La Crida presenta amb Marea Blanca i Marea Pensionista una moció en defensa d’una atenció primària forta, de qualitat i 100% pública

A més a més, la Crida portarà a la Junta de Portaveus una moció en defensa de la unitat de la llengua catalana, a petició de Plataforma per la Llengua

 

Nani Valero

La situació sanitària ens preocupa i molt. I ens preocupa que no s’estiguin engegant mesures valentes per dotar el sistema sanitari de més recursos, que no estigui ja sobre la taula una moratòria efectiva dels desnonaments, que no s’estigui posant les facilitats necessàries al petit comerç i al sector la restauració  o que no s’estigui garantint les mesures necessàries al transport públic i als llocs de treball, entre d’altres.

Estem d’acord en què cal prendre mesures per controlar el rebrot de Covid-19, però aquestes ara mateix són contradictòries amb les mancances que tot just he mencionat. Falta posar el focus en un Pla de Xoc social integral i profund, i en l’impacte en les persones, en la seva salut i les necessitats més bàsiques. I això no es resolt fent tocs de queda.

Hem reclamat ahir mateix, la posada en funcionament del l’Hospital Temporal del Vallès. Malgrat que és evident que la situació de la Covid-19 és de màxima prioritat, el funcionament actual del sistema sanitari està deixant de banda nombroses patologies, cròniques i que també són greus, com hem vist amb el càncer de mama, els endarreriments d’intervencions, entre d’altres.

A més de ser necessària l’obertura de l’hospital temporal, cal que els CAPs tornin a obrir les portes i es pugui fer el seguiment necessari dels usuaris  i que el Taulí pugui atendre el conjunt de les necessitats. Si feu un tomb pels CAPs de la ciutat veureu cues i malestar entre la gent del carrer. També veiem com els professionals de la salut es mobilitzen aquests dies.

Amb la moció conjunta amb Marea Blanca i Marea Pensionista defensem el servei d’atenció primària, en el marc d’una sanitat 100% pública, de qualitat i a l’abast de tothom. Un dels eixos de la nostra campanya Triem la vida.

La ciutadania està esgotada de patir les deficiències de l’atenció primària, que s’han vist agreujades per l’actual pandèmia. Als problemes ja crònics d’escàs pressupost, falta de personal i equipaments obsolets, s’ha afegit la sobrecàrrega que suposa l’atenció de malalts de COVID-19, l’estudi i seguiment de contactes i l’atenció a persones que viuen en residències. Els i les professionals estan assumint una càrrega insuportable, més quan molts han estat malalts o en situació de quarantena o senzillament esfondrats.

Hem vist com les mesures de seguretat instaurades en els CAP en els moments més durs com la pràctica desaparició de la visita presencial, les mesures organitzatives com les agendes per tasques sense respectar la figura del o la professional referent, l’escassa atenció a persones amb problemes crònics o aguts no COVID, amb retards d'alt risc, s’estan perllongant en el temps i no hi ha indicis que es puguin recuperar a curt termini.

Reclamem un enfortiment real i immediat de l'atenció primària, que ha de passar per garantir els elements que la fan més efectiva en la millora de la nostra salut: l’accessibilitat per a tothom, la relació continuada al llarg del temps amb el o la professional, l’abordatge integral de les necessitats i la coordinació de tots els serveis i atencions que rebem.

Principals acords:

1. Exigim l'obertura de tots els CAPs i consultori que s’han tancat total o parcialment durant la pandèmia.
2. Habilitació d’espais i circuits segurs per evitar contagis i mesures de protecció per a tot el personal dels caps i pacients, amb la col·laboració i coordinació amb l’ajuntament de Sabadell. (posant a disposició espais)
3. Instem a la recuperació i priorització de la visita presencial, deixant la consulta telemàtica o telefònica només per aquelles qüestions que es poden resoldre per aquesta via.
4. Garantir la visita per la professional de medicina o infermeria referent de l’usuari.
5. Incorporar la participació ciutadana activa en el funcionament i la gestió de cada CAP.
6. Reclamem la recuperació del nombre de personal mèdic, d’infermeria i administratiu perduts amb les retallades dels anys 2010-2014.
7. L'habilitació de nous espais per fer possible l'atenció sanitària digna i l’agilització en l’acabament de les obres del CAP Can Llong

 

Anna Lara

Demà a la Junta de Portaveus hi portarem una moció conjunta amb la Plataforma per la Llengua en defensa de la unitat de la llengua catalana. Aquesta unitat lingüística ha patit, en les darreres dècades, diversos intents de fragmentació per part d’algunes instàncies i institucions públiques fet especialment greu, atès que no només constitueix un atac frontal envers un patrimoni lingüístic que hauria de ser orgullosament compartit pels diversos estats i regions on la llengua catalana hi té presència.

La llengua catalana, parlada de Salses a Guardamar i de Fraga a l’Alguer, deriva d’una continuïtat lingüística que al llarg dels segles ha donat lloc a una realitat unitària dins la seva diversitat, tal com ho reconeix la lingüística romànica partint dels criteris científics habituals. Aquesta unitat lingüística no es veu en cap cas qüestionada per l’existència d’altres denominacions territorials, tradicionals o populars, com ara alguerès, valencià, mallorquí, menorquí, eivissenc, andorrà, formenter o fragatí. En tots els casos, aquestes denominacions alternatives es refereixen a la mateixa llengua, avui parlada per més de deu milions de ciutadans europeus.

En el cas de les institucions públiques espanyoles, ha quedat constatat que la denominació de valencià, emprada oficialment a la Comunitat Valenciana, ha servit de pretext perquè l’advocacia de l’Estat considerés que la llengua pròpia d’aquest territori no és la mateixa que la de Catalunya o la de les Illes Balears.

Principals acords:

1. Reconèixer i declarar la unitat de la llengua catalana, sense que aquest fet suposi menystenir altres denominacions existents.
2. Rebutjar qualsevol mesura que imposi impediments normatius, administratius, tècnics o socials als ciutadans de les comunitats autònomes on aquesta llengua és oficial de poder viure amb normalitat i amb garanties aquesta unitat lingüística.
3. Instar al Govern de l’Estat a reconèixer públicament i oficial la unitat de la llengua catalana, a corregir els serveis, ens i polítiques públiques que la qüestionen i a vetllar perquè cap institució pública o empresa privada de l’Estat espanyol fomenti el secessionisme lingüístic català en la seva activitat.

 

En les dues mocions hi ha reclamacions importants a les administracions supralocals, en que cal que prenguin mesures i des de la Crida per Sabadell les farem sempre que les considerem oportunes tenint sempre la ciutat com interès principal.