La Sobirania cultural en l'educació

A càrrec del grup de treball de Sobirania Cultural de la Crida per Sabadell.

L’educació és un procés de formació transversal, de manera que, a més de convenient, la seva sinèrgia amb altres àmbits és inevitable. Tot i així, aquí l’abordem des del punt de vista de la gestió municipal, de manera que ens cenyirem, de moment, als aspectes concrets que cauen sota la potestat d’aquest enfocament. En aquest sentit, els objectius que defineixen el marc de l’educació que volem i proposem són:

Que sigui pública, en català i de qualitat per a tothom.

Que promogui l’equitat.

Que sigui significativa, és a dir, que es doni transversalment entre els diversos agents educatius (com la família, el barri, i la idiosincràsia de la ciutat).

Que condemni totes les manifestacions possibles de sexisme i xenofòbia.

Que respongui a una gestió econòmica transparent.

Com s’ha esmentat, no totes les competències educatives són de gestió municipal. Cal entendre els punts anteriors, doncs, com a condicions necessàries però no suficients per a una educació de qualitat. En la mesura en què en són condicions necessàries prenen l’estatut de prioritàries: per tant, actualment cal prestar especial atenció a la presa d’aquelles decisions que en garanteixin el respecte. En contrapartida a aquest caràcter fonamental, cal, doncs, no confondre el compliment d’aquests punts amb l’èxit del model educatiu: l’educació, pel seu caràcter formatiu i transversal defuig els conformismes taxonòmics i reduccionistes. En aquest sentit, des de la gestió municipal creiem que, per tal d’assolir la base que permeti construir un teixit educatiu de qualitat, s’ha de vetllar directament per:

Garantir el bon servei i les bones condicions laborals a les escoles bressol i altres centres educatius de dependència municipal que actualment es troben subcontractats per empreses.

Repensar el mapa escolar de la ciutat que ara mateix no afavoreix una distribució heterogènia de l’alumnat.

Establir un sistema d’ajuts municipals més ric que l’actual. En aquest sentit, destaquem la urgència de l’augment de beques de menjador i de material, així com partides destinades a promoure tot tipus d’activitats escolars.

Realitzar accions mesurables per combatre l’abandonament escolar.

Coordinar amb eficiència el pas entre la finalització de l’etapa d’estudiant i la incorporació o la reinserció al món laboral, tot buscant tractar ambdues etapes des d’una perspectiva processual.

Promoure la xarxa d’esport local escolar, així com l’aprofitament d’espais de la ciutat per a fins culturals, lúdics i educatius. (Atenent especialment la no exclusió d’aquests àmbits).

Promoure la xarxa d’esplais locals i oferir els mitjans necessaris per fer-ho possible.

Reforçar el treball en xarxa entre les diferents àrees municipals implicades en l’educació. Aquest reforç es pot dur a terme, per exemple, treballant amb serveis socials per tal de garantir la integració, el respecte a totes les opcions de gènere i promoure la resolució empàtica, racional i pacífica dels conflictes.

Actualitzar, en consonància amb les necessitats socials, l’oferta d’activitats educatives per a centres escolars, de lleure i les famílies.

Oferir un ventall ampli d’activitats de lleure gratuïtes per a nens i adolescents que defugin els models consumistes.

A tall de resum i de conclusió, cal destacar l’aposta que Crida fa per vetllar, en un primer moment, pels objectius generals que exposem; vetlla que requereix d’un treball intens, crític i perspicaç.

En consonància amb la perspectiva refractària a les taxonomies, restem oberts, com sempre, a suggeriments i propostes que eixamplin aquesta primera lectura i sembrin el camí per a l’assoliment d’una educació de qualitat.