinats amb quatre finestres. En segon lloc, l’escala helicoïdal feta en formigó, distingible actualment des de la llunyania, com també el basament de la torre. Aquests elements van ser, a part de l’increment de la vida, el que va fer que la construcció de la torre valgués més del doble del que s’havia pressupostat.

A més, ara s’ha descobert que els plànols del projecte construït, si bé estan signats per l’arquitecte Lluís Homs, contenen la petjada de Josep Renom. Ho denoten, a part dels elements estilístics, recursos gràfics –com les figures dibuixades en l’alçat de la torre i les inicials RA, situades sota la signatura d’Homs, que es poden interpretar com Renom Arquitecte, que era la manera com signava–. D’altra banda, alguns descendents de Renom han recollit records familiars que apunten en el mateix sentit, és a dir, que l’autor del projecte de la Torre de l’Aigua va ser Josep Renom Costa.

Com a activitats complementàries, el diumenge 16 de desembre, a les 10 del matí, hi ha programada la visita guiada “Torre de l’Aigua, riu Ripoll, Caseta de les Aigües”, a càrrec de Manel Llenas, geòleg, i Isabel Argany, tècnica del Museu. I el dimecres 19 de desembre, a les 7 de la tarda, al Museu d’Història, tindrà lloca la conferència: “El proveïment d’aigua de la ciutat de Sabadell al primer terç del segle XX”, a càrrec d’Esteve Deu i Baigual, historiador.

A més, el número 37 de la revista Arraona –que es presenta el dimarts 20 de novembre, a les 7 de la tarda, al Teatre Principal– inclou un article dedicat al centenari de la Torre de l’Aigua. El text s’emmarca en la gestió dins el conjunt de punts patrimonials de la ciutat i d’un ampli concepte de museu i explica la història dins el creixement de la ciutat de principis de segle XX i la necessitat d’assegurar el proveïment d’aigua. Així mateix, tracta els processos de restauració que s’hi han dut a terme, com se’n celebra el centenari i que s’ha demanat que es declari de Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN).