Lluitaré per tu

Oriol Sorolla és militant de la PAHC de Sabadell i la Crida.

Entenc el simbolisme i l'emotivitat de recordar aquelles lluitadores, persones que en els seus respectius camps de batalla ens han precedit en la lluita per la LLIBERTAT en majúscules, per aconseguir un món just sense explotació ni opressions nacionals, socials i de gènere. Entenc que ara a moltes ens vinguin també al cap tots aquells familiars, amics i persones properes que ja no hi són i que, segur, voldrien participar activament en el procés popular del qual el 9N és un nou pas important en la defensa de l'autodeterminiació i de la democràcia d'arrel. #VotaréPerTu

Sí, votaré, votarem per totes elles. Però en un context actual en en el què sembla que de nou podem caure en l'error de tornar a delegar-ho tot a una participació líquida i parcial a través d'intentar influir i canviar l'status quo des de les institucions, en un moment en què la llluita de classes és més desigual que mai, no ens podem permetre el luxe de tornar-nos a equivocar d'estratègia i perdre, sota aquesta certa esperança de canvi institucional, el poder popular que a través de la mobilització permanent al carrer hem aconseguit acumular i que, de fet, és el que ens està permetent un progressiu canvi hegemònic que ens està duent a pensar en el "més enllà" únic de la via institucional i electoral. I precisament, crec, que el que ens cal més que mai, és convertir la liquidesa d'aquesta suposada nova onada de votants cap a opcions de ruptura en solidesa de militants actives, conscients i compromeses. No delegar mai més. Prendre la paraula a cada carrer, a cada barri i a cada comunitat. Que el canvi de paradigma sigui d'una vegada per totes passar de la política de representació a la política comunal, l'autuoorganització popular arrelada en la consciència de cada veí i veïna.

Entendre la lluita com un procés, sense dies D ni hores H, entendre que l'emancipació nacional, social i de gènere que estem gestant ja és una realitat palpable en molts espais i que el que ens cal és ampliar-la i fer-la irreversible més enllà de posteriors canvis de forces en l'àmbit institucional i electoral. I que en aquest procés no regni el retret, la crítica destructiva ni la disputa ferotge entre les que lliurem la batalla al mateix costat de la trinxera. Cuidar-nos, estimar-nos i explicitar-ho, cada dia, en cada paraula i en cada gest.

Sí, jo, votaré pel meu avi, encara desaparegut quan lluitava pel bàndol republicà contra el feixisme a la Batalla de l'Ebre, votaré pel meu pare, que no ha tingut una vida gens fàcil, votaré per tota la meva família, de sang, emocional i política, però, sobretot, el que ja fa temps que em vaig autoexigir és lluitar. Anar-hi, i anar-hi, cada dia, en la mesura de les meves possibilitats, posant el meu granet de sorra per escombrar definitivament de la història tota l'estructura econòmica, social i política que no ens permet ser lliures i viure amb justícia, alegria i dignitat.