Des de la Crida per Sabadell manifestem el nostre més absolut rebuig a la sentència del judici del procés que ha comunicat el Tribunal Suprem.

Aquesta sentència, que suma un segle de presó, respon a una intencionada criminalització de les opcions polítiques que difereixen dels qui, des del seu bipartidisme i nacionalisme espanyol, assignen a dit als que ha d’administrar la justícia.

Davant d’una justícia que ha esdevingut una eina de persecució política, no podem admetre cap altra opció que no sigui l’amnistia i l’absolució de tots els presos i preses polítiques, les que van ser detingudes l’any 2017 i els detinguts el passat 23S.

Unes persones que estan condemnades però que no han fet altra cosa que defensar el dret a decidir i el dret a l’autodeterminació. Un dret dels pobles que està reconegut a l’article 1r de la Carta Internacional dels Drets Humans de les Nacions Unides. Qualsevol altra lectura que es faci d’aquest dret, ens obliga a la ciutadania a defensar-lo des de la desobediència civil i institucional. Defensar-lo esdevé un deure i un exercici legítim de tots els pobles que veuen conculcats els seus drets civils, històrics i culturals i d’autoorganització territorial.

Ja han passat els moments de la negociació, dels pactes fiscals i dels canvis de cromos i portes giratòries per mantenir una estabilitat d'un Estat espanyol que dia rere dia persegueix la dissidència política, manipula la informació, especula amb els drets fonamentals i reprimeix al poble català.

Des de la Crida ho hem dit i ho continuem dient: tenim el dret i el deure de promoure i defensar una societat que respecti la diferència i que cerqui la justícia social, en base a un model anticapitalista, que posi al centre de les polítiques públiques a les persones i no als beneficis de les grans empreses i els lobbies.

Per això defensem l’estratègia de desobediència civil no violenta com a recurs davant d’un Estat que utilitza de forma violenta aquelles eines que haurien de protegir els drets i les llibertats de la ciutadania.

«Els únics procediments dels que pot valer-se un poble per protegir-se a si mateix, contra la tirania dels governants que compten amb forces modernes de policia, són els procediments no violents, com la cooperació en massa i la desobediència civil.» Aldous Huxley (El fin y los medios. 1973)

I ho tornarem a fer. Transformem la ràbia i la tristor i animem a participar de totes aquelles iniciatives mobilitzadores.

Juntes ho podem tot.

Exercim els nostres drets, sortim als carrers!