Per un municipalisme feminista dins i fora de les institucions

Article de Míriam Ferràndiz, regidora de Drets Civils de la Crida per Sabadell

Quan parlem de municipalisme i gènere, a priori pot semblar que això només sigui poder venir a parlar de regidories d'igualtat o de programes de prevenció de violència masclista. Amb això no vull qüestionar la importància d'aquests serveis i projectes, considero que aquests i tants d’altres són imprescindibles.

Però cal que fem un pas més enllà, el que estem intentant fer des de les diverses candidatures és posar en pràctica el municipalisme rupturista, un municipalisme que desplaci els interessos del capital, els interessos del benefici i de l'acumulació, i que situï al centre els interessos de la vida, els interessos de les persones i el seu benestar.

El que estem fent és practicar el municipalisme subversiu, amb la voluntat de desdibuixar la frontera entre allò públic i allò privat, perquè volem facilitar la redistribució de treballs. I això passa per fer propostes valentes, per fer propostes transformadores, passa per la col·lectivització i la socialització de bona part dels treballs que fem les dones. I passa també pel reconeixement de tots aquests treballs.

Estem desenvolupant un municipalisme que ens permeti teixir xarxa per tal de recuperar la comunitat, ja que sabem que aquesta és imprescindible per poder compartir, per poder cooperar, per poder-nos donar suport i per poder-nos organitzar. Ens necessitem, ara més que mai les unes a les altres.

En definitiva, estem treballant pel municipalisme feminista. Per un projecte que incorpori el gènere de forma transversal en totes i cadascuna de les propostes.

Però és important tenir en compte que aquest projecte feminista no només l'hem de fer a partir de propostes que treballem des de la lluita institucional als municipis, ja sigui en accions de govern o des de l'oposició. És evident, i imprescindible que el treballem al carrer.

Però també és indispensable que ho treballem internament. Si realment ens creiem un projecte transformador cal que totes les nostres pràctiques diàries de la militància i de les organitzacions es tenyeixin de feminisme. Cal que les organitzacions de l'esquerra independentista acompanyin els projectes vitals de la militància. Si hem decidit que situàvem a les persones al centre això cal que ho fem com a punt de partida.

Hem vist que la dinàmica de la lluita institucional, en moltes ocasions, és una dinàmica que implica moltes hores de mera gestió i moltes pressions, i que, moltes vegades, sobredimensiona algunes qüestions, de la mateixa manera que tendeix a responsabilitzar i a individualitzar projectes polítics col·lectius.

Una altra de les diferències també és que als carrers ens hi movem amb més naturalitat i comoditat. En canvi, per nosaltres, les institucions no són zones de confort, sinó més aviat zones de risc.

Per això mateix, i com que som feministes, és del tot necessari que des de les organitzacions anem més enllà del manifest i del cartell. Cal que exercim les cures des del nostre espai polític. Cal que ens cuidem i que ens acompanyem, precisament perquè totes som imprescindibles no podem permetre’ns perdre companyes pel camí.

I tot això és especialment important que ho fem entre les dones, bàsicament per necessitat, perquè som les que més patim l’opressió en l’àmbit institucional tenint en compte que estem parlant d’unes institucions masculinitzades, però també masclistes. I molt poc acostumades a tenir-hi dones combatives.

Afortunadament aquesta tendència està canviant i cada vegada hi ha més dones feministes que formen part de la política institucional. Però el que importa no és una qüestió de xifres o de números, sinó que el que necessitem és un projecte que veritablement sigui feminista i exerceixi així a cada passa i a cada acció.