La Crida considera que el conveni entre el BBVA i la Generalitat és un nou rescat encobert
12 juliol 2016
Critica que a més de pagar per la cessió dels habitatges la Generalitat hagi d’assumir el cost de les rehabilitacions i de la resta de despeses i que el conveni s’hagi negociat d’esquena als municipis
La Crida per Sabadell ha reiterat el seu rebuig al contingut del conveni signat entre el BBVA i la Generalitat de Catalunya per a la cessió d’habitatges buits propietat de l’entitat per destinar-los a famílies que es troben en una situació d’emergència residencial. La regidora d’Habitatge de l’Ajuntament, Glòria Rubio, ja va alertar el passat dimecres que el conveni “només pretenia ser una neteja de cara de l’entitat financera i no anava gens en la línia del conveni proposat pel consistori local”. Rubio també es va mostrar indignada pel fet d’assabentar-se per la premsa de la signatura del conveni i que es negociés, per tant, d’esquena als municipis i als col·lectius que treballen en defensa del dret a l’habitatge.
Per la Crida aquest conveni representa un nou rescat encobert del BBVA per part de l’administració pública ja que més enllà de pagar 150 euros per cada habitatge cedit per l’entitat, la Generalitat haurà d’assumir les despeses de la seva possible rehabilitació, que el text diu que poden ascendir fins a 20.000 euros per pis, així com de tota la resta de despeses generades per aquesta cessió: Cèdula d’Habitabilitat, Certificat d’Eficiència Energètica, despeses de manteniment o l’alta i canvi de titularitat dels subministres bàsics.
La xifra total de 1.800 habitatges cedits a Catalunya que preveu el conveni és, segons la Crida, del tot insuficient tant per la quantitat d’habitatges buits, la majoria provinents de desnonaments, a mans de l’entitat, com per la gravíssima situació d’emergència social i residencial que viuen centenars de milers de famílies del país. Sandra Alcaide, membre del Grup de Sobirania Residencial de la Crida, ha recordat que “el BBVA és un dels principals culpables de la situació d’exclusió habitacional amb la seva criminal política de desnonaments, ja que és la segona entitat que més desnona arreu de l’estat, i pel seu rotund rebuig a negociar lloguer socials amb les famílies que es veuen abocades a okupar un dels seus habitatges”.
En aquets sentit, segons la Crida, és intolerable que el conveni contempli que fins a la meitat dels habitatges cedits per l’entitat podran estar ja ocupats i que la Generalitat tanmateix haurà de pagar per aquests habitatges 75 euros durant els sis primers mesos i 150 a partir del setè, el mateix import que per un habitatge buit. La Crida creu que és el mateix BBVA qui ha de donar solucions a les famílies en situació de vulnerabilitat que ocupen els seus immobles regularitzant-les mitjançant lloguers socials i no traspassar aquesta responsabilitat a l’administració. Alcaide també ha recordat que “BBVA va adquirir UNNIM per un euro després que aquesta hagués estat nacionalitzada i que posteriorment es va fer amb el 98% del capital de Catalunya Caixa que havia rebut 12.052 milions d’euros públics per al seu rescat”.
La Crida també ha criticat que els cinc anys de cessió dels habitatges que preveu el conveni no seran 5 anys reals de contractes de lloguer, ja que aquests començaran a comptar des de la resposta del BBVA a l’acceptació dels habitatges per part de la Generalitat i no des de la mateixa signatura de lloguer per part de les famílies a les que s’assignin aquests habitatges. Finalment considera intolerable i indigne la clàusula que obliga a la Generalitat a “retornar els habitatges a BBVA buits i lliures de qualsevol ocupant”.