El dret de les persones residents a ser tractades amb dignitat
6 març 2023
Lluís Perarnau – Crida per Sabadell
Ara que fa tres anys de l’esclat de la pandèmia de la Covid-19 potser és el moment de posar la mirada en què va passar a les residències de la gent gran a Sabadell, quines deficiències va revelar la crisi sanitària i quines mesures correctives caldria emprendre des d’ara mateix. D’entrada, trobem a faltar transparència en les dades, que dificulten fer una anàlisi amb rigor i detall. Sabem que l’abast de la crisi va ser enorme: 4 de cada 10 morts per covid a Catalunya són persones grans que vivien en residències. Des de l’inici de la pandèmia, han mort 10.000 residents per coronavirus.
Els pocs casos que s’estan investigant judicialment, com el de residencial Palau, a Palau-solità i Plegamans, han palesat casos de negligència, de falta de protocols, falta de transparència amb les famílies (opacitat, explicacions contradictòries, denegació de videoconferència)… En definitiva, més enllà del virus, «van morir d’abandonament», com recullen un gran nombre de testimonis.
Quina va ser la situació a Sabadell? De quines dades disposem? El departament de Salut reconeixia 124 morts a les residències de la nostra ciutat en un informe amb data d'11 de maig de 2020. Això representa més d’un 10% dels residents. Diari de Sabadell, ens referia 154 víctimes mortals a les residències en la primera onada (de març a juny de 2020). Aquestes representaven el 74% del total de defuncions a les residències per Covid-19. Sembla clar que les residències no estaven prou preparades per fer front a la pandèmia i que la primera onada va resultar catastròfica. Però, a totes les residències va ser igual? Hi ha diferències entre unes i altres? Com a societat hauríem de fiscalitzar el correcte funcionament d’uns centres que es fan responsables de la integritat física i moral de les persones que cuiden. On és aquesta fiscalització? On són les dades, els treballs d’anàlisi?
Per les informacions dels mitjans, sabem que residències com Vivaldi i Santa Rita (del mateix grup) van requerir intervencions per desinfecció de les instal·lacions. D’altres, com la residència Sardà i Salvany (de les Germanes dels Ancians Desemparats) van ser intervingudes per la Generalitat. Però no sabem gaire més. Estaria bé que des d’instàncies municipals es facin els informes que corresponen i que es donessin a conèixer les dades, les circumstàncies, les conclusions i les mesures que cal prendre. I com que no sembla que el govern municipal del PSC estigui gaire per la labor, tampoc estaria de més demanar als mitjans locals una tasca d’informació al respecte. Fer un mínim balanç, amb la perspectiva del temps transcorregut i focalitzant-nos en Sabadell, ens ajudaria a saber què ha fallat i què cal corregir.
El treball periodístic de Manuel Rico apunta diverses mesures que cal abordar per fer front a la situació dramàtica a les residències.
Entre d’altres, planteja:
— elevar les ràtios de personal i combatre la precarietat laboral;
— limitar la mida màxima dels centres i assegurar la capacitat de sectoritzar les instal·lacions;
— oferir des d’atenció primària el dret a la sanitat dels residents i garantir l’accés en condicions d’igualtat;
— posar fi a les llistes d’espera de dependència;
— incrementar les places de gestió pública i suprimir el xec-residència (per destinar el diner públic a les places públiques, no a subvencionar els grans grups empresarials);
— acabar amb la xarxa de residències que funcionen sota el concepte assistencial de la caritat (no poden haver-hi residències «de segona» pel fet que estiguin en mans de «les monges»);
— obligar que les empreses identifiquin el titular real per rebre diner públic (Domus Vi, Vitalia Home i Colisée, que representen el 10% de les places, més de 20.000 places a tot l’estat, estan en mans de fons de private equity, amb els quals no se sap qui és el propietari real);
— incrementar les plantilles dels serveis d’inspecció i posar fi a la impunitat dels grans grups i les entitats religioses.
Són mesures de les quals segurament en parlarem a l’acte que la plataforma Sabadell en Defensa dels Serveis Públics i Justa Revolta organitzen per al pròxim 16 de març. Una xerrada-col·loqui amb Maria José Carcelén, de la coordinadora de familiars 5+1, i Vidal Aragonés, diputat de la CUP 2018-2020, que va presidir la comissió d’investigació sobre residències. L’acte serà a les 19 h al casal Can Capablanca.
Per acabar, una última pregunta: què se n’ha fet de l’anunci a bombo i plateret per a la construcció de la residència pública del Sud? L’anunci es va fer a l’abril de l’any passat. No cal dir que aquest és un equipament llargament reivindicat a la ciutat. Però sembla que ja li tornem a perdre el rastre. L’últim pas del qual tenim notícia és la cessió del solar del c. Diego Almagro cantonada amb c. Magí Colet a la Generalitat el passat estiu. De la licitació d’obres, que es va dir que es faria al primer semestre de 2022, a hores d’ara, res de res. I a partir del retard en la licitació, podem preveure ja el retard en l’inici de les obres. Ens van dir que les màquines entrarien a treballar el 2023 i que l’obra estaria enllestida el 2025. Som en el camí d’un nou incompliment en els anuncis fets per part del govern municipal del PSC, però això ja gairebé no és cap sorpresa. Un més dels tants anuncis efectistes que ha fet l’alcaldessa Marta Farrés que van amb retard o que deixa en l’oblit.