LA CRIDA PER SABADELL SEGUIM CREIXENT

Article Nani Valero i Anna Lara, regidores de la Crida per Sabadell

Dissabte fem un acte de celebració dels deu anys, perquè el camí està per celebrar-lo amb aquelles que t’acompanyen. Hem decidit fer-ho amb les persones que han anat donant forma a la Crida, i també amb la música que ens ha acompanyat aquests deu anys i més.  

La música ens acompanya en moments d'eufòria o de tristesa, de tendresa o de ràbia i aquests deu anys les hem tingut totes. La música és quelcom compartit i alhora molt personal, com la lluita. Ens agraden músiques de molts tipus diferents, però no a tothom li agrada de la mateixa manera, com les lluites, i alhora són imprescindibles en el món que vivim. 

Així doncs, la música és lluita, és cultura, és llar i la Crida per nosaltres és tot això. 

Deu anys que comencen a foc lent en converses necessàries i pausades, sense vetos ni exigències entre l’Entesa, l’MPS i la CUP. Que de seguida s’amplien i donen cabuda a gent de múltiples col·lectius i que van prenent forma en les primeres assemblees. El 2015 després de dos anys d’intens camí de la Crida, de veure com el mercuri s’enfilava i es destapava, vam treure 4 regidors. Amb les conviccions clares, però mà estesa vam ser claus en què es pogués produir el govern de transformació i vam ser fidels als nostres compromisos. Ni els més pessimistes comptaven trobar-se els calaixos buidats i les caixes tremolant. A batzegades vam aprendre a governar, vam fer-ho amb les nostres companyes, amb qui teníem punts polítics en comú i també vam treballar amb l’oposició per fer avançar la ciutat. Mentre tot això passava les sobiranies de la Crida continuaven treballant i produint feina i sembrant llavors de projectes magnífics que han continuat relligant la ciutat, i allà on no arribàvem com a govern, la Crida continuàvem empenyent. La recuperació de la Caserna, n’és un clar exemple. Malgrat tots els malgrats, mai vam conformar-nos amb els límits. 

Tot i una diferència mínima de vots de la Crida no va ser possible repetir un govern hereu de la feina feta, però veiem amb il·lusió haver-ne deixat moltíssima de planificada fins tal punt que més de tres anys després es continuen materialitzant. Vam fer autocrítica i ens vam arremangar a continuar fent feina. Davant la Covid vam ser les primeres a la ciutat a elaborar un pla de resposta, triant la vida. Vam recuperar els carrers, les protestes, les trobades i hem seguit amb el compromís de continuar teixint la ciutat. Fa vuit mesos vam començar a fer xup-xup per encarar el proper mandat i tenim les energies renovades, més gent que s’ha sumat a tirar endavant el projecte, l’experiència acumulada i la il·lusió dels nous reptes, amb un equip per fer realitat la ciutat que imaginem. 

Continuem convençudes que reconstruir la ciutat era del tot necessari, i així ho vam fer, i que aquest mandat el govern hauria d’haver continuat teixint, continuant donant força a les entitats i projectes, perquè la ciutadania es faci seva la ciutat, fent créixer el suport mutu. Nosaltres no hem deixat mai aquesta tasca, perquè només així podrem afrontar els grans reptes que ens venen individualment i col·lectivament a sobre. 

Així que la Crida es va gestar en dos anys, va fer una estirada el 2015, va créixer en quatre de govern i hem continuat creixent i madurant aquests quatre anys més l’oposició, deu anys a peu de carrer.

Deu anys que ens han preparat per tot.