La revolta d’Alhucemas

Article d'opinió de Lluís Perarnau, membre de l'Entesa i la Crida per Sabadell

Des de finals d’octubre passat, quan es va produir l’horrible mort del venedor de peix Mouhcine Fikri (va morir trinxat al camió d’escombraries on la policia havia llençat la seva mercaderia), l’onada de protestes al Rif, al nord-est del Marroc, no ha parat de créixer. Amb Alhucemas (56.000 hab.) com a nucli destacat de les mobilitzacions, aquesta ciutat ha esdevingut ja la capital del descontentament al Marroc. Les reivindicacions principals de les mobilitzacions són socials. Es reclama una universitat, més inversions públiques, un hospital oncològic –la història de bombardejos amb gas mostassa i altres gasos asfixiants als anys 20 del segle passat per part de l’exèrcit espanyol han deixat un rastre de malalties cancerígenes a la regió que perdura 90 anys després -. I ara també es reclama l’alliberament dels més de 40 detinguts per promoure les protestes.

No és cap casualitat que les protestes s’hagin iniciat al Rif, de cultura amazig i amb una història de revoltes única. La primera revolta va ser el 1958, només dos anys després de la independència del Marroc, i la segona el 1984. Ambdues van ser esclafades amb brutalitat per Hassan II. Però cal també emmarcar l’actual onada de protestes en el context polític i social del present: la decepció profunda davant les promeses de canvi incomplertes amb què es va presentar la reforma constitucional del 2011. Quan els vents de la primavera àrab arribaven des de Tunísia i s’estenia pel país el moviment del 20 de febrer, reclamant canvis polítics, el règim es va apressar a fer una reforma constitucional, que no ha resultat més que una operació cosmètica, sense alterar en res l’enorme concentració de poder polític i econòmic en la figura del rei i el seu entorn més immediat. Mohamed VI, ha passat així de ser “el rei dels pobres” (quan va succeir al tron al seu pare, Hassan II, per les il·lusions que va voler crear al seu voltant) a ser anomenat popularment “el rei en or massís” o “el rei del cash”. La revista Forbes ha situat a Mohamed VI en el 4t lloc de la llista de caps d’estat àrabs amb una fortuna més gran, per davant de l’emir de Qatar, i en la 5a plaça de les fortunes d’Àfrica, amb 5.700 milions de dòlars el 2015. La crisi econòmica i social, la corrupció a gran escala, l’enorme desigualtat social i el sentiment d’injustícia, són la base sobre la qual arrenca l’onada de mobilitzacions al Rif. El poder omnímode del Palau Reial, el famós “Makhzen”, deixa en un molt mal lloc als partits, al parlament i al mateix govern, on aquests no són actors polítics de veritat, sinó tan sols mers figurants d’una mala representació. I si és veritat que s’han ampliat els marges d’intervenció política de la població respecte dels anys de plom de l’època de Hassan II, quan els i les activistes podien desaparèixer sense deixar rastre en mans de l’aparell repressiu, també és veritat que la repressió s’ha llençat recentment contra els i les joves militants del moviment 20 de febrer i contra periodistes i mitjans crítics.

Les mobilitzacions massives a Alhucemas i a poblacions dels voltants, amb gent jove i gran, amb dones en llocs destacats (com l’actual portaveu, Nawal Benaissa, 36 anys, que substitueix el carismàtic Nasser Zafzafi, detingut el passat 29 de maig), recorden les imatges de la gent al carrer del Sabadell de la vaga general del 1976. Quan la gent humil, la classe treballadora, va perdre la por a la repressió del règim i es va enfrontar a unes autoritats completament deslegitimades i antidemocràtiques. Les reivindicacions socials, la denúncia de l’estat d’abandonament per part de les autoritats, de la falta de mecanismes reals i democràtics per incidir en les condicions de vida de la població, fan un salt ràpidament cap a reclamacions polítiques: l’alliberament de tots els detinguts, la denúncia de la repressió, la denúncia dels polítics locals que s’enriqueixen a costa del poble, d’un govern titella en mans del Makhzen...

S’encendrà la flama de les protestes a la resta del país, a les principals ciutats, Casablanca, Fes, Tànger? Som a les portes d’un gran moviment que arrossegarà el sistema corrupte i injust del Marroc? No ho podem saber. Encara és aviat per poder-ho afirmar. El que sí que podem dir, i ho diem ben alt, és que la revolta del Rif, la revolta d’Alhucemas, està trencant el vel de mentides en què l’elit econòmica i política marroquina sustenta el seu poder. Tot el nostre suport a la lluita d’aquesta gent humil i valenta.

Nous perdeu la xerrada sobre la situació actual al Rif, amb l'activista Asmaa Aouattah.

Divendres 30 de juny a les 19.30h al Casal Can Capablanca