La Crida proposa promocionar l’horta urbana des d’una perspectiva comunitària

La formació també va presentar a la Junta de Portaveus una moció per donar suport a la ILP per atorgar personalitat jurídica al Mar Menor

La regidora Anna Lara ha començat: “En la roda de premsa d’avui us exposarem dues iniciatives molt diferents l’una de l’altra però que ambdues s’emmarquen en una mirada àmplia i transversal sobre la defensa del territori, en el sentit de dotar-nos de sobirania alhora que protegim l’entorn natural i generem sistemes de subsistència sostenibles i ecològics.”

En primer lloc, a la Junta de Portaveus del passat dijous vam presentar una moció per instar a que l’Ajuntament de Sabadell doni suport a la ILP per Salvar el Mar Menor, que tenia fins ahir, 28 d’octubre per reunir 500.000 signatures. Aquest objectiu s’ha assolit amb escreix, havent-se entregat un total de 639.826 signatures.

Aquesta ILP defensa la necessitat de dotar al Mar Menor de personalitat jurídica pròpia per tal d’obtenir eines per a la seva protecció. Que la ILP tiri endavant implicaria dotar a l’ecosistema d’un catàleg de drets propis, que permeten garantir un equilibri ecològic, drets que serien exercits per un comitè científic independent, un comité ciutadà de, guardians i guardianes de la llacuna i una representació legal paritària de l’administració i la ciutadania.

Anna Lara: “Aquesta és també una idea defensada per diferents ajuntaments de la península, com Los Alcázares, Las Torres de Cotillas, Abarán, Murcia, i diferents col·lectius veïnals com "Banderas Negras" i “Por un Mar Menor Vivo” demanen reconèixer el valor ecològic propi de l’ecosistema del Mar Menor i la necessitat de protegir-lo, reparar el mal ocasionat i poder desenvolupar-se segons la seva pròpia estructura natural. Per aquests motius vam presentar dos acords: manifestar el suport a la ILP i instar a les administracions competents perquè recolzin l’aprovació de la personalitat jurídica per el Mar Menor i la seva conca. Considerem que és important que un màxim de municipis hi mostren suport per tal de donar força a aquesta ILP i celebrem que s’hagi aprovat que l’Ajuntament de Sabadell sigui un d’aquests municipis."

La regidora Nani Valero pren la paraula: “Cal fixar la mirada en totes les problemàtiques ambientals, tant a les que afecten a la ciutat de forma directa com a les que ho fan de manera indirecta. Per això, per una banda, hem volgut donar suport a una iniciativa legislativa popular molt necessària i, per l’altra, fem una proposta encarada a millorar la nostra ciutat, en l’àmbit de la sobirania alimentària.”

L’agricultura urbana hauria de ser un dels puntals per a la construcció de ciutats més sostenibles i sobiranes. A més, els horts urbans serveixen per recuperar parcel·les abocades a l’abandonament i fan de barrera al creixement urbanístic desaforat. Els horts urbans exerceixen canvis en els espais i els territoris, ajuden a preservar la biodiversitat, ajuden a prevenir les inundacions i són fonamentals per a mitigar els efectes del canvi climàtic.

L’ordenança municipal reguladora dels Horts de Sabadell, aprovada a principis del 2014, va incorporar la realitat dels horts urbans definint el marc de gestió municipal. A finals del 2015 es va resoldre la primera convocatòria d’adjudicació de solars de titularitat municipal per destinar-los a horts urbans i desenvolupar-hi accions de caire pedagògic, terapèutic o social. Algunes d’aquestes parcel·les, com per exemple la del carrer Borrell estan abandonades des del passat mes de maig, han deixat d’estar adjudicades i pendents d’una nova forma d’adjudicació. D’altra banda, a finals del 2018, l’Ajuntament va lliurar un tros de l’horta d’en Romau a 13 famílies, però encara existeixen les parcel·les de l’horta de Can Roqueta i Can Bages pendents d’adjudicació des d’abans de la pandèmia.

Els horts urbans com a projecte comunitari als barris presenten tota una sèrie de beneficis importants:

• Conscienciar sobre l’agricultura d’autoconsum, la producció d’aliments de manera sostenible i el cultiu de verdures o fruites pròpies de temporada, afavorint la justicia alimentaria, garantint la sobirania alimentària i el dret a l’alimentació.
• Fomentar la consciència ambiental, ajudant a preservar la biodiversitat i combatre l’efecte “illa de calor” mitjançant l’aprofitament d'aigües pluvials, energia solar i espais climàtics autoregulats o de producció de compostatge.
• Generar espais de trobada del veïnat al voltant d’un projecte o un lloc compartit. Especialment en entorns multiculturals o amb diferències intergeneracionals, és interessant promoure intercanvis entre els diferents grups socioculturals o generacionals. Desenvolupar intercanvis de coneixement, solidaritat i de suport mutu.
• Estimular la implicació ciutadana en la millora del barri amb crides a la posada en marxa de l’espai i definir les formes de governança de manera participada, autoorganitzant-se col·lectivament.

Nani Valero ha conclòs: “Volem una ciutat més verda, i que ho faci possible la gent, des de la participació i la coresponsabilitat.”

Per tot això presentem una moció amb els següents acords:

1. Modificar l’Ordenança per incloure dues noves opcions d’hort urbà en sòl públic d’una banda sense limitació temporal en sòl amb qualificació de parc o plaça; i per altra amb limitació temporal sobre via a pacificar o tallada al trànsit de vehicles o en parcel·la en desús de propietat municipal.

2. Fer un estudi sobre possibles localitzacions d’horts urbans a cada un dels 7 districtes de la ciutat en el termini d’un any i la possibilitat de creació de tanques vegetals amb espècies beneficioses i arbustives.

3. Posar en marxa 4 horts urbans en diferents districtes de la ciutat en el termini de dos anys.