PER EDUCAR UN INFANT CAL TOTA LA TRIBU

No podem parlar d’educació i lleure sense entendre que ambdues són drets de la infància i que cal que siguin atesos per molts serveis. I entenem els serveis com diversos i públics: escoles, esplais, casals, centres esportius, places públiques, entorn segur…

Una ciutat educadora situa les persones al centre de l’acció política i treballa per fomentar la participació democràtica, cosa que, entre altres accions, implica crear i mantenir aquests espais.

Hi ha d’haver, per tant, un compromís de la ciutat amb l’educació i el lleure per a tothom, ja que a més de ser un dret, és una eina fonamental per lluitar contra la desigualtat. I és que si les desigualtats socials i econòmiques ja eren preocupants abans de la pandèmia, actualment s’han convertit en una emergència.

Complint això garantim oportunitats per les nenes i nens que menys accés tenen a fer activitats fora del barri i convertim així els barris en eines d'inclusió educativa.

Qualsevol acció que no estigui a l’abast de tothom, és una acció discriminadora, posem com a exemples: (ciutat i escola, manca de casals públics, manca d’escoles bressol a cada barri…)

Atendre plenament l’educació dels infants és de màxima importància:

L’educació de 0 a 3 anys és una etapa clau per la seva importància en el desenvolupament neurològic i socioafectiu de les persones i també perquè educar en aquestes edats afavoreix la detecció i modificació de les situacions de risc social o de desigualtat.

Dels 3 a 6 anys, ja són conscients de la seva identitat personal, aprenen a confiar en les seves possibilitats i a respectar les altres. Identifiquen les seves necessitats i comencen a voler saber el perquè de les coses que les envolten.

Dels 6 als 11 anys, nens i nenes se senten ubicats respecte de l’entorn. Comencen a crear relacions fermes amb companys i companyes, cerquen i entenen la lògica per explicar-se el que els envolta. Exploren les possibilitats del seu joc (d’aprenentatge, de límits del seu propi cos…) i de les relacions. Se senten fidels a les seves amistats.

Nens i nenes aprenen en comunitat, movent-se, pensant, manipulant, compartint, en equip i individualment, entre iguals o interactuant, escoltant i parlant. Tot això ho comparteixen tant escoles com serveis d’educació en el lleure, cultura, esport…

Perquè sigui exitós cal: acció i planificació.

Per fer una bona planificació a la ciutat bari a barri:
Identificació de les necessitats de cada servei: escoles bressol municipals a cada barri (ara mateix, al centre i a la Concòrdia), escola d’educació infantil i primària i centres de secundària, promovem l’Institut escola a la Creu Alta).
Identificació de les necessitats dels barris que no estan actualitzades, només com a exemple, a Can Rull, Campoamor.. On calen espais de lleure, la biblioteca del districte de Gràcia-Merinals. Són necessaris, imprescindibles, espais de lleure.
Planificació i execució de casals públics, centres per a fer esport, activitats culturals… a cada barri. Volem la ciutat dels 15 minuts sobretot per a la infància amb garantia del desplaçament segur.

Necessitem que es compti:

Participació del veïnat en el relat de les necessitats.
Adequació dels pressupostos públics a aquestes necessitats (esplais i casals que complementin els horaris laborals familiars NO conciliats, programes de ciutat i escola que vagin més enllà de fer d’intermediaris entre activitats —moltes d’elles, costoses— i escoles, espai d’esports, itineraris segurs…)
Espai temporal de trobada i coordinació regulada amb tots els serveis que intervenen en l’atenció dels nens i les nenes, que formin part de la tasca professional i no del voluntariat.
Atendre el benestar de nens i nenes, nois i noies en els espais d'aprenentatge, relació, lleure: barracons reduïts 50%.
La manca d’escoles bressol públiques a tots els barris

Si hi ha voluntat, hi ha alternatives. Permetre que s’escapci la plaça, en canvi, no sembla una política que posi les persones i el bé comú al centre si volem una ciutat cohesionada amb una ciutadania implicada.