Municipalitzacions: el món de l’inrevés
5 de maig 2017
Article d'opinió de Virginia Domínguez, membre de l'Entesa i la Crida per Sabadell, sobre el passat Ple municipal
El Ple municipal ens deixa declaracions estranyes en boca de segons qui. Faci poc o molt, és evident que aquest govern, autoanomenat del canvi, irrita als que no volen canvis i els porta a acabar defensant posicions que no els hi són pròpies.
Així, en el darrer Ple Josep Ayuso afirmava que en les inversions del cementiri s’havia perdut un any, cosa que no és que no sigui certa, sinó que posada a la seva boca és surrealista i insultant. Quants anys d’inversions al cementiri es van perdre durant el seu mandat? No va ser justament el PSC qui ens va portar a aquesta concessió que s’ha demostrat nefasta per la ciutat –i part del Cas Mercuri– i que ho va fer precisament amb la promesa de les inversions que s’hi farien? Desmemòria o cinisme, el portaveu del PSC és capaç de dir sense envermellir que “ens podríem haver estalviat tots un munt d’esforços i un munt de problemes” referint-se a la cessió de Can Balsach truncada, no pas per voluntat del govern, sinó perquè el seu grup municipal va interposar una insidiosa denúncia penal contra el regidor de la Crida Maties Serracant.
En aquest context de despropòsits el tema més inversemblant és el de les municipalitzacions. Els grups municipals que han governat la Generalitat i Sabadell, entre molts altres municipis, i que s’han dedicat sistemàticament a privatitzar-ho absolutament tot i a precaritzar l’àmbit laboral, ara diuen defensar els llocs de treball, les condicions laborals, la bona gestió pública... i acusen el govern de no fer prou per municipalitzar. Aquesta va ser l’excusa per portar al ple una moció conjunta per deixar sense efecte una moció aprovada al juliol de 2015 que tenia la finalitat d’estudiar els possibles processos de municipalitzacions de serveis públics.
Podríem caure en el parany, però el regidor d’Economia, Albert Boada, que és qui lidera políticament les tasques per recuperar la gestió directa dels serveis, posa els punts sobre les is. Denuncia que alguns partits polítics en el context municipal fan veure que defensen els treballadors, mentre a Madrid Ciutadans i CiU presenten esmenes perquè no es pugui subrogar treballadors en eventuals municipalitzacions. Boada els titlla d’hipòcrites i els recorda que es mouen en el “capitalisme dels amiguets” que està generant molts i molts titulars perquè la corrupció va de la maneta de les externalitzacions. Estudiar quina és la millor forma de gestió dels serveis públics és una obligació legal, però a més s’ha convertit en un compromís del govern municipal.
A banda de posicionaments polítics, la intervenció de Boada serveix també per deixar clar –i constant en acta– que els partits de l’oposició menteixen reiteradament sobre els acomiadaments de treballadors en els processos d’internalització que s’han produït fins ara a Sabadell, amb l’únic interès de difamar el govern. En el cas de la Grua municipal es va fer un concurs públic en el qual no es va perdre cap lloc de treball i en el procés de la Zona blava es van subrogat tots els treballadors que estaven en plantilla. De fet, no podria ser d’una altra manera, perquè fins que no ho impedeixen els partits dretans, la llei obliga a la subrogació. Si els preocupa tant com diuen la pèrdua de llocs de treball, no juguin amb les pors de la gent ni facin discursos hipòcrites, contribueixin a millorar els seus drets laborals.