Política Km0.

Article de Víctor López, membre del Moviment Popular de Sabadell i la Crida.

"Hi ha molts partits a les eleccions, i gairebé tots diuen el mateix. Jo, no se a qui votar". Amb aquesta frase començava la intervenció d'una dona veïna del Torrent del Capellà que es va acostar com a observadora a una assemblea oberta que la Crida per Sabadell va organitzar dimarts passat en la zona nord de la ciutat. D'una banda, qualsevol anàlisi mínimament detallada de contingut de les propostes polítiques de cada candidatura local permetria desmentir aquesta afirmació. Ara bé, d'altra banda, cal reconèixer que part de raó sí que tenia la dona. I és que existeix una concepció generalitzada que tots els polítics diuen el mateix, i aquesta concepció es reforça pel fet que a mesura que s'acosten les eleccions, tots els partits polítics engeguen la maquinària d'actes i promeses electorals, donen a conèixer eslògans que semblen buits i recorren la ciutat fent-se fotos i intentant sortir als mitjans tant com sigui possible. En tot cas, aquella intervenció em va fer pensar el repte que suposa haver de comunicar un projecte polític com el de la Crida per Sabadell després de tot el mal que han fet els partits polítics tradicionals i les seves dinàmiques electoralistes. No dic que no serveixi explicar com d'esquerres és la Crida, com de preocupats estan els seus membres per l'emergència social o com de compromesos estan pel dret a decidir-ho tot, o com d'ètic serà el codi que regirà la seva acció institucional. El que dic és que per alguna gent, amb això no hi ha prou.

Una estona després, a la mateixa assemblea, i quan ja s'estava parlant d'un altre tema, un històric lluitador veïnal del barri de Torreguitart va deixar anar que "la política és com els tomàquets, els millors són els que et plantes tu mateix a prop de casa, els del km 0". Va ser llavors que vaig pensar que no podria haver trobat un exemple millor per explicar a la primera dona, la que deia que "tots els polítics diuen el mateix" una diferència que sovint passa desapercebuda, sobretot quan la informació política arriba través de televisió. I és que la Crida per Sabadell és hereva de l'Entesa per Sabadell, l'única candidatura local amb representació al consistori que durant els seus 15 anys d'història ha mantingut el 100% del seu poder de decisió a Sabadell, el que podríem anomenar com la "política km 0". I això (malgrat la perversió del concepte a nivell publicitari que ara en fa una determinada entitat financera que no em dignaré ni a esmentar), no és tan trivial com sembla. Perquè per parlar de "política km 0" ja no serveixen els missatges buits que qualsevol polític pot prometre. La política km0 és mantenir la capacitat de decisió sobre tots els temes de política municipal des del propi municipi. Política km0 és haver-se oposat a un projecte de Zoo absurd que les sucursals locals dels grans partits van haver d'empassar-se degut a les ordres rebudes des de Barcelona. Política km0 és haver volgut tirar endavant amb l'acusació popular sobre el Cas Mercuri sense lligadures derivades de les imputacions a regidors del teu partit a altres municipis. Política km0 és no haver hagut de demanar permís mai a cap comitè electoral o comitè de garanties (ni de Barcelona ni de Madrid) sobre qui ha de fer què en el teu partit, ni quan, ni com. Per tant, quan ara la Crida per Sabadell diu que vol descentralitzar el poder de decisió sobre l'economia o la cultura a la ciutat, o quan diu que cal fer política des de Sabadell i per Sabadell, quan diu que no fa promeses electorals sinó que assenyala reptes per encarar col·lectivament, en el fons està parlant de la mateixa política km0 que la que durant anys ha demostrat, entre d'altres, l'Entesa per Sabadell en el seu dia a dia.

Igual com passa amb els tomàquets, el criteri km0 no és l'únic per triar. Hi ha a qui li agraden els tomàquets més grans o més petits, més àcids o més dolços. Però quan algú es pensi que tots els tomàquets són iguals, si vol, que miri quins són veritablement km0.