Renda Bàsica Universal: una reivindicació a favor de la classe treballadora

Article d'opinió de Lluís Perarnau, regidor de la Crida per Sabadell

Llegeixo al diari que la inspecció d’Hisenda posa el focus en els fraus més petits, mentre que els grans s’escapoleixen perquè no s’hi posa prou mitjans. I quan el diari diu grans, són molt grans: de quantitats superiors als 120.000 €. En els últims 10 anys, les investigacions de grans fraus fiscals han caigut un 76%. 91.000 milions d’euros anuals es deixen de recaptar a l’Estat espanyol pel frau. Quantes necessitats socials que es podrien cobrir amb aquests diners! En llegir-ho no he pogut evitar de pensar en aquell conseller d’Empresa, professor d’ESADE, que va muntar un cristo ara fa 9 anys quan va suspendre l’ajuda de 426 euros a més de 7.000 llars sense cap ingrés. Per combatre el que ell en deia la «picaresca». Eren els temps del «Govern dels millors» de l’Artur Mas. Un any després de la «revisió» en la Renda Mínima d’Inserció (RMI),  moltes de les persones beneficiàries que complien amb els requisits no havien recuperat l’ajuda, tot i les reclamacions. De fet, el conseller d’Economia, Mas-Colell, no se n’amagava i presumia de la decisió presa com a mesura d’estalvi davant d’inversors internacionals.

9 anys després, a Catalunya, s’ha implementat la Renda Garantida de Ciutadania, que es va impulsar des d’una Iniciativa Legislativa Popular. Actualment reben aquesta renda vital unes 128.000 persones (l’1,7% de la població catalana). A més a més, el govern estatal ha aprovat recentment l’Ingrés Mínim Vital (IMV). Tant la RGC com l’IMV tenen per objectiu garantir uns ingressos mínims a les llars més vulnerables, però estan lluny de ser una Renda Bàsica Universal. Les traves burocràtiques, els requisits que s’exigeixen, dificulten l’accés a aquesta protecció. Així, es considera que l’Ingrés Mínim Vital arribarà només al 60% de les persones que per renda hi haurien de tenir dret (uns ingressos inferiors als 5.000 euros l’any). Això vol dir que, en una ciutat com Sabadell, amb unes 15.000 persones en aquest nivell d’ingressos, hi ha unes 6.000 que no accediran a aquesta ajuda malgrat la seva situació de vulnerabilitat econòmica. És per això que en el pla de xoc que la Crida per Sabadell vam presentar a l’abril vam proposar que s’activés una renda mínima municipal que complementés la RGC i l’IMV. Per garantir que ningú es quedi amb les necessitats bàsiques sense cobrir. Alertàvem també al govern municipal de la necessitat de preveure aportacions econòmiques addicionals per fer front les situacions de pobresa energètica. I insistíem en què s’incrementi notablement els recursos humans i tècnics de serveis socials per garantir una atenció ràpida i de resposta real a les persones més vulnerables de la ciutat.

Una de les limitacions per a accedir a la renda de l’Ingrés Mínim Vital és que cal tenir un mínim d’un any de residència legal. Què passa amb les persones que no tenen permís de residència o el tenen de fa menys d’un any? Un cop més, es produeix una greu discriminació institucional a les persones migrades, a qui se les condemna a una situació d’explotació brutal i exclusió,  negant-los la possibilitat de regularitzar les seves vides (ni permís de residència, ni permís de treball, ni renda de subsistència), quan són dels col·lectius que més clarament es troben en situacions de vulnerabilitat econòmica.

Com s’ha vist en tots els anys posteriors a la crisi financera global del 2008, les pensions de la gent gran han estat fent de xarxa de protecció de moltes llars davant l’absència d’ingressos per atur d’altres membres de la família. Així, en aquest mateix sentit de xarxa de protecció, les rendes vitals com la RGC i l’IMV són completament necessàries i justificades. El que hem d’aconseguir és que aquestes s’estenguin al màxim, esdevenint una Renda Bàsica Universal. Com a societat no podem permetre que una part significativa de la població es vegi abocada a una situació de pobresa extrema mentre una ínfima minoria acumula riqueses multimilionàries.

És evident que la proposta d’avançar cap a una Renda Bàsica Universal (RBU) ha de fer front als prejudicis de la dreta. Com en el cas d’aquell conseller d’ESADE, la dreta considera que les rendes bàsiques o mínimes desincentiven la cerca de feina. Però això són prejudicis de classe que l’experiència ha desmentit. A Finlàndia, una prova pilot va demostrar que la seguretat de tenir cobertes les necessitats vitals més bàsiques tenen un efecte positiu en l’estat d’ànim i en l’autoconfiança de la persona. Les persones receptores de la RBU van experimentar menys problemes de salut, menys estrès i més capacitat de concentració que el grup de control amb què es van comparar (que no rebien la renda bàsica). Contràriament als prejudicis de la dreta, la RBU no desincentiva la cerca de feina, sinó que ajuda a fer-ho en unes condicions de partida molt millors.

Un efecte que sí que té la RBU és que reforça la capacitat d’exigir i reclamar les mesures de protecció adequades o unes condicions laborals mínimes per part de la treballadora o el treballador, en disminuir la necessitat d’haver d’acceptar feines en condicions laborals molt precàries i insegures. En el mateix sentit actuaria també la derogació de la reforma laboral del PP, en recuperar drets a favor de la població treballadora. Ambdues mesures, RBU i derogació de la reforma laboral, formen part d’un mateix posicionament de classe, d’un programa a favor de la classe treballadora i les classes populars. Així, a la Crida per Sabadell ens sumem als moviments i col·lectius socials i polítics que reclamen la derogació de la Llei d’Estrangeria i la regularització de les persones migrades, la derogació de la reforma laboral del PP i l’extensió de l’IMV i la RGC a totes les persones sense fer discriminacions per raó d’origen o procedència. Al mateix temps, ens afegim a les veus que plantegen la necessitat d’anar més enllà en les rendes vitals de mínims i avançar cap a una Renda Bàsica Universal.