La cultura com a eina de transformació

Aprofitant la Diada de Sant Jordi, la Crida hem exposat les grans línies i les principals propostes del programa pel següent mandat en l'àmbit cultural

Un cop més, la Diada de Sant Jordi esdevé el dia on la cultura, la llibertat d’expressió i la ciutadania prenen els carrers. De nou fem dels carrers i les places espais de reivindicació, espais per accedir a la cultura de manera festiva des de l’expressió popular.

Tal com ha explicat Nani Valero, “avui des de la Crida per Sabadell us volem donar a conèixer quins són els reptes i propòsits en l’eix de les polítiques culturals per la ciutat en els propers anys. La Cultura i l'Educació són el camp de batalla de la llibertat d'expressió, de la creativitat i del creixement individual i col·lectiu. És per això, que els seus valors han de ser presents de manera vertebral i transversal a tots els espais de construcció de la ciutat que volem, on poder retornar a la ciutadania el sentiment de pertinença per millorar la qualitat de vida i que aquesta valgui la pena ser viscuda.”

La nostra aposta va dirigida cap a unes polítiques culturals amb les eines municipals per satisfer les necessitats socials i culturals de la ciutadania, facilitant l’impuls de la creativitat, la reflexió i la crítica dins del marc de la vida col·lectiva. Entenem la cultura com un bé comú dins del consens del procés de creació i creixement solidari entre l’Ajuntament, els professionals culturals, les entitats i els ciutadans.

Principals actuacions:

1. Promoció d’un circuit d’actuacions obertes a les places dels barris de la ciutat durant tot l’any.

2. Foment de la xarxa local de teatre amateur i professional.

3. Creació de l'Oficina de Cultura de Sabadell i potenciació del treball en xarxa amb les entitats.

4. Impuls de programació cultural pròpia als centres cívics conjuntament amb les entitats del barri.

5. Promoció de la cultura popular i la memòria col·lectiva com a eines de cohesió entre barris.

6. Ampliació de la Festa Major a una setmana i fer que arribi a cada racó de la ciutat.

7. Revisió del nomenclàtor eliminant tots els noms vinculats al feixisme.

8. Visibilització i reconeixement del treball cultural de les dones i les persones LGTBI.

9. Rehabilitació i millora del patrimoni històric local.

10. Desenvolupament del projecte de Museu de la Indústria Tèxtil Llanera.

11. Creació de l’Oficina del Ripoll per promoure la natura i el conjunt de valors del Parc Fluvial.

12. Creació d’un espai d´entitats a la Casa de la Maternitat dirigit a la promoció de la llengua i la cultura catalanes.

Nani Valero ha explicat que “entenem la cultura com una eina per activar la vida col·lectiva, que esdevé generadora de sentiment de pertinença i de millora de la qualitat de vida. Entenem la cultura com un element viu, en permanent canvi i transformació i alhora lluny d’esdevenir merament un producte de consum, que reprodueixi un relat dominat pel capitalisme i reproductor d’un model patriarcal obsolet. És per això, que els seus valors han de ser presents de manera vertebral i transversal a tots els espais de construcció de la ciutat que volem, on poder retornar a la ciutadania el sentiment de pertinença per millorar la qualitat de vida i que aquesta valgui la pena ser viscuda.”

“La nostra aposta va dirigida cap a unes polítiques culturals impulsant eines municipals per satisfer les necessitats socials i culturals de la ciutadania, facilitant l’impuls de la creativitat, la reflexió i la crítica dins del marc de la vida col·lectiva. Entenem la cultura com un bé comú dins del consens del procés de creació i creixement solidari teixint complicitats entre l’Ajuntament, els professionals culturals, les entitats i la ciutadania.”

“Avui la cultura esclata als carrers entre llibres i roses. Nosaltres apostem perquè la cultura, en totes les seves expressions, esdevingui un camp fèrtil per fer aflorar la llibertat i la vida permanent i de manera estable arreu de Sabadell.”

“Serem llibres i roses arrelades amb força, que com ens explica Abdullah Öcalan, representant del poble kurd empresonat des de fa anys per l’Estat turc, en la seva teoria de la rosa: «les roses són éssers vius que amb les seves espines desenvolupen sistemes d’autodefensa, les espines no són per atacar si no per a protegir la vida», una vida digna de ser viscuda.”