La formació política, que prepara un acte cultural que vincularà l’art urbà i la defensa del català, ha presentat avui el jurat que decidirà el micropoema guanyador.


 


Aquest diumenge al vespre acaba el procés de recollida del concurs de micropoemes FemLlenguaFemCultura que la Crida per Sabadell va engegar la diada de Sant Jordi pel foment de l’ús de la llengua catalana en diversos àmbits.


 


A dia d’avui, i a punt de començar la segona fase del concurs, en la qual el jurat ha de deliberar sobre el micropoema guanyador, s’han presentat els membres del jurat per tal d’animar tothom a participar-hi.


Les persones que constitueixen el jurat són:




  • Esther Saborido, filòloga i lingüista.


  • Bel Zaballa, periodista i assessora lingüística.


  • Guillem Fuster, activista per la llengua.


  • Roc Casagran, escriptor.


  • Teresa Mira, activista cultural.



 


Amb l’afany de poder arribar al major nombre de persones possible en aquest procés de recollida de micropoemes, i amb la voluntat de reafirmar l’ús del català en tots els àmbits i com a eina de creativitat literària i artística, el jurat ha volgut fer públic i expressar el seu suport a iniciatives com aquesta.


Perquè el català sigui la llengua habitual al supermercat, a la porta de l’escola, al CAP, a les xarxes i també a les parets. Avui, que ens ressona Rodoreda dient que «en català es pot escriure, també, per un cert esperit de revolta»”. Explica la periodista Bel Zaballa.


 


El mateix jurat ha volgut animar tothom a participar i ha recordat que el micropoema premiat es comunicarà a l’acte cultural que la Crida ha organitzat per al dia 22 de maig i que conclourà amb el graffiti del micropoema guanyador i una breu actuació


El concurs de micropoemes convida tothom a expressar el seu pensament amb la bellesa de les pròpies paraules, el preuat i amenaçat tresor de la llengua catalana que tant depèn de cadascú de nosaltres”. Expresa l’activista Sabadellenca Teresa Mira.


 


La Crida es mostra contenta de la rebuda que ha tingut la iniciativa i reivindica més recursos pel foment del català. 


El foment del català implica posar-hi recursos, siguin econòmics, materials o personals. I projectes com el de la Crida en són un bon exemple.” conclou la filòloga Esther Saborido.