La moció se centra en millorar els Serveis d’Intervenció Socioeducativa (SIS) i fer-los arribar a tota la ciutat

 

La Plataforma d’Infància de Catalunya (PINCAT) defensa que s’han de redoblar els esforços per reduir la pobresa infantil a Catalunya, una xacra que afecta 1 de cada 3 infants i que s’ha agreujat amb la pandèmia per l’empitjorament de les condicions de vida dels seus progenitors. També s’ha de garantir que els infants i adolescents en situació de vulnerabilitat (per raons econòmiques, d’origen, de diversitat en les capacitats, de salut mental, etc.) tinguin les mateixes oportunitats que la resta de nens i nenes que no tenen aquestes dificultats afegides.

Una de les 10 mesures que la PINCAT ha concretat per garantir els drets de la infància i l’adolescència seria el desplegament del model de Serveis d’Intervenció Socioeducativa (SIS) amb especial atenció als infants que viuen situacions de risc social i risc de maltractament, dins de les polítiques i actuacions de caràcter preventiu.

També el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, dins del pla per millorar el sistema d'atenció a la infància i l'adolescència en situació de vulnerabilitat, contempla entre les accions previstes el desplegament dels serveis d’intervenció socioeducativa.

A Sabadell comptem amb els 7 serveis d’intervenció socioeducativa (SIS) municipals (de gestió indirecta): Nord, Merinals, Can Deu, Concòrdia, Can Puiggener, Torre Romeu i Les Termes. Als quals cal afegir el centre de tarda de Can Rull, gestionat per Esquitx, i altres programes específics com, per exemple, la Mentoria social juvenil (13-16 anys).

Així, de cara a continuar el desplegament del model SIS a la ciutat, caldria estudiar quines zones no estan o estan poc cobertes: Can Llong, la Roureda, Campoamor-Espronceda, Covadonga, Eixample… En aquest sentit serà important ampliar la cobertura a la franja d’edat dels 12 als 17 anys pel que fa als Centres de Tarda i poder arribar a disposar de 10 d’aquests Centres, entenent que és el nombre que pertocaria a Sabadell segons l’estàndard de ràtios, tal i com s’indica en el Pla Estratègic d’Acció Social (PEAS), aprovat per unanimitat del Ple.

D’altra banda, el sistema de licitació per concurs té clares limitacions, tant pel període de licitació (2 anys), que és massa curt, com pel risc creixent que grans grups empresarials especialitzats en l’explotació de contractes amb l’Administració Pública acabin competint i optant a la gestió dels SIS. Caldria analitzar fórmules que atorguin major estabilitat als programes de les entitats socials que porten els SIS, dins de la col·laboració público-social, que és un marc clarament a defensar i que permet enfortir el teixit social amb perspectiva de futur i de retorn social a la ciutat.

Un altre aspecte important per millorar i ampliar l’atenció que presten actualment els SIS és el treball amb les famílies. Un treball que ara mateix es troba limitat per les condicions laborals de les educadores i educadors socials, amb contractes de 25h setmanals. Una ampliació dels contractes a jornades completes de 35h, a més de representar una millora econòmica per l’educador/a social o integrador/a social, permetria ampliar la dedicació i el treball amb les famílies, avançant en la qualitat de la intervenció i en l’impacte social que porta implícita.

Per tot l’exposat proposem al Ple els següents acords:

1. Creació d’una taula amb les entitats socials que treballen amb infància, joventut i adolescència a la ciutat per abordar el desplegament i la millora del model SIS al conjunt de la ciutat.

2. Treballar en el si d’aquesta taula fórmules de major estabilitat per als projectes del model SIS, dins del marc de la col·laboració público-social.

3. Elaborar un pla plurianual de desplegament del model SIS amb la corresponent memòria econòmica perquè les partides s’incrementin en funció del pla a cada exercici pressupostari.