Passeu, passeu

A càrrec del grup de treball de Sobirania Residencial de la Crida per Sabadell.

10.000 pisos buits i un paisatge desolador de solars, blocs inacabats i fons voltors sobrevolant la ciutat a la recerca de noves preses amb què especular; ningú no pot negar l’impacte dramàtic que l’especulació urbanística i la mercantilització de l’habitatge han tingut sobre la nostra ciutat. Els desnonaments, el sensellarisme, l’infrahabitatge i el malviure sota l’amenaça de perdre la casa, ja sigui de compra, de lloguer o d’ocupació són les cruels conseqüències d’unes polítiques que potencien la usura en comptes de promoure i garantir els drets fonamentals.

L’actuació del govern municipal en front d’aquest panorama ha estat més que insuficient. S’ha emparat en la manca de recursos, ha mostrat una completa incapacitat de donar resposta a les necessitats de les persones afectades i perjudicades per l’especulació urbanística i el capitalisme i ha donat solucions en comptagotes i de manera, generalment, insatisfactòria. És més, la tendència dels darrers mesos ha estat la de reactivar la construcció d’habitatge privat, com si l’esclat de la bombolla immobiliària no ens hagués ensenyat res de res.

Han estat i són els moviments socials locals, encapçalats per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i la Crisi els que han visibilitzat la problemàtica d’emergència habitacional i els que estan lluitant per un dret tan bàsic com és el dret a l’habitatge. La PAHC està lluitant des de diferents fronts per tal de garantir que cap persona es quedi al carrer, ja sigui aturant desnonaments, ocupant habitatges buits propietat d’entitats bancàries i especuladors, socialitzant el coneixement per executar ocupacions, denunciant les pràctiques fraudulentes dels bancs, o exigint a les institucions que compleixin amb uns mínims mitjançant la seva ineficaç taula d’habitatge. Gràcies a la pressió exercida des del carrer s’han aprovat mocions per multar els pisos buits i algunes mesures mínimes que només es compleixen si s’exerceix una vigilància constant del poder local, com ara el compromís de no tallar l’aigua o de no desnonar pisos de Vimusa.

El projecte de la Crida avança amb el convenciment que tant des de l’administració, com des del poder popular, podem i tenim la responsabilitat de garantir un habitatge digne per a tothom, sense condicionants ni paternalismes. Però més enllà d’això, tenim la responsabilitat de fer que el dret a l’habitatge no passi per precaritzar aquest bé tan necessari, sinó que cal cercar, entre totes, els mecanismes per donar cobertura a les necessitats dels diferents col·lectius, especialment dels més vulnerables.

Reconstruir Sabadell vol dir recuperar i exercir la sobirania residencial, això implica qüestionar el model actual des de l'arrel, des del model de propietat al de producció, passant pel model de finançament, consum i distribució. No només hem de garantir l'accés a un habitatge, sinó també la permanència en condicions dignes i aconseguir que disposar d'una llar deixi de ser un mal de cap per a la majoria, per a les persones desposseïdes.

Sobirania residencial és exercir activament el dret a un habitatge digne. Des de la institució cal fer-ho possible a través d’una gran borsa de lloguer social, fomentant una xarxa d’habitatges d’inclusió social, promovent el lloguer per davant de la compra, jugant a favor d’altres formes de tinença com la propietat col·lectiva, donant suport i facilitant alternatives com la creació de cooperatives de cessió d'ús o projectes de masoveria urbana. L’ajuntament ha de ser el dic que freni les urpes dels especuladors penalitzant les entitats bancàries que tenen pisos buits, ha de ser el catalitzador d’iniciatives cooperatives i comunals, ha d’engrescar els petits propietaris perquè apostin per llogar a preus assequibles, ha de treure’s la vergonya dels milers i milers de pisos buits.

L’ajuntament que reconstruirà Sabadell és el mateix que plantarà cara i no amagarà el cap sota l’ala mentre les entitats financeres segueixen fregant-se les mans. La Crida per Sabadell serà al costat de les persones valentes i socialment responsables que han estat jugant-se la llibertat i la integritat física per evitar que centenars de persones es quedessin al carrer o sense subministraments.

Al Sabadell que ha de venir, que està arribant, hem de caber-hi totes i no ens podem oblidar de ningú. Ni l’edat, ni el sexe, ni la procedència, ni les condicions econòmiques o psicològiques, i tampoc les condicions físiques seran impediment per ser benvinguts a casa nostra.