Article d’opinió de Rubén Cantó Aguilera, membre de la Crida per Sabadell, en el marc de la Setmana Europea de la Mobilitat

 

Durant els darrers anys, Sabadell ha viscut canvis notables en la seva xarxa de transport públic, tant pel que fa als autobusos de la TUS com als trens de FGC i Rodalies. Aquestes millores van arribar després de molts anys exigint a la Generalitat pel que fa al Soterrament i allargament dels FGC o al govern de l’Estat l’adaptació amb la col·locació d’ascensors a l’estació de Sabadell Centre. A més, durant el mandat del Govern de Transformació (2015-19) es van adquirir nous autobusos, híbrids, per substituir els que ja tenen una certa edat (més de 20 anys).

Si bé és cert que als FGC s’ha observat un increment amb les 3 noves estacions obertes el 2017 (La Creu Alta, Sabadell Nord i Sabadell Parc del Nord) i la TUS també ha viscut cert creixement en el seu nombre de passatgers, un percentatge molt elevat de la població de Sabadell segueix optant pel transport privat.

Agafant el bus i tenint en compte la resta de xarxa de transport públic, es pot veure que la zona sud de Sabadell manca molta comunicació, així com la zona de Can Roqueta, Torre Romeu i Poble Nou queda aïllada. La línia L14 (Can Roqueta - Torre-Romeu - Taulí), creada també durant l’anterior mandat, ha ajudat molt però segueix sent insuficient.

És necessari redissenyar una nova xarxa tant de línies com d’infraestructura pel que fa al bus. Un tant per cent considerable dels habitants de la nostra ciutat treballa en la mateixa i la gran majoria agafa el cotxe per fer el desplaçament des de casa fins a la feina i al revés a l’hora de tornar. El mateix passa amb el transport a l’escola de molts infants.

Això és degut perquè veuen que actualment amb el bus es triga més o poc més en arribar al mateix destí. Aquesta apreciació és deguda a què circulen pel mateix carril que els vehicles privats, i que no tenen possibilitat d’anar més de pressa i es mengen els embussos habituals que pateix la ciutat de Sabadell.

Com bé s’exposa al programa de la Crida per Sabadell per a les darreres eleccions, cal “redefinir l’actual xarxa de bus urbà per tal de fer-la més eficient, amb major cobertura territorial, fàcilment  reconeixible  per  tota  la  ciutadania,  amb  una  alta  freqüència  i  connectada  amb  altres  mitjans  de  transport.”

Es  proposa  “redissenyar  la  xarxa  principal  amb  4  línies  principals,  dues  en  sentit  nord-sud  i  dues  en  sentit  est-oest, connectades entre si” i complementar aquestes línies amb “una xarxa de busos de barri de curt recorregut, de  mida  més  petita,  per  servir  internament  els  barris  i  els  connecten  amb  les  línies  de  la  xarxa  estructural.”

Avui en dia la xarxa de carril bus a Sabadell no s’estén més enllà de la zona de  La Creu Alta (concretament als carrers Comte d’Urgell, Vilarrubias, Ronda Zamenhof, Avinguda Josep Tarradellas i un petit tram a l’Eix Macià), amb alguna excepció aïllada com és el cas del carrer de la República.

Si implementem i construïm més carrils bus al llarg de la ciutat, com per exemple, als carrers Batllevell, Sol i Padrís, Balmes, Joanot Martorell i Goya, Passeig del Comerç, tram final de l'avinguda Matadepera, Ronda Collsalarca, Eix Macià, en definitiva, a totes les vies principals a on és possible, aconseguirem diverses coses:

  • Els busos aniran més de pressa pel seu carril i no hauran de fer el mateix embús que els vehicles privats.
  • En anar més de pressa, trigaran menys en arribar al mateix destí.
  • En trigar menys, es redueix el temps d’espera entre parades i les persones no han d’esperar tanta estona per agafar el bus.
  • Amb aquesta implantació de carrils bus, a la llarga s’hauran de comprar més busos i la freqüència de pas entre parades milloraria substancialment.
  • En tenir una freqüència de pas més ràpida i adient, el canvi del vehicle privat pel vehicle de transport públic seria més factible.

D’aquesta manera, amb una simple modernització de la xarxa de carrils bus, actualment quasi inexistent a Sabadell, suposaria una contribució al medi ambient disminuint la contaminació i pol·lució a la ciutat, alhora que el trànsit de vehicles privats seria menor.

Aquesta és una mesura prou senzilla d’aplicar que podria millorar substancialment la mobilitat en bus per la ciutat, però no ens hem d’aturar aquí. És urgent i necessari seguir transformant la xarxa de transport públic de la ciutat per tal de garantir un servei útil, eficient, assequible i sostenible.